Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat deixa d’ingressar 1.202 milions per deduccions

UGT proposa als partits polítics eliminar els beneficis fiscals i un impost d'IRPF més progressiu

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb Oriol Junqueras.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb Oriol Junqueras.

En la recaptació d’impostos del 2016, la Generalitat ha deixat d’ingressar 1.202,3 milions d’euros només en deduccions fiscals. Aquesta xifra ha servit aquest dimecres de marc per al debat organitzat pel sindicat UGT, que ha reunit representants dels partits polítics catalans per proposar-los l’eliminació dels beneficis fiscals, i més redistribució de la riquesa amb la modificació dels tributs. Entre els canvis plantejats, que es refereixen només a les competències de la Generalitat, el sindicat destaca la modificació a l’alça de l’impost de successions i l’ampliació de trams de l’IRPF per fer-lo més progressiu.

Els 1.202,3 milions que la Generalitat ha deixat d’ingressar responen en la seva majoria, segons les dades aportades per UGT i explicades per l’economista Xavier Martínez, a tres impostos concrets i als beneficis que es desprenen de la normativa catalana. Si es tenen en compte també les bonificacins de l'Estat, la pèrdua augmenta fins uns 10.000 milions d'euros.

El gruix de les deduccions, 979,1 milions d’euros, correspon a l’impost de successions i donacions, un tribut cedit a la Generalitat que, després de gairebé l’eliminació en el primer Govern d’Artur Mas, el 2014 va tornar a recaptar al nivell del 2010. El sindicat considera que encara és insuficient (el 2016 s’estima que sigui de 523,2 milions), i demana tornar a la legislació anterior a la reforma del 2008, quan es van recaptar 1.004 milions d’euros. En l’impost de transmissions patrimonials, les bonificacions sumen 88,9 milions, i en el de l’IRPF, les deduccions arriben als 74,6 milions, entre les quals destaquen les reduccions per inversió o per lloguer en l’habitatge habitual, o beneficis per a la viduïtat. La resta correspon a deduccions en impostos sobre inversió en habitatges, hidrocarburs o grans establiments comercials.

Encara que alguns dels beneficis fiscals responen a raons socials, l’economista va considerar no obstant això que “la inversió social no ha de fer-se per deducció en els impostos”, perquè exclou totes les persones que no fan la declaració de la renda perquè tenen ingressos per sota dels 20.000 euros. Per tant, segons Martínez, els beneficis fiscals afavoreixen sobretot les classes altes i aporten regressivitat al sistema fiscal, prou castigat per l’economia submergida, el volum de la qual s’estima en un 20% del PIB.

L’altra proposta de gran importància és la reforma de l’IRPF: augmentar els trams de sis a nou, rebaixar el primer i la seva tributació, i incrementar els tipus màxims dels dos trams superiors. El 66,94% dels contribuents tenen una base liquidable de fins a 21.000 euros, mentre que només el 3,14% presenta una liquidació de més de 60.000 euros, pels quals paguen entre un 21,5% i un 25,5%, la part catalana de l'impost d'IRPF. A la jornada, Martínez ha denunciat així mateix que l'IRPF que es paga pels ingressos sorgits del treball és molt més alt (48%) que el de la riquesa que prové del capital o dels estalvis (23%).

Encara que van intercanviar retrets sobre les propostes en el Parlament, els representants polítics van coincidir en la necessitat de fer més progressiu l’impost. En el debat hi van participar Roger Torrent (JxSí), Alícia Romero (PSC), Joan Coscubiela (CSQEP), Santi Rodríguez (PP) i Eulàlia Reguant (CUP).