Selecciona Edició
Connecta’t

Més que una foto, menys que un pacte

La reunió del Pacte Nacional del Referèndum és d'una cuidada escenografia

La reunió d'aquest divendres al Parlament. Ampliar foto
La reunió d'aquest divendres al Parlament. AP

La reunió del Pacte Nacional pel Referèndum és d'una cuidada escenografia. Les formes són fons. El poder s'escenifica, sempre. Els elements claus d'aquesta litúrgica política són:

1. El lloc. La cita és a Parlament. Un lloc més incloent que el Palau de la Generalitat. L'apropiació de l'espai pels seus promotors obre diverses interpretacions sobre els límits d'aquestes decisions des d'una estricta imparcialitat política. Però ofereix una imatge sòlida de diàleg, de vocació unitària i de projecció nacional.

2. La figura. La reunió se celebra a la tarda amb l'objectiu d'aconseguir la participació personal d'Ada Colau. És un reconeixement, una necessitat, un aval i, alhora, una gran responsabilitat per al seu lideratge polític i nacional. Xavier Domènech, líder emergent de la nova formació que promou l'alcaldessa, ha decidit —per càlcul o prudència— no anar-hi.

3. Els protagonistes. El president Carles Puigdemont comparteix la seva visibilitat amb una àmplia diversitat de líders socials, econòmics i polítics, buscant ampliar la seva legitimitat parlamentària. Un missatge de responsabilitats compartides, enfront de les imputacions i judicis anunciats. Un lideratge coral. La comissió civil de personalitats que guiaran el nou procés és un gest de descentralització política i connecta amb el cabal de les recents grans mobilitzacions.

4. Els senyals. El matí va ser contundent. Els tres edils de la CUP a Barcelona van trencar fotos del Rei al ple de l'Ajuntament. I el Tribunal de Justícia de Catalunya anunciava que jutjarà Artur Mas el 6 de febrer per la consulta del 9-N. Els dos senyals reflecteixen amb tota la seva claredat els límits d'aquest Pacte Nacional. Si és pactat i acordat, no serà mai un referèndum de sobirania. I si ho és, no serà ni pactat ni acordat amb l'Estat. Mentrestant, el Tribunal Constitucional va anul·lar (per donar empar als partits que les van recórrer) l'acord per tramitar les lleis de desconnexió aprovades pel Parlament de Catalunya. A Barcelona, fotos. A Madrid, resolucions.

5. L'acord. El Pacte posa l'accent en la casella de sortida, no en la d'arribada. S'acorda la petició (el referèndum pactat “fins a l'últim moment”), però no es defineixen les decisions a prendre en cas contrari, ja que hi ha tantes posicions com possibilitats. La virtut d'aquesta foto és que és possible sense acords definitius. Un missatge potent, encara que difús i, potser, equívoc. Però és una iniciativa política que pretén trencar amb la idea d'unilateralitat. Hi ha alguna cosa que es mou?