Selecciona Edició
Connecta’t

Forcadell i els mossos

Política, jutjats i el paper de la CUP, als mitjans

Una il·lustració de Forcadell amb corona d’espines a TV3.
Una il·lustració de Forcadell amb corona d’espines a TV3.

La declaració de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, davant del Tribunal Superior de Justícia o la tensió entre Junts Pel Sí i la CUP a propòsit del paper dels Mossos són alguns dels temes més tractats en les zones d’opinió dels mitjans.

La pròpia Forcadell escrivia al diari Ara (18 desembre) que “les amenaces no ens faran fer cap pas enrere”. “La llibertat d’expressió i el dret d’iniciativa dels diputats s’ha de preservar sempre”. Forcadell repassava els fruits de “l’operació diàleg” del PP: suspensió de Santi Vidal, suplicatori a Francesc Homs i arxivament de la querella contra un exministre que conspirava (Jorge Fernández Díaz). Una al·lusió que recollia l’editorial del diari (16 desembre): “El contrast entre el Fernandezgate i el cas Forcadell és total: en un es trepitja la democràcia, en l’altre es defensa”. La directora del diari, Esther Vera (17 desembre),escrivia que el govern del PP no ha entès que prohibir el debat no esborra el problema. Per a El Punt Avui (17 desembre) es tracta d’un “atac a Forcadell” que “ ho és a tots els catalans, ja que és una agressió directa al Parlament i, per tant, a la institució en què resideix la sobirania catalana”.

Per a El Periódico (17 desembre), “si Forcadell va complir el mandat del Parlament, la fiscalia i els tribunals compleixen amb el seu deure de vetllar pel respecte al marc legal”. Per a l’editorialista, la desobediència i la il·legalitat només portaran a les condemnes judicials. “Ni la causa contra Forcadell ni la desobediència poden encarrilar el conflicte català. Només un diàleg real i tangible”. La Vanguardia (16 desembre) admetia que Forcadell havia d’acatar el mandat del Tribunal Constitucional. “Però és inevitable plantejar-se si la presidenta d’una Cambra ha d’impedir un debat polític sobre la independència quan hi ha majoria per a això”. L’editorial (“Un debat que ha de ser polític”) considerava que enfrontar la justícia amb la política perjudica les dues parts.

El Mundo (17 desembre) titulava el seu editorial “El xantatge del separatisme, un repte que exigeix una ferma resposta” i sostenia que Forcadell vol camuflar la desobediència amb “el peregrí argument” que el Ple tenia dret a debatre sobre la independència. Abc (17 desembre) afirmava que “la imatge de Catalunya no és Forcadell” i sostenia que “l’aquelarre victimista” organitzat a les portes del TSJ no reflecteix solament un grau malaltís de sobreactuació dels separatistes davant d’una falsa persecució política de l’Estat... també evidencia un comportament antidemocràtic. En canvi, per a Pilar Rahola (La Vanguardia, 17 i 18 desembre) l’Estat fa servir els seus mecanismes per destruir judicialment els líders catalans, “però el que està fent és destruir la democràcia”. Rahola esmenta l’anomenat “teorema Forcadell” segons el qual cada cop que perilla la unitat de l’independentisme...l’Estat en fa alguna que la solidifica. I demana on són els demòcrates espanyoles, llevat de Pablo Iglesias, sortint a defensar Forcadell. Aleix Sarri (Nació Digital) no es pregunta solament pel paper dels intel·lectuals espanyols. “Diversos polítics europeus han donat suport a Forcadell, però la Comissió Europea segueix negant-se a lluitar contra la persecució judicial que pateixen els polítics independentistes (...) Si això passés a Hongria, ja haurien obert un procediment per vulnerar els valors de la UE, i el Parlament Europeu hauria organitzat un plenari especial per debatre sobre el tema”.

Forcadell/Jesucrist. Que al programa Els Matins de TV3, la dibuixant Maribel presentés una il·lustració de Forcadell amb corona d’espines ha estat motiu de més d’un comentari. Per a Ferran Monegal, l’escena va ser tremenda. “Van dibuixar la Presidenta del Parlament com l'eccehomo de Borja de la virtuosa feligresa Cecilia Giménez. Aquest sagnant retrat de Carme Forcadell a qui de veritat retrata és a TV3”. A Elplural titulaven: A TV3 comparen Forcadell amb Jesucrist: “És una màrtir, està patint”.

CUP i Mossos. Una altra qüestió han estat les crítiques de la CUP al conseller d’Interior perquè els mossos van complir el mandat legal d’exercir de policia judicial a instàncies de l’Audiència Nacional i van portar detinguts militants de la CUP davant del jutge a declarar després que ignoressin la primera citació. Per a La Vanguardia (13 desembre), la llei no s’administra a la carta i un país “no pot estar subjecte al caprici d’una força minoritària ni a les seves estratègies rupturistes. Això no és just ni democràtic per a aquella majoria social que prefereix fer les coses d’acord amb el dret”. Per a l’Ara (13 desembre) l’episodi transmet la sensació que la majoria independentista no és operativa. “La relació entre els seus dos principals actors es basa en la desconfiança”. A més de criticar la crema de fotos del Rei per part de la CUP perquè “resta credibilitat al procés”, el diari recorda que l’Estat disposa de múltiples armes per fer descarrilar el procés, “però potser no li caldran perquè la seva millor carta és la divisió sobiranista”. L’editorial de l’Abc (14 desembre) contemplava un Puigdemont i una ERC “titelles de la CUP”. La Razón (13 desembre) defensava que “Puigdemont ha d’alliberar Catalunya del xantatge de la CUP” i acceptar la negociació oferta per Rajoy. Per a Francesc-Marc Álvaro (La Vanguardia, 15 desembre) si el Govern català permet que els cupaires marquin el ritme, “una meta que és complicada esdevindrà absolutament irrealitzable” i acabava: qui posa més bastons a les rodes són “els que juguen cada dia a assaltar el Palau d’Hivern”.

El Periódico, al seu editorial (14 desembre) sobre el que implica la desobediència afirmava que “cada vegada resulta més evident que si bé Junts pel Sí i la CUP poden compartir l’objectiu, difereixen en la forma d’arribar-hi”. I acabava: “Ni la judicialització d’un problema polític ni la desobediència de la llei són la via que s’ha de seguir”. Màrius Carol n’ha parlat dues vegades (La Vanguardia, 13 i 14 desembre) per observar com uns personatges demanen la dimissió del conseller Jordi Jané mentre el govern el defensa amb tebior. “No volen que els trepitgin l’ull de poll i es deixen trencar les cames”. Per a Carol es fa estrany que Junts pel Sí pensi encara que els cupaires són bons companys de viatge oblidant que “no s’ha de viatjar amb algú que desconeguis”. El director d’El Periódico, Enric Hernàndez, per la seva banda (14 desembre), es preguntava què se n’ha fet de la revolta dels somriures. Escrivia Hernàndez que la CUP exigeix el cessament de Jané perquè els mossos han complert la llei i per idèntica raó el Govern empara el seu conseller. “Heus aquí la gran paradoxa que tenalla el procés: ¿algú creu possible celebrar un referèndum il·legal sense conculcar la llei?”. Lola García (La Vanguardia, 18 desembre) sostenia que Soraya Sáenz de Santamaria ensopega ara amb decisions del passat, com l’acusació contra Forcadell, mentre Puigdemont intenta apaivagar les contradiccions en el bloc independentista (la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, va admetre la setmana passada que dubta sobre la viabilitat del referèndum).

Sergio Fidalgo a El Mundo (15 desembre) es pregunta si hi ha un pla B per a Catalunya on veu una CUP que comença a ser molesta i que PDC i ERC arraconaran perquè al final sigui un duel a dos, amb ERC somniant guanyar la partida a l’actual PDC. Per aAbc les coses són clares: si fracassa la via de negociació, l’Estat de Dret haurà d’actuar amb la més absoluta contundència (editorial, 16 desembre). Vicent Partal, a Vilaweb, considera, en canvi, que la independència, per anar bé, s’ha de proclamar en una DUI quan més convinga entre ara i el setembre vinent tenint present, entre d’altres factors, que “Europa comença a mirar Espanya amb aquella cara de preocupació que fins ara reservava a Polònia o a Hongria”. Xavier Antich, per la seva banda, creu que mentre la llei deixa passar problemes com el de la corrupció, dedica les seves energies a perseguir el debat polític i la llibertat d’expressió. “El llenguatge col·loquial fa escarni d’aquesta actitud: qui no té feina, el gat pentina”, diu. I conclou afirmant que sembla que l’Estat ha deixat enrere la fase del dèficit democràtic per entrar, directament, en estat d’excepció.

Amb tot això, l’expresident José Montilla va criticar a El Periódico (16 desembre) que el Parlament hagués decidit no exercir el dret de proposta per l’elecció de membres del Tribunal Constitucional. Segons Montilla, és una decisió irresponsable que “ens situa més a prop de la irrellevància i del ridícul”.