Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Forcadell davant la justícia per desobeir el Constitucional

La presidenta del Parlament només respondrà les preguntes del seu advocat

Carme Forcadell, presidenta del Parlament.
Carme Forcadell, presidenta del Parlament. EFE

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, sospesa respondre només les preguntes del seu advocat, Andreu van den Eynde. No contestarà, amb seguretat, les que pugui formular-li la Fiscalia, institució que, en la seva opinió, actua sota influències polítiques. L’advocat de Forcadell optarà per una “defensa tècnica” i contempla deixar per a la fase del judici oral l’exposició d’arguments que aconsegueixin convèncer el tribunal que Forcadell no és responsable dels delictes de desobediència i prevaricació.

La impressió de la defensa de Forcadell és que el procés ha avançat amb celeritat i que la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, ja ha fixat amb claredat la seva posició i no té dubtes que portarà el cas a judici. Van den Eynde va recórrer la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’admetre a tràmit la querella de la Fiscalia amb arguments polítics: els tribunals no havien de ni podien prohibir el debat parlamentari. Però al TSJC li produeixen al·lèrgia aquest tipus de relats i el va rebutjar de ple. “El procés penal”, va advertir el TSJC, “no s’inicia per cap debat d’idees ni, menys, per cap tipus d’expressió proferida per la querellada”.

La Fiscalia es va querellar contra Forcadell pels fets ocorreguts al Parlament el 27 de juliol passat. La presidenta va permetre que el ple de la Cambra votés les conclusions de la comissió d’estudi de procés constituent. Ho va fer malgrat que el Constitucional havia advertit expressament els membres de la taula que havien d’“impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa que impulsés el procés de “desconnexió” amb la resta d’Espanya.

La declaració de Forcadell és una de les diligències principals d’una instrucció que, d’altra banda, no requereix un gran esforç instructor. Es tracta més aviat d’un “debat jurídic” per establir si hi ha o no delicte de desobediència. Pel TSJC han passat ja dos testimonis: el qui va ser secretari general de la Mesa del Parlament, Pere Sol, i el lletrat major de la Cambra, Albert Baiona. La declaració no va ser massa positiva per als interessos de la investigada.

Tots dos van explicar que van elaborar, per iniciativa pròpia, un informe jurídic en el qual s’esmentava l’advertiment “exprés” del Constitucional i que havia d’obeir-lo. El dilluns està previst que declarin, també com a testimonis, el vicepresident de la mesa, José María Espejo (Ciutadans); el secretari segon, David Pérez (PSC), i el secretari tercer, Joan Josep Nuet (Catalunya Sí que es Pot).

 

MÉS INFORMACIÓ