Les carpetes de Bartomeu

Poc o molt, el derbi encara belluga. Va ser un partit força net al camp, sense batusses ni males arts, molt diferent del que van protagonitzar la temporada passada els jugadors dels dos equips, que fins i tot se les van tenir al túnel de vestidors del Camp Nou. Aquesta vegada van sortir del camp de la mateixa manera que van entrar, agafats de la mà, segurament perquè l’esportivitat no està renyida amb la rivalitat, personificada en els dos entrenadors, sobretot en Luis Enrique, que va marcar tantes distàncies amb Quique Sánchez Flores que ni tan sols es van saludar ni retratar, com era costum als Barça-Espanyol.

A la llotja ja va ser una altra cosa, més que res perquè el vicepresident blaugrana Jordi Mestre va encendre el foc després de felicitar l’àrbitre, Mateo Lahoz, per haver sabut aturar la intensitat de l’Espanyol, quan va ensenyar dues targetes grogues —Piatti i Aarón— i va afavorir que es pogués jugar a futbol, circumstància que beneficiava el Barça. Als directius blanc-i-blaus, i també a l’expresident Joan Collet, no els van fer cap gràcia les declaracions de Mestre, que no s’està de dir el que pensa, sense mirar si importuna els de fora o els de casa, ja que més d’una vegada ha fet enrabiar els seus propis companys del Barça. Als periquitos, d’altra banda, ja els ha anat bé tenir un argument per fer-se els ofesos, segurament perquè no hi va haver litigi a la gespa del Camp Nou.

També hi ha una certa mala maror a l’Espanyol cap a Quique Sánchez Flores per haver elogiat Messi. El tècnic va arribar a explicar que té feeling amb el futbolista de Rosario i que el seu fill, culer, li demana sempre que pot samarretes del jugador del Barça. Els elogis de l’entrenador blanc-i-blau cap a l’argentí, del qual va subratllar la “humilitat”, van semblar fins i tot més generosos que no pas els de Luis Enrique. I aquest respecte o admiració professional no és fàcil de pair pels seguidors més radicals de l’Espanyol.

Les declaracions de Sánchez Flores i les de Mestre són opinables i ajuden a estirar el derbi quan la Lliga s’atura i es juga la Copa sense molts titulars, començant pel mateix Messi, que des de dilluns ja és a l’Argentina per passar el Nadal. No hi ha d’haver excuses, en canvi, a l’hora de reprovar el comportament de la grada d’animació del Camp Nou i la pancarta que es va fer especialment visible, com si els membres de seguretat no en sabessin res, durant el partit: “RCD Espanyol, primer negoci xinès sense final feliç”. Els insults ja no són una novetat en aquest nou sector del camp, tal com es va comprovar contra el Madrid.

Al gol nord es va arribar a sentir: “Odio al Espanyol”, “Pericos bastardos”, “Puta Espanyol”, “Perico, recuerda que eres una mierda” i “Pikenbauer, ánimos”. Fastigós! Tan sancionable com el que va passar a Cornellà a la Copa passada, quan alguns radicals blanc-i-blaus van presumir de Pau, aquell porter que va trepitjar Messi, i van ficar-se amb Shakira. No n’hi ha prou que la junta del Barça demani disculpes, digui que ha obert una investigació per saber què va passar i expliqui que ha fet fora tres membres de la grada d’animació.

El club té mala peça al teler, perquè aquests grups que es formen amb el suport de la directiva s’acaben convertint en un niu de conflictes, ja que la massa afavoreix l’anonimat, tirar el roc i amagar la mà; són també a vegades una guàrdia de corps dels que manen, i habitualment es fan difícils de suportar pels aficionats habituals, els mateixos que afavoreixen càntics com aquell de “Mourinho, vete al teatro”. Cal recordar què va passar amb els Boixos Nois, sotmesos al final per la facció violenta dels Casuals, enfrontats a les Brigadas Blanquiazules. Una cosa és queixar-se per la passivitat de l’aficionat culer i una altra afavorir col·lectius que sovint es tornen grollers i maten l’espontaneïtat tan desitjable al futbol.

Ni tan sols sembla escaient la denominació de grada d’animació. Vol dir que l’altra gent que va el camp no anima? Només cal veure què ha passat amb les estelades per entendre que l’aficionat no necessita cap manual d’instruccions ni consigna per saber com s’ha de comportar al Camp Nou. Altra cosa és considerar que la gent blaugrana és passiva i li costi fer guanyar partits, fer bo el factor camp, com passa a altres equips de la Lliga i de la Champions.

L’etapa de més èxit al Barça, en qualsevol cas, ha arribat precisament quan hi havia més pau que mai al Camp Nou i la gent ha estat més pendent de Messi que no pas de bramar contra Marcelo o fotre’s de l’amo de l’Espanyol.

Tot sovint tinc la sensació que aquesta junta té una capacitat il·limitada per ficar-se en sidrals que no fan al cas. No hi havia cap necessitat de fer la grada d’animació. Tampoc s’esqueia presumir que Rosell havia pispat Neymar al Madrid per quatre duros quan se sap que l’expresident estava ficat en negocis del futbol que no van precisament pel bon camí. I no s’entén tampoc de cap manera que ara es vulgui fer veure que si no se soluciona l’acció de responsabilitat social és per culpa de Laporta i cinc dels seus directius, quan va ser la junta qui els va denunciar i els ha fet passar les de Caín.

Els agrada parlar de bons i dolents des de la seva posició de jutges, com si fossin neutrals i només volguessin el bé del club, i resulta que sovint han actuat com a piròmans per després fer de bombers. Bartomeu parla ara de tancar unes carpetes sense adonar-se que qui les va obrir va ser la seva junta i la de Rosell. Només cal fer el mateix que han fet amb Qatar.