Selecciona Edició
Connecta’t

“El 080 no és res si els participants no estan disposats a jugar la Champions”

Miquel Rodríguez, director de la passarel·la barcelonina: “Va ser un error perdre el nom de Gaudí”

Miquel Rodríguez al seu despatx del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.
Miquel Rodríguez al seu despatx del Consorci de Comerç, Artesania i Moda.

Si els àngels de Victoria’s Secret van sobrevolar París, bé podrien baixar pel passeig de Gràcia de Barcelona. És una idea que roda pel cap del director del 080 Barcelona Fashion i gerent del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), Miquel Rodríguez (Barcelona, 1953). Tot i que després fa comptes mentalment: una sola desfilada podria costar uns 13 milions d’euros, pràcticament el mateix que es destina a 13 edicions del 080 Barcelona Fashion. Així que Rodríguez se centra altra vegada en el que toca, la nova edició de la passarel·la, que se celebra del 30 de gener al 3 de febrer al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

Fa sis anys que Rodríguez dirigeix el 080, convençut que aquest model que aposta principalment pels dissenyadors emergents que tenen oportunitat de negoci és el correcte: “Una passarel·la no és res si els seus participants no estan disposats a jugar la Champions; els que volen participar al 080 cada cop tenen més ganes de ser-hi i fan més inversió”.

“Hem de donar eines perquè les empreses cada vegada facturin més”

Però no només busca ser una passarel·la de talent emergent, ja que el gros que desfila són dissenyadors amb una trajectòria per als quals el 080 és “molt útil”, defensa Rodríguez amb les dades de l’última enquesta que han fet als participants, que apunten que el seu increment de vendes va ser de 13,5 milions d’euros en conjunt, sense comptar-hi les empreses internacionals, que també mostren les seves col·leccions i són el tercer pilar del 080.

Les dues empreses tèxtils més grans de Catalunya, Mango i Desigual, van baixar de la passarel·la fa tres edicions. La participació d’aquestes marques de moda ràpida no tothom la veia amb bons ulls. Rodríguez no creu que aquestes cadenes abandonessin el 080, sinó que les seves decisions empresarials els van portar a participar-hi durant un temps i després a reconsiderar-ho. Però no descarta que algun dia hi tornin. Desigual és actualment el patrocinador del premi al disseny emergent.

La major part dels diners provenen de l’administració. La passarel·la té un pressupost d’1,3 milions d’euros per edició, dels quals el 70% surten de la Generalitat i la resta dels participants i patrocinadors. Tot i la voluntat inicial de reduir al mínim la tutela pública, per ara no serà així. “No veig el 080 lliure de pressupost públic”, admet el gerent, tot i que l’objectiu és que l’aportació pública pugui baixar fins al 60%. Amb aquestes xifres, els àngels de Victoria’s Secret s’hauran d’esperar segur.

Per tant, la funció de Rodríguez és administrar aquests diners perquè tinguin “un efecte multiplicador sobre el teixit productiu català”. Amb la feina feta fins ara, Rodríguez treu pit i considera que el 080 és la “cinquena passarel·la de projecció internacional”, per darrere de Nova York, París, Milà i Londres. Al seu parer, la Madrid Fashion Week no és una passarel·la amb aquest objectiu. “La de Madrid és una altra cosa, no hi té res a veure”, conclou, per afegir que se sent més identificat “amb una passarel·la on hi hagi la batalla del mercat, que no pas amb una passarel·la on s’ensenyen coses”.

La batalla que està perduda és la del nom. “Va ser un error perdre el nom Gaudí”, reconeix Rodríguez, que quan en va agafar les regnes ja havia deixat de ser Passarel·la Gaudí. Diu que no sap què va passar, es va trobar que no hi havia marca. I això és el que ha intentat crear durant aquests anys. Una aposta seva ha estat la itinerància de la ubicació, que ha portat la passarel·la a la Llotja, l’Estadi Lluís Companys, l’Hospital de Sant Pau o el Museu Marítim. L’estratègia va ser donar-li un “continent amb molt valor” per ajudar que “un contingut que no l’acabava de tenir” tirés endavant. Es dona per satisfet, perquè “afortunadament el valor del contingut cada dia és més alt i, per tant, cada dia el continent és menys important”.

“Hem de donar eines perquè les empreses cada vegada facturin més”, segueix Rodríguez. Per aconseguir que els participants incrementin les vendes, es van crear les anomenades missions inverses. Consisteixen a detectar països amb opcions de negoci i convidar compradors d’aquestes destinacions. Una operació que ja s’ha fet amb Rússia, amb diferents països llatinoamericans i amb els Estats Units.

Edició teatral

Seguint la tendència itinerant, la 19a edició del 080 Barcelona Fashion se celebrarà al TNC, un espai que respon a la voluntat de la direcció de potenciar la relació de la moda amb la cultura. Així, la Sala Gran serà l’escenari escollit per inaugurar la nova edició. “Es farà d’una manera diferent”, avança Miquel Rodríguez, sense voler dir-ne res més, tret que serà un inici molt “escenogràfic”. L’elecció del TNC coincideix amb el 20è aniversari d’aquest monumental edifici públic, i la intenció és que la moda i el teatre convisquin durant uns dies, encara que només hi haurà funcions a la Sala Petita. La passarel·la, que és el reclam essencial del 080, s’instal·larà a la Sala Tallers. El certamen de moda també ocuparà altres espais del teatre, com ara el gran vestíbul de l’entrada i els jardins del davant.

Una de les novetats de la propera edició és l’obertura a l’estratègia comercial see now buy now (mira-ho i compra-ho). El 080 ha canviat les bases perquè els dissenyadors i les marques puguin presentar a la passarel·la la col·lecció que oferiran a les botigues aquella mateixa temporada, una estratègia que han començat a aplicar algunes marques internacionals, com Tom Ford o Burberry, però encara és molt minoritària. “Creiem que avui és un tema de prou importància per prestar-li atenció”, diu Rodríguez, però reconeix que serà “el teixit empresarial qui prengui la decisió”. En aquesta edició, seran poques les marques que ho podran fer.

El gerent és optimista respecte de l’estat de salut de la indústria tèxtil, tot i que “encara falta confiança, que el sector es cregui que no és flor d’un dia”. La recuperació definitiva costarà: “El problema del tèxtil català és que es va vendre la maquinària. A Portugal van tapar les màquines amb una manta i quan ha tornat la feina les han destapat. Les màquines catalanes estan a l’altra banda del Mediterrani, i no és metafòric”.

MÉS INFORMACIÓ