Selecciona Edició
Connecta’t

La banca haurà de retornar els 3.000 milions cobrats per les clàusules sòl

El Tribunal de Justícia de la UE sentencia en contra del sistema financer espanyol i obliga a retornar uns 3.000 milions cobrats abans del 2013

Membres de la Plataforma d'Afectats per les Clàusules Sòl. Ampliar foto
Membres de la Plataforma d'Afectats per les Clàusules Sòl. EFE

Dia D per al sector financer espanyol, que es juga a l'entorn de 5.000 milions d'euros. Ha sortit creu: el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) assegura aquest dimecres en una sentència que la jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl dels contractes de préstec hipotecari a Espanya és incompatible amb el dret de la Unió. La banca espanyola encaixa així l'última bala judicial oberta per les clàusules sòl hipotecàries, després d'un reguitzell de sentències que han obligat les entitats a anul·lar la lletra petita dels contractes i a retornar part dels diners que han cobrat de més.

Feia mesos que la banca esperava per saber si havia de retornar els diners des del 2013 o des de més enrere, el 2009. La diferència és molt gran: entre 3.000 i 5.000 milions. L'advocat general de la UE va donar un baló d'oxigen al sector en apuntar, al juliol, que les devolucions de les clàusules sòl tindrien límits temporals, després que jutjats de Granada i Alacant preguntessin al TJUE si hi ha d'haver retroactivitat total en les devolucions. Però el cas ve de lluny: el Suprem va considerar abusives les clàusules sòl fa tres anys i mig.

L'alt tribunal va dictaminar que els consumidors no havien estat ben informats de les càrregues econòmiques que suposen aquestes clàusules, que impedeixen que la càrrega d'interessos dels préstecs segueixi baixant a partir d'un determinat llindar. El Suprem va fixar la nul·litat d'aquestes clàusules el 9 de maig del 2013 –i no el 2009, quan les entitats van començar a aplicar-les–, per protegir la banca de l'impacte de les devolucions tot just uns mesos després del rescat financer europeu i amb el sector immers en un mar de dubtes. Aquests dubtes s'han esvaït. Però segueixen detectant-se problemes puntuals: el BBVA, CaixaBank i el Banco Popular eren els més exposats a la sentència, amb totes les mirades centrades en el Popular després dels canvis a la cúpula i els embolics dels últims mesos.

L'advocat general de la UE va avalar al juliol la protecció del Suprem a la banca per "les repercussions macroeconòmiques associades", per "circumstàncies excepcionals": la possibilitat d'alterar una vegada més l'estabilitat del sistema financer. Aquest parèntesi de juliol va ser momentani: la banca esperava i temia la decisió definitiva d'avui. La Comissió Europea no comparteix la tesi de l'advocat general: va defensar la retroactivitat total durant el judici per protegir els consumidors. Protegir els bancs o protegir els clients: aquesta és la qüestió.