Selecciona Edició
Connecta’t

Madrid i Barcelona exigeixen una regulació estatal del preu del lloguer

“No es pot deixar que Airbnb sigui qui mani al mercat”, diu el regidor de Madrid Jorge García Castaño

L'edifici dels cinemes Luna alberga ara un gimnàs.
L'edifici dels cinemes Luna alberga ara un gimnàs.

Els ajuntaments de Madrid i Barcelona demanen una regulació estatal dels preus dels lloguers, perquè “no pot ser que qui mani al mercat de lloguer del centre de les ciutats” siguin les plataformes d’allotjaments com Airbnb. Així ho han defensat el regidor madrileny del districte de Centre, Jorge García Castaño, i la regidora barcelonina de Ciutat Vella, Gala Pin, dos dels districtes amb més densitat turística, en unes primeres jornades celebrades aquest cap de setmana a Madrid en què han compartit experiències similars relacionades amb la gentrificació i la massificació turística, així com el disseny de possibles estratègies conjuntes a desenvolupar. “No es pot deixar que Airbnb sigui qui mani al mercat de lloguer del centre de les ciutats. Aquí qui mana és l’Administració, les lleis, l’interès general, la funció social de l’habitatge, que són drets constitucionals”, ha defensat García Castaño. Així, davant “una bombolla evident”, proposa una “regulació raonable” amb la qual segur que plataformes com Airbnb puguin igualment “fer molt negoci”.

La regidora de Ciutat Vella, d’altra banda, reclama “la necessitat de tenir un model turístic amb lideratge públic clar, perquè al final sembla que s’acaba caricaturitzant el debat sobre turisme sí o no”. I ha afegit: “Es tracta de quin model turístic volem, perquè el turisme és un actiu de les ciutats i hem d’assegurar que hi estigui present sense anar en contra de les mateixes ciutats”, ha manifestat.

Segons els dos responsables municipals, el que s’està produint al centre de la grans ciutats va més enllà del concepte tradicional de gentrificació. “Ens trobem amb un fenomen més pervers, que és la gentrificació 4.0, la turistificació, on no només hi ha una substitució de població amb menys recursos per població amb més recursos, sinó un buidatge de comunitats amb un subjecte flotant que incideix de manera depredadora en els preus de l’habitatge i en el canvi del teixit comercial de les zones on s’implanta”, ha diagnosticat la regidora de Ciutat Vella.

Més habitatge públic

En aquest context, García Castaño ha insistit en la necessitat que l’administració actuï. “Cal un canvi en la Llei d’arrendaments urbans i crec que en aquesta legislatura és factible, perquè ja n’han fet campanya algunes formacions que podrien configurar una majoria al Parlament espanyol”, ha defensat. A més, ha advocat per ampliar el parc públic d’habitatge, tenint en compte que la majoria de les ciutats tenen una mitjana d’un 1% de parc públic, molt lluny del 25% necessari amb el qual poder incidir en el parc de lloguer privat. Aquesta situació és una realitat en ciutats com Viena. “No és una utopia”, ha defensat Gala Pin.

Mentrestant, els consistoris poden fer servir les eines urbanes que tenen a la seva disposició, com el Pla d’usos que hi ha a Barcelona i que permet limitar quins tipus d’establiments i de comerços de concurrència pública es poden situar a cada zona segons criteris de densitat o afectació a l’espai públic. A Madrid, les eines per fer això són les normatives de zones de protecció acústica especial i d’àrees de prioritat residencial.

“Hem de buscar la manera que no es perdi el nombre de llars; hem de tancar aquesta via si no volem veure un despoblament fort en poc temps”, ha instat García Castaño. Gala Pin, per la seva banda, ha concretat que Ciutat Vella perd una mitjana de 103 veïns al mes, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona.

Mercat desregulat

En aquest fenomen té molt a veure la irrupció dels pisos turístics il·legals i la seva influència en els preus del lloguer, amb actors com Airbnb, que estan aconseguint “un gran benefici econòmic de l’explotació turística de la ciutat sense donar res a canvi”. I tot això amb “un mercat del lloguer absolutament desregularitzat que acaba generant vulnerabilitat en el dret a l’habitatge”.

Pin ha insistit en la necessitat que plataformes com Airbnb o Homeaway “s’atinguin a la regulacions locals d’aquells espais on operen”. “No demanem res fora del normal, la gran discussió amb Airbnb és que els demanem que compleixin la llei, és a dir, que només ofereixin aquells apartaments turístics amb número de llicència”, ha explicat.

Es tracta, en definitiva, “que tots els actors col·laborin per garantir aquest dret a l’habitatge i evitar que hi hagi pisos que són un ben fonamental i que passin a un ús de negoci”. Aquí resulta crucial utilitzar les diferents eines de què es disposa com a Administració. “Ens hem ofert a negociar, però també hem estat molt contundents a l’hora de posar sancions, que és el mínim que hem de fer com a Administració”, ha exposat.