Selecciona Edició
Connecta’t

Estirada d’orelles social al Liceu

Un informe del CoNCA posa en relleu que el teatre d'òpera ha d'implicar-se més en el retorn a la societat

Representació de l'òpera Elektra al Liceu.
Representació de l'òpera Elektra al Liceu.

Més activitat i més oferta pública són les vies bàsiques per incrementar el retorn que la societat ha d'esperar del Liceu. És una de les conclusions de l'avaluació que ha fet el Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (CoNCA) sobre el teatre de Barcelona dels últims quatre anys. Un estudi detallat —que no volen anomenar auditoria però que s'hi assembla molt— que analitza des dels quadres financers, l'activitat artística i tot tipus de dades del funcionament del Liceu. Una revisió mèdica estratègica que el CoNCA ja ha dut a terme en altres equipaments públics, com el MNAC, L'Auditori o el Mercat dels Flors, que conclou amb reflexions i recomanacions. “No es tracta d'un examen encara que sí que es podria dir que el Liceu progressa adequadament, sobretot després d'una època molt delicada” apuntava Mercè Gibert, membre del CoNCA que ha intervingut en l'avaluació.

En una de les qüestions en les quals progressa però ha de fer més és en la faceta més social. Sosté en una de les reflexions que el projecte comunitari que va sorgir amb la reconstrucció després de l'incendi “no s'ha complert íntegrament. Des del punt de vista de l'impacte sobre la ciutadania, la justificació definitiva de la inversió es troba en procés de desenvolupament i de compliment”. En realitat, ha estat en els últims anys quan el teatre ha diversificat el tipus d'entrades i ha introduït descomptes per facilitar l'accés a més públic. Roger Guasch, director general del teatre, comentava en la presentació de l'informe que el 2014 es van vendre 53.000 entrades amb algun tipus de descompte i que l'any passat van ser 98.000. El CoNCA demana un esforç més gran en la política de preus perquè el teatre sigui més accessible a tot tipus de públics. I en aquest sentit, demanen que es concreti un pla d'actuació específic “que sistematitzi l'oferta d'accions socials”. Això passarà a principis de l'any vinent quan el teatre presentarà el seu projecte social, segons han avançat aquest divendres.

L'oferta pedagògica és una altra de les qüestions a millorar, no tant en l'àmbit de l'exhibició, si no facilitant la pràctica. “Fins a secundària les activitats educatives estan organitzades i funcionen, es tracta de promoure-les a partir dels 16 anys”, afegia Gisbert. Una manera de fer-ho seria a través de tallers educatius al teatre o desplaçant l'activitat als centres d'ensenyament.

Algunes de les recomanacions que fa el CoNCA estaven ja en procés de concreció, com utilitzar el vestíbul per fer un altre tipus d'activitat musical de caràcter més contemporani que interessi a altres públics. Va ser una de les línies que va anunciar Christina Scheppelman en assumir les regnes artístiques fa un any i mig: “es començaran a programar en el primer quadrimestre de l'any que ve. Ho fem quan estem en condicions d'afrontar-ho”, comentava Guasch. És a dir, perquè la situació financera del teatre no ho ha permès abans. I quant al capítol econòmic, l'avaluació concreta que el Liceu ha d'incrementar els ingressos propis, especialment per la seva activitat i en mecenatge. Però també reconeix que la “falta de lleialtat” del govern central en les aportacions públiques pactades —que segons els estatuts haurien de ser del 45% i són del 35% — ha perjudicat notablement el Liceu fins al punt de provocar un augment de dèficit.

Després d'una comissió executiva que va analitzar l'estat financer en la qual estaven representades totes les administracions es va concloure que per cobrir els compromisos laborals i les obligacions financeres a el Liceu li feia falta una aportació extraordinària anual de 4 milions d'euros. Un diagnòstic que també recull el CoNCA. D'aquesta quantitat, segons els estatuts, el Ministeri de Cultura hauria d'aportar el 45%: 1.800.000 euros. “Seguim parlant”, és l'escarida resposta de Guasch quan és preguntat sobre el tema.