Selecciona Edició
Connecta’t

Vázquez Montalbán torna al barri

La Biblioteca de Catalunya, situada al Raval, l'eix sentimental de la seva vida i obra, rep el seu llegat, format per manuscrits, cartes, centenars de documents, llibres i revistes

Vázquez Montalbán, als jardins de la Universitat de Barcelona, el desembre del 1997.
Vázquez Montalbán, als jardins de la Universitat de Barcelona, el desembre del 1997.

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003) probablement li hauria encantat saber que la seva memòria torna, per quedar-se definitivament, al barri on va néixer i va viure bona part de la seva vida, del qual sempre es va sentir proper i en el qual ja li van dedicar una plaça fa set anys. La Biblioteca de Catalunya, situada al cor del Raval, l'antic Barri Xino barceloní, va rebre aquest dilluns el fons documental de l'escriptor i col·laborador d'EL PAÍS, un home de moltes, inabastables, facetes, en què va deixar una empremta inesborrable: novel·lista (creador del detectiu Pepe Carvalho), periodista, comentarista polític, cronista, poeta, assagista, agitador cultural, gastrònom... Fill únic d'una modista i d'un militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) –ell mateix arribaria a ser membre del comitè central del partit–, Vázquez Montalbán va ser una mena de consciència política i social per a tota una generació.

Tretze anys després de la seva mort, el fons documental del premi Nacional de Literatura del 1991 i premi Nacional de les Lletres Espanyoles del 1995 passarà a ser patrimoni públic. Custodiat per la Biblioteca de Catalunya, podrà ser estudiat i consultat pels especialistes i per tots els ciutadans. En un acte celebrat ahir a la Sala de la Caritat de la biblioteca, la vídua de l'autor de Los mares del Sur, Anna Sallés, a qui acompanyaven familiars, amics i col·legues, va fer el lliurament simbòlic del llegat al conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila: manuscrits i primeres versions a màquina de les seves obres de diferents gèneres amb anotacions i altres textos, cartes, articles periodístics, tesis i altres treballs acadèmics, 136 documents sonors i audiovisuals, més de 600 fotografies i la biblioteca personal de l'autor, formada per uns 1.500 llibres i 800 números de revistes com Sobremesa, Charlie Hebdo o Por Favor, entre moltes altres.

Entre aquestes missives citades figuren les que es va enviar amb altres autors i amb personalitats d'àmbits molt diversos, com Rafael Alberti, Miquel Batllori, Marcelino Camacho, Santiago Carrillo o Sara Montiel.

El fons es distribuirà en set apartats segons el format dels documents, que actualment es troben en fase d'inventariat i catalogació.

Posar en ordre tota la documentació d'un escriptor suposa una tasca lenta i complexa. Després de la mort de Vázquez Montalbán d'un infart quan viatjava de Madrid a l'aeroport de la capital tailandesa, la seva família va iniciar un procés de revisió d'arxius que no va resultar fàcil, va explicar Sallés. Ateses les dimensions del fons, els seus familiars van decidir encarregar la revisió a diversos especialistes. “La decisió de donar el fons és dolorosa, perquè és com un segon adéu”, va afegir.

La vídua de l'autor de Tatuaje va reconèixer de forma especial el treball realitzat per Francesc Salgado, professor universitari especialitzat en els treballs periodístics de l'autor, molts d'ells les seves col·laboracions a EL PAÍS. “Va ser el primer que va mirar els papers del Manolo”, va destacar Sallés. “Gràcies a la seva feina vam començar a pensar en la donació de tot el fons. Al final ha valgut la pena”, va assenyalar.

Exemple de compromís

La directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra, va precisar que, després del procés d'inventariat i catalogació, l'objectiu és que el fons serveixi per muntar una exposició retrospectiva sobre l'obra i la figura de l'autor de Galíndez. Serra preveu que aquesta mostra podrà veure la llum el 2022, quan acabin les tasques d'anàlisi i catalogació i coincidint amb el cinquantè aniversari de la primera edició de Yo maté a Kennedy, la novel·la en què neix Carvalho com a personatge. El llegat “dota de sentit la nostra raó de ser, que és conservar el patrimoni i posar-lo a la disposició de la ciutadania”, va defensar.

Serra va destacar que Vázquez Montalbán va ser “un cronista infatigable i un testimoni d'excepció de la segona meitat del segle XX, una època que la biblioteca no té tan testimoniada com d'altres”.

L'estreta relació que en la seva vida i tota la seva obra l'escriptor va mantenir amb el seu barri en particular i amb Barcelona en general, ciutat que va saber retratar d'una manera magnífica en els seus llibres i articles, va portar a l'Ajuntament a dedicar-li el 2009 una plaça situada al costat de la Rambla del Raval, prop del seu lloc de naixement.

Vila va destacar que “molta gent entén la ciutat de Barcelona gràcies, en part, a Vázquez Montalbán”, un dels autors que, va afegir, han parlat de “cultura i societat en el sentit més ampli d'aquestes paraules”. “Parlar de Montalbán és parlar d'un exemple que el compromís social no està renyit amb la qualitat i l'excel·lència literàries”, va afirmar.

El titular de Cultura va agrair la donació a la família de l'escriptor: “És un regal de Nadal. El fons és vostre, i alhora és de tots”.