Selecciona Edició
Connecta’t

El col·legi electoral, una institució qüestionada, es prepara per segellar la victòria de Donald Trump

La demòcrata Clinton va superar el president electe per uns tres milions de vots populars

Donald Trump ha de rebre aquest dilluns la ratificació definitiva de la seva victòria en les eleccions presidencials. El col·legi electoral, compost per 538 compromissaris dels 50 estats i de la capital, Washington, es reunirà per votar oficialment el proper president dels Estats Units. Es tracta d'una institució qüestionada. En les eleccions del 8 de novembre la candidata demòcrata Hillary Clinton va obtenir gairebé tres milions de vots més que el republicà Trump, però va perdre en el col·legi electoral. Els últims dies han proliferat les iniciatives per fer que els compromissaris canviïn el vot.

Donald Trump
Donald Trump en un discurs a Alabama, el 17 de desembre. AP

Que la votació del col·legi electoral desperti interès mediàtic i polític és insòlit. Habitualment és només un formalisme. Però, com passa amb tot allò relacionat amb Trump, aquesta vegada el formalisme s'ha convertit en un esdeveniment excepcional.

Per segona vegada en 16 anys, el guanyador en vots no ha coincidit amb el guanyador al col·legi electoral. L'última vegada va ser l'any 2000, quan el demòcrata Al Gore va superar George W. Bush per mig milió de vots, però Bush va aconseguir més vots electorals que Gore i va acabar sent el president.

En les eleccions presidencials no es tria el president per sufragi universal directe, sinó que els ciutadans trien els compromissaris, o electors, dels seus respectius estats, i llavors són aquests els qui trien el president. El 8 de novembre Clinton va superar Trump per 2,8 milions de vots, però l'empresari, gràcies a la seva victòria ajustada en alguns estats en disputa, va obtenir 306 vots electorals. Clinton es va quedar amb 232.

La distorsió entre el vot popular i el vot electoral ha reobert la discussió al voltant d'un sistema que molts consideren obsolet i antidemocràtic. I ha posat nerviós el president electe, que el 2012 va dir que el col·legi electoral era “un desastre per a la democràcia” i que, des que va guanyar les eleccions, no ha deixat de reclamar erròniament que la seva victòria havia estat aclaparadora.

Vot popular o vot electoral

Al col·legi electoral, encarregat de triar el president dels Estats Units, cada estat disposa d'un determinat nombre de compromissaris. Aquest nombre es correspon amb la suma dels membres de la Cambra de Representants per cada estat més els senadors, que al seu torn reflecteix vagament el pes demogràfic.

Califòrnia, l'estat més poblat, té 55 compromissaris. Els menys poblats, com Delaware, Montana o Vermont, en tenen tres.

Excepte en els casos de Maine i Nebraska, a la resta el candidat presidencial que guanya les eleccions a l'estat en qüestió s'endú tots els compromissaris. Tant se val que un candidat hagi guanyat amb un avantatge de milions de vots, com la demòcrata Hillary Clinton a Califòrnia, o per un grapat de vots, com el republicà Donald Trump a Michigan, Wisconsin o Pennsilvània: tots els vots electorals són per al guanyador.

En rares ocasions el vot popular i el vot electoral no coincideixen. El 2016, Trump s'ha imposat folgadament al col·legi electoral —va guanyar per poc en els estats on necessitava guanyar— tot i que va perdre clarament en la suma total de vots.

No hi hauria d'haver sorpreses en les votacions que es faran aquest dilluns a les capitals dels 50 estats i a Washington, tot i que han sorgit peticions perquè els compromissaris exerceixin el vot amb llibertat de consciència. The Washington Post citava diumenge una compromissària republicana d'Arizona que rep 50 cartes al dia i tres mil correus perquè reconsideri el vot.

El resultat final el declararà el vicepresident Joe Biden el 6 de gener al Capitoli dels EUA, després del recompte oficial dels vots del col·legi electoral.

No hi ha una llei federal que impedeixi que els compromissaris canviïn el vot, tot i que 30 estats exigeixen per llei complir amb el vot compromès. En la història dels EUA hi ha hagut, segons el recompte de l'organització Fair Vote, 173 electors sense fe, que és el nom que reben els que no voten pel candidat del seu partit. D'aquests, 71 van canviar el vot perquè el seu candidat va morir abans de l'elecció, i 83 ho van fer per iniciativa pròpia. L'últim va ser un demòcrata anònim de Minnesota que va votar el candidat a la vicepresidència John Edwards en comptes del candidat a la presidència John Kerry.

El caràcter atípic del president electe Trump, des dels seus conflictes d'interès fins a la seva posició favorable a Rússia en el contenciós que enfronta aquest país i els Estats Units per la interferència russa en les eleccions, és un argument que fan servir els qui creuen que els electors haurien de reconsiderar el vot. Deu electors van demanar sense èxit als serveis d'espionatge una sessió informativa sobre el robatori i la distribució de correus electrònics dels demòcrates durant la campanya.

El col·legi electoral s'explica en l'origen per la voluntat dels pares fundadors d'introduir un filtre elitista a la voluntat bruta del poble. Alexander Hamilton va escriure a Els papers federalistes, el 1788, que el col·legi electoral garanteix que “el càrrec de la presidència no recaigui mai en un home que no estigui dotat en un grau eminent de les qualificacions requerides”. Segons Hamilton, “els talents per a la baixa intriga i les petites arts de la popularitat” són insuficients per ser president dels EUA. El col·legi electoral és, segons Hamilton, una protecció contra “el desig de potències estrangeres de guanyar un ascendent impropi als consells [dels EUA]”. “Com podrien aconseguir una millor gratificació en això que elevant una criatura seva a la magistratura principal de la Unió?” La ingerència russa en favor de Trump fa revifar aquest argument.

Una altra crítica al col·legi electoral és el seu possible origen racista. En els seus inicis, va sobrerepresentar els estats esclavistes del sud. Aquests estats, encara que no consideraven ciutadans els negres, sí que els comptaven a l'efecte del cens, de manera que contribuïen a augmentar el seu pes demogràfic i, per tant, polític.

És improbable que hi hagi una sorpresa en les votacions d'aquest dilluns. Caldria que 37 electors canviessin el vot. Si això passés, podria provocar una crisi sense precedents als Estats Units. Clinton va acceptar la victòria de Trump des de la mateixa nit electoral. Ningú dubta que, amb el sistema acceptat per tots d'entrada, Trump és el just vencedor.

Però tots els factors citats han convertit el vot del col·legi electoral en alguna cosa més que un simple tràmit. Una rebel·lió de compromissaris, encara que fos sense alterar el resultat, podria visibilitzar fins on arriba el malestar que ha causat l'arribada al poder del magnat novaiorquès, un candidat que en campanya va agitar el racisme i que arriba a la Casa Blanca sense experiència política.

El mateix Trump, amb fama de supersticiós, ha mostrat interès a superar el tràmit al més aviat possible. És un dels últims formalismes burocràtics abans que el 20 de gener juri el càrrec i es converteixi en el president número 45 dels Estats Units d'Amèrica.