_
_
_
_
_

El derbi de Messi

L'argentí signa una actuació extraordinària davant d'un Espanyol disminuït

Ramon Besa
Messi celebra el gol contra l'Espanyol.
Messi celebra el gol contra l'Espanyol.David Ramos (Getty Images)

L'ambició encega l'Espanyol quan desafia el Barça. Havia anunciat un derbi al Camp Nou i va resultar ser un partit sense tensió ni picabaralles, governat per un futbolista angelical, l'únic que segurament es porta bé amb tots dos equips, el manxec Iniesta, i signat per un home de pau que respon al nom Leo Messi. No hi va haver més equip que el Barça, que va completar un partit magnífic, seriós i impecable en l'àmbit futbolístic, molt per sobre d'un Espanyol desorientat. Els blanc-i-blaus van lluir més a la llotja per la presència de Marañón i Tamudo, anunciats com a presagi de la victòria, que no pas a la pista, abatuts després de nou jornades invictes a la Lliga. Els últims gestos de l'Espanyol van aparèixer per sorpresa, des de la humilitat i la precarietat, o si es vol des de l'adversitat, difícilment des de la bonança, per més que ara tinguin un bon entrenador com Quique Sánchez Flores.

Individualment i col·lectivament, l'actuació del Barça va ser rotunda, rematada per un Messi deliciós. El virtuosisme del 10 va completar l'excel·lent actuació coral d'un equip comandat per Iniesta. Els blaugrana van començar guanyant en velocitat i van acabar golejant en atac estàtic, prova de la seva maduresa, recursos i bon moment, molt superiors a un contrari que va deixar l'excitació quan es va acabar la xerrameca i va començar a rodar la pilota al Camp Nou.

Luis Enrique va afinar l'alineació amb Denis Suárez, un volant més subtil i ofensiu que André Gomes i, per contra, sense el desplegament físic de Rakitic. Aspirava que el seu equip fos molt fi i jugués ràpid, dues virtuts molt importants per enfrontar un rival molt sòlid i ben armat, molt bo al contracop, temut en les seves sortides de Cornellà. Ahir no es va intimidar precisament en la seva visita al Camp Nou. Va pressionar molt amunt tan bon punt va sortir a l'estadi i el partit es va jugar sorprenentment al camp del Barça.

L'atreviment blanc-i-blau va habilitar les transicions blaugrana, un dels millors recursos des que Luis Enrique va aplegar Neymar, Suárez i Messi. L'argentí va perdonar un gol que el brasiler li va donar fet després d'una cursa de l'uruguaià i poc més tard Suárez va culminar una passada profunda magistral d'Iniesta (1-0). Una jugada de tres tocs —el robatori de Mascherano, el control i assistència del manxec i la sortida i el xut del 9 — va expressar la comoditat amb la qual es disparava el Barça a camp obert i la dificultat de l'Espanyol per atacar i per defensar les contres dels nois de Luis Enrique.

La lesió de Diego López

Les faltes tàctiques dels blanc-i-blaus igualaven les arribades dels barcelonistes, que van perdonar el segon en una carrera mal resolta novament per Messi quan David López jeia a l'àrea blaugrana després d'un bloqueig i un cop amb la mà de Busquets. Iniesta tocava en curt i en llarg, indetectable per a un Espanyol solidari i fiable amb la defensa parada i vulnerable quan s'estenia, i propiciava la pressió, la recuperació i la verticalitat del Barça. Els blaugrana en van tenir prou amb Mascherano, oportú en l'anticipació, per reduir l'Espanyol.

El partit va empitjorar encara més per a l'Espanyol quan Diego López es va lesionar. El porter va tapar una rematada de Luis Suárez, habilitada per Messi, i el seu genoll dret va rebre en el seu xoc amb el 9 del Barça. Ja disminuïts per les lesions de Leo Baptistao, Víctor Sánchez i Hernán Pérez, els espanyolistes es van lliurar a un sofert exercici futbolístic, personificat en el feble marcatge de Javi López a Neymar, millor en el desequilibri que en el xut, negat també davant del suplent Roberto.

Potser no va ser casualitat que la retirada de Diego López coincidís amb la irrupció de Messi. El derbi, al cap i a la fi, s'havia anunciat com un litigi entre el porter de l'Espanyol i el 10 del Barça. I Messi va fer una actuació sublim que va arrodonir amb el 4-1. La jugada del 2-0 va ser esplèndida per la tenacitat i habilitat d'Iniesta i després pel catàleg de regatejos, sotanes i fintes de Messi, que es va escapar d'un, de dos, de tres i de quatre rivals, va deixar-ne tres més asseguts i finalment va xutar i la pilota va colpejar Roberto. L'estadi es va quedar mut, sorprès per una jugada majúscula sintetitzada en un espai i temps minúsculs, com si fos un resum del gol maradonià que li va marcar en el seu moment al Getafe. L'acció demanava gol i el rebuig de Roberto el va recollir Luis Suárez. Igualment incontenible es va veure Messi en una irrupció per la banda que va culminar Jordi Alba. I, finalment, l'argentí va buscar suport en Luis Suárez per sentenciar el 4-1 abans que la pilota fes un bot a terra i Roberto, sorprès, pogués reaccionar.

A l'Espanyol, que es va conformar amb marcar el gol de l'honor, li va quedar el consol de remetre's a Messi per justificar la seva actuació al Camp Nou. No va arribar a ser rival per una de les millors versions del Barça. Els blaugrana van recuperar la gràcia que li atorguen futbolistes únics com Iniesta i Messi i la voracitat que li donen Luis Suárez i Neymar, i va fer una golejada, fàcil i senzilla, quan s'esperava un partit difícil i complicat per la marxa de l'Espanyol. No hi va haver derbi, sinó una exhibició del Barça de Messi i d'Iniesta.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_