Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya recupera la llei contra els desnonaments que va anul·lar el Constitucional

L'Ajuntament de Barcelona i entitats com la PAH creuen que el text és insuficient

Colau s'abraça amb membres de la PAH quan es va aprovar la llei el 2015.
Colau s'abraça amb membres de la PAH quan es va aprovar la llei el 2015.

El Parlament ha aprovat aquest dijous la nova llei contra els desnonaments que recupera part de la llei 24/2015, fruit d'una iniciativa legislativa popular (ILP) de les entitats que lluiten contra la pobresa i l'emergència habitacional, que va suspendre el Tribunal Constitucional. La llei ha estat tramitada en un temps rècord, des de la suspensió a finals de maig. El text recupera qüestions com la mediació forçosa amb les famílies que no poden pagar la hipoteca o el lloguer, o l'expropiació de pisos buits.

La llei ha estat aprovada amb un consens notable. S'ha votat unànimement el dictamen de la ponència que la va redactar. Però la unanimitat s'ha trencat en la votació de les esmenes i fins i tot d'alguns articles, que en alguns casos s'han votat per punts. La llei té tants articles com disposicions addicionals, un altre símptoma de les discrepàncies en els matisos.

L'entitat que dia a dia brega contra els desnonaments, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), ha criticat una llei que assegura que deixa fora el 90% de les famílies amenaçades de desnonament. Una altra de les crítiques al text ha arribat de l'Ajuntament de Barcelona, que ha retret dues qüestions: els fons insuficients, al seu parer, que el pressupost de la Generalitat destina a l'habitatge; i el fet que una llei que en teoria hauria de resoldre l'emergència habitacional no abordi el drama de la pujada del preu del lloguer. A Barcelona el 90% dels desnonaments són per impagament del lloguer.

El portaveu de la PAH i del grup promotor de la ILP, Carlos Macías, ha recordat --com també ho han fet a l'hemicicle els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP-- que durant els mesos en què va estar en vigor la llei 24/2015 va fer que centenars de famílies no fossin desnonades i va obligar la banca a reallotjar. "La 24/2015 va suposar un canvi de paradigma, deixava enrere la transferència de recursos públics a la banca i proporcionava eines que no permetien que les entitats poguessin fer negoci amb un dret bàsic com l'habitatge sense assumir els seus costos, i aquest canvi no figura en la nova llei", ha lamentat Macías.

Macías ha criticat que els mecanismes per atendre les persones en risc de perdre l'habitatge són "de caràcter voluntari, lents i cars". "La segona oportunitat, la possibilitat de deslliurar la família del deute, queda en mans de la bona voluntat de la banca i l'obligació de reallotjament ja no la tenen els grans tenidors, sinó que es redueix als habitatges del registre de pisos buits que la banca registra voluntàriament", ha lamentat. També ha criticat que es tracti de mesures no indefinides, com preveia la llei suspesa, sinó per tres anys ampliables a cinc.

La nova llei preveu que els bancs tinguin l'obligació de reallotjar les famílies desnonades i fixa un sistema transitori perquè, per un període de tres anys ampliables a tres més, les entitats financeres ofereixin un lloguer social a les famílies vulnerables que estiguin a punt de ser desnonades. El text no preveu, com feia l'anterior, l'obligació que les entitats ofereixin el lloguer social de forma indefinida.

El Govern assegura que aquesta vegada la llei està blindada jurídicament i no es podrà impugnar. El text crea una Comissió d'Habitatge per coordinar les actuacions de les administracions en casos de sobreendeutament. També amplia de 72 a 234 el llistat de municipis definits com a àrees de demanda residencial forta i acreditada, on es pot dur a terme l'expropiació temporal dels pisos buits de les entitats.

MÉS INFORMACIÓ