Selecciona Edició
Connecta’t

Assassinada al Perú l’última parlant de resígaro

El germà de Rosa Andrade, que ha mort als 67 anys, serà l'únic coneixedor de la llengua amazònica

Rosa Andrade Ocagane a casa seva, a la comunitat Nueva Esperanza.
Rosa Andrade Ocagane a casa seva, a la comunitat Nueva Esperanza. ALBERTO CHIRIF

L'última parlant de resígaro, una llengua indígena amazònica, Rosa Andrade Ocagane, de 67 anys, va ser assassinada cruelment a finals de novembre a la comunitat de Nueva Esperanza, a la selva nord del Perú. Andrade era, a més, una de les 40 parlants d'una altra llengua, l'ocaina, tant al Perú com a Colòmbia, a banda i banda del Putumayo. Gairebé un mes després, els seus familiars demanen justícia: el fiscal ha dictat compareixença restringida per al sospitós, malgrat els testimonis en contra seva.

Segons l'antropòleg Alberto Chirif, Andrade i el seu germà Pablo, de 65 anys, són els dos últims parlants de resígaro al Perú, una de les 43 llengües de l'Amazònia. Els seus veïns ratifiquen la seva versió. “El seu pare era ocaina i la seva mare era resígara, tots dos pobles indígenes víctimes de la crueltat dels caucheros, avui en extinció”, indica Chirif. 

“Va ser una de les sàvies més rellevants de la nostra història, sobretot de la nostra cultura. Era molt amable i afectuosa fins i tot amb els animals”, apunta per la seva banda el nebot d'Andrade, Willy Rengifo.

Només un mes abans de la mort de la Rosa, el director de Llengües Indígenes del Ministeri de Cultura, Agustín Panizo, acabava de començar a preparar un projecte amb els dos germans per documentar la llengua resígaro. “Les últimes descripcions d'aquesta llengua són molt antigues: dels anys cinquanta. A mitjan segle passat, l'Institut Lingüístic d'Estiu, regit per evangelistes nord-americans, va elaborar una gramàtica, un vocabulari i un diccionari. Amb la Rosa i el seu germà volíem revisar o complementar la informació anterior, detectar buits; ara només podrem fer-ho amb el Pablo”, apunta Panizo. “Els vam conèixer formalment al Congrés de normalització de l'alfabet de la llengua ocaina. La senyora parlava millor en ocaina que en resígaro”, afegeix.

Segons l'últim cens disponible, del 2007, 97 persones afirmaven haver après a parlar en ocaina i 37 en resígaro. “Però no sabem quantes van mantenir la llengua des de llavors ni quantes han mort”, explica Panizo. Natalia Verástegui, una especialista del Ministeri d'Educació que va conèixer Andrade sosté que el poble resígaro i la seva llengua estan “en agonia”. “Malgrat els molts esforços que es fan, encara és poc el que oferim a aquestes persones que arriben a la vellesa gairebé en l'abandonament”, apunta. “Tenen un coneixement, una paraula única de la qual tots hauríem d'aprendre”. A Verástegui, Andrade li va explicar que parlava amb el seu germà en resígaro per recordar la seva mare.

L’assassinat

Una neboda d'Andrade, Frida Vega, va confirmar per telèfon a EL PAÍS des de Loreto que es van trobar les restes de la dona en una chacra [terra de cultiu]. “Sense cap ni cor: han estat tallats amb matxet”, va incidir. Tant ella com Chirif van indicar que el principal sospitós de l'assassinat d'Andrade és un forà d'Estirón, una altra comunitat propera, un home conegut per les autoritats per picabaralles en borratxeres.

“Ha estat un assassinat per encàrrec. Malgrat que a l'home li van trobar una bossa amb sang que pertanyia a la meva tia i malgrat el fet que hi ha persones que l'han vist arribant al lloc amb una roba i sortint d'allà amb una altra, el fiscal diu que no hi ha res. Li ha donat compareixença restringida”, lamenta Vega.

La neboda d'Andrade i una altra desena de persones, entre parents i veïns, estan citades a declarar divendres a la Fiscalia provincial a Caballococha, la capital de la província Mariscal Castella. “La família no té advocat, no té traductor, en canvi ell [el sospitós] té defensor d'ofici”, es queixa Vega, al mateix temps que afegeix que el fiscal, Juan Alberto Basilio, és el mateix que va arxivar la investigació per la mort d'un dels fills d'Andrade el 2015 després de ser empès des d'un segon pis durant una festa. “Hi ha moltes queixes sobre aquest fiscal. Fa poc va arxivar la investigació per la violació d'una nena. La mare ens va dir: ‘És en va que siguin aquí, el culpable s'està rient de la meva filla”.

Dos mons davant de l’Estat

La Direcció de Llengües Indígenes del Ministeri de Cultura es va crear fa només tres anys. El director, Agustín Panizo, fa una crida a desenvolupar una política d'atenció a parlants d'idiomes minoritaris “perquè no siguin víctimes de vulneració de drets” per la seva cultura. “Les llengües estan desapareixent de la nostra vista, amb la consegüent pèrdua de drets per als parlants; això és el que més ens preocupa”. Des del 2012, el Ministeri de Cultura ha capacitat i reconegut 305 intèrprets en 36 dels 47 idiomes indígenes que es parlen al Perú. Però cap parla resígaro. Els intèrprets també fan una feina de mediació cultural, per “intentar que la comunicació entre aquests dos mons pugui donar-se”, afegeix Panizo.