Selecciona Edició
Connecta’t

Els bancs analitzen la sentència i no retornaran els diners automàticament

Algunes entitats com el Sabadell asseguren que la decisió europea no els inclou perquè ells van ser transparents

tasas cajeros automaticos
Una dona utilitza un caixer automàtic.
Barcelona / Madrid

La sentència europea que obliga les entitats a retornar tot el que van cobrar amb les clàusules sòl (i no només el percebut després del 2013, quan es van declarar nul·les) no posa punt final a les reclamacions d’alguns hipotecats. El garbuix judicial porta alguns bancs a assenyalar que ells no estan entre les entitats afectades. Altres assenyalen que encara estan estudiant la decisió judicial.

Les clàusules sòl, els topalls que van incloure molts bancs en les seves hipoteques i que van impedir que molts clients aprofitessin la caiguda de l’euríbor, han deixat darrere seu un regueró de sentències. Unes se superposen amb altres, la qual cosa porta algunes entitats a assenyalar ara, amb l’última sentència europea, que no els obliguen a retornar els diners. La qüestió és que el gran cop a les clàusules sòl el va donar el Suprem al maig del 2013, quan va sentenciar que aquests topalls quedaven anul·lats “per poc transparents”, en un cas on es jutjava el BBVA, Cajas Rurales Unidas i NCG, i que després va ratificar amb el Banc Popular.

En aquell moment, la justícia espanyola va decidir que només quedaven anul·lades a partir de la data d’aquesta sentència. Després de la decisió, una allau d’hipotecats va acudir als jutjats a barallar-se contra la seva clàusula sòl. L’any passat, un jutjat de Madrid en una macrodemanda presentada per 15.000 afectats va sentenciar que també quedaven anul·lades les clàusules en 40 entitats més (pràcticament tots els bancs i caixes d’Espanya). Ara és la justícia europea la que s’ha pronunciat: en referència a la primera gran sentència, la del Suprem, explica que no només s’han de retornar les quantitats cobrades de més des del 2013, sinó també les anteriors.

El judici en el qual es va condemnar la major part de les entitats a retornar els diners, la macrosentència per 40 bancs del 2015, està recorreguda i encara no ha arribat a una instància superior. En principi, advocats i experts assenyalen que el més probable és que si ho fa, s’apliqui el mateix criteri que ja va assenyalar el Suprem per als altres tres bancs el 2013. No obstant això, algunes entitats acudeixen a aquesta bretxa per assenyalar que no estan obligades a retornar els diners.

Fonts del sector van assegurar que malgrat que la sentència afecta de manera directa tres entitats (Cajasur, BBVA i Popular), en realitat té impacte sobretot el sector. Amb aquest document, sostenen, a partir d’ara un jutge que dicti que una clàusula sòl és nul·la haurà de considerar-la així des del moment en el qual es va iniciar el contracte. Per això, sostenen que les devolucions es realitzaran via reclamacions dels clients o bé a través de sentències judicials.

És el cas del Sabadell. Segueix defensant que les seves clàusules sòl són “transparents” perquè compleixen “els requisits” que en el seu moment va fixar el Tribunal Suprem perquè aquestes fossin vàlides. “El Suprem va dir que eren vàlides si eren transparents i considerem que les del Sabadell ho eren. Apareixien en la part central dels contractes, en lletra negreta”, va sostenir també a l’octubre de l’any passat el conseller delegat del banc, Jaume Guardiola. Segons l’entitat, encara no hi ha cap sentència ferma que hagi “declarat nuls” els contractes del Banc Sabadell, per la qual cosa considera que aquests “no estan afectats directament per la sentència” del TJUE. El banc sí que admet que ha arribat a “acords pactats” davant “peticions puntuals” d’alguns clients, però no preveu dur a terme una devolució generalitzada.

Atès que l’estratègia de l’entitat implica defensar la legalitat de les clàusules que recullen el 21% dels seus contractes hipotecaris, no ha fet provisió de cap quantitat per una possible devolució. El sector estima que, en cas que hagués de fer front a la devolució d’aquestes quantitats, la factura rondaria entre els 650 i 700 milions d’euros. Des del Sabadell, asseguren que poden afrontar aquesta quantitat amb les provisions genèriques (que no específiques, puntualitzen) que ha efectuat el banc. En total, l’entitat estima que l’aportació d’aquestes clàusules al marge del banc és d’uns 160 milions abans d’impostos (uns 110 milions d’euros nets).

A altres entitats, com el BBVA, no els encaixa aquesta justificació. Perquè el Suprem sí que feia referència explícita a aquest banc en la seva sentència. Fins ara havia hagut d’anul·lar la clàusula des de maig del 2013. Però retornar el cobrat abans (en principi es van començar a aplicar els topalls el 2009, amb la baixada de l’euríbor) suposa per a l’entitat prop de 1.200 milions. El banc ha respost al regulador borsari amb un comunicat en el qual assegura que els jutges i tribunals espanyols concretaran l’aplicació dels criteris establerts pel tribunal europeu als processos judicials sotmesos al seu coneixement. “El BBVA dotarà una provisió a constituir en els comptes anuals de l’any 2016 per cobrir la contingència de futures reclamacions després d’aquesta decisió. L’impacte negatiu net d’aquesta provisió en el Benefici Atribuït del Grup s’estima preliminarment en aproximadament 404 milions d’euros”, assegura l’entitat en el comunicat.

El cas del Banc Popular és similar. Aquest banc també té sobre les seves esquenes una sentència del Suprem, en el seu cas de gener del 2016, on quedaven anul·lades per considerar-les “abusives”. En el seu cas, retornar els diners a partir de maig del 2013 suposava un desemborsament aproximat de 350 milions. Fer-ho abans d’aquesta data (des del 2009 que van començar a activar-se els topalls de baixades de l’euríbor) fa que la factura pugi 334 milions més com ha informat la CNMV.

Bankia ha xifrat en uns 200 milions d’euros l’import de les seves clàusules sòl en els contractes hipotecaris. 105 són per cobraments anteriors al 2013. Del total, assenyala, ja ha fet provisió d’uns 100 milions. A priori, estudiaran “cas per cas”. En part, perquè diuen que a ells tampoc els va afectar de ple la sentència del Suprem, que només rebutjava la clàusula per poc transparent. “El millor és que el client acudeixi a la seva oficina i demani informació sobre el seu cas concret. S’estudiarà si va haver-hi falta de transparència o no”, explica una persona de l’entitat.

CaixaBank, que també assenyala que està analitzant la sentència del TJUE, va decidir suprimir l’any passat totes les clàusules sòl. En total, el banc va deixar sense efecte més de 180.000 contractes d’aquest tipus heretats de les entitats que havia anat absorbint, especialment CajaSol i Caja Canàries (ambdues integrades a Banca Cívica) i Caixa Girona, la qual cosa suposava un cost anual de 220 milions d’euros. L’entitat catalana, que no ha volgut fer comentaris, va fer provisió de 515 milions d’euros corresponents a les quantitats ingressades arran de l’existència d’aquesta clàusula a partir de maig del 2013 i va estimar que la suma anterior a aquesta data ascendia a 750 milions d’euros. En una roda de premsa de presentació de resultats l’any passat, el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, va assegurar que en cas que hi hagi una sentència que fixi la retroactivitat de la nul·litat, l’acataran.

MÉS INFORMACIÓ