Selecciona Edició
Connecta’t

L’FMI demana a Espanya que apugi l’IVA i revisi la despesa en educació i sanitat

El Fons denuncia l'abús de la contractació temporal i demana una reforma que faci atractiva la indefinida

La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde.
La directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde. EFE

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha demanat aquest dimarts a Espanya que apugi els tipus reduïts d'IVA, els impostos especials i la tributació mediambiental, inclosos els carburants. A més, demana que es revisi l'eficiència de la despesa en educació i sanitat. I tot això per aconseguir una reducció sostinguda del dèficit públic i del deute, que continuen sent massa elevats i deixen l'economia "molt vulnerable a les pertorbacions exteriors".

En la seva anàlisi de l'economia espanyola publicada cada any en el marc de l'article IV, la institució presidida per Christine Lagarde observa que el dèficit públic pot acabar per sobre de les previsions originals. "L'atenció immediata s'ha de centrar a reiniciar una consolidació fiscal gradual amb la finalitat de situar l'alt volum de deute públic en una ferma trajectòria descendent", afirma el Fons en les seves conclusions. I, en conseqüència, reclama un ajust estructural d'un 0,5% del PIB a l'any, és a dir, uns 5.500 milions. Amb aquest ritme d'ajust es podria aconseguir "un equilibri adequat entre el manteniment de la recuperació econòmica i la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini", sosté.

I quina és la recepta que ofereix l'FMI per aconseguir-ho? Doncs apujar els impostos: "Espanya es pot permetre un augment dels ingressos. Amb una reducció gradual de les exempcions de l'impost sobre el valor afegit, la recaptació s'assemblaria més a la d'altres països de la UE. De la mateixa manera, i especialment en aquests temps en què el preu de l'energia és baix, hi ha marge per augmentar els impostos especials i les taxes mediambientals, i abordar les ineficiències i els tractaments diferenciats del sistema tributari", argumenta. D'aquesta manera, el Fons considera que la càrrega tributària es traslladaria més sobre el consum que no pas sobre el treball, la qual cosa al seu parer resulta més favorable per al creixement.

Per la banda de la despesa, l'FMI incideix que hi ha marge per millorar l'eficiència. Així que recomana "una revisió en profunditat de la despesa, sobretot en sanitat i educació". La despesa en sanitat acostuma a experimentar una forta tendència a l'alça a causa de l'envelliment de la població i l'ús de noves tecnologies més cares. Tradicionalment, el Fons ha advocat per l'establiment de copagaments per regular-ne l'ús.  

El problema del finançament autonòmic

Respecte a la consolidació fiscal, el Fons també alerta que el sistema de finançament autonòmic seguirà sent "un risc" per a la consecució dels objectius d'austeritat. En aquest sentit, apunta la necessitat d'un sistema més estricte de compliment, que tingui en compte les diferents capacitats per complir i reformes perquè les comunitats puguin recaptar els seus propis ingressos. 

L'FMI també denuncia l'ús estès de la contractació temporal a Espanya. Encara que la institució destaca el ferm ritme de creació d'ocupació i lloa les reformes que s'han emprès, posa l'èmfasi sobre l'excessiva dualitat del mercat laboral: "Bona part dels nous llocs de treball són temporals, i la dualitat del mercat de treball accentua especialment la volatilitat de l'ocupació i inhibeix la inversió en capital humà i la productivitat dels treballadors". I per fer front a aquest problema, recomana una reforma laboral que faci que els contractes indefinits siguin més atractius per als treballadors, que ofereixi més seguretat jurídica a les empreses en matèria d'acomiadament i que permeti més flexibilitat en les condicions de treball.

La institució creu que és una prioritat immediata fomentar la creació d'ocupació entre dos col·lectius molt sensibles: els aturats de llarga durada i els joves de baixa qualificació. Segons el Fons, l'impacte de les polítiques que s'han aplicat sobre aquests col·lectius ha estat "limitat" i cal que hi hagi una millora. D'una banda, demana als governs autonòmics que facin més esforços. I de l'altra, que els subsidis a la contractació s'assignin i es concentrin de manera més eficient.

Reformes que “donen fruits”

Tot i que l'FMI posa una extensa llista de deures a Espanya, també lloa els ajustos que s'han aplicat fins ara. "Les reformes introduïdes a Espanya segueixen donant fruits, però cal aprofundir-hi per mantenir un creixement sòlid i bones perspectives per a l'ocupació a mitjà termini". Concretament, destaca "la moderació salarial i l'augment de flexibilitat del mercat laboral", que segons l'organisme "han contribuït a fer que l'economia espanyola recuperi competitivitat i generi ocupació a bon ritme. Gràcies a això i a altres vents de cua, la taxa de creixement de l'economia el 2015 va ser d'un vigorós 3,2%, i es preveu el mateix increment per al 2016".

No obstant això, alerta que l'alentiment econòmic arribarà el 2017, i si no s'introdueixen canvis, s'instal·larà. "Com que s'espera que comenci a dissipar-se l'impuls que suposen els preus del petroli més reduïts, la feblesa de l'euro i l'estímul fiscal, es preveu que el creixement del PIB real l'any que ve es moderi fins al 2,3%. A mitjà termini, i com que Espanya seguirà afrontant especialment un feble creixement de la productivitat i un atur estructural elevat, les perspectives de creixement continuaran desaccelerant-se. Les reformes aplicades han atenuat aquesta tendència i són una prova que, amb mesures estructurals addicionals, es poden millorar les perspectives de creixement a mitjà termini", considera.

L’impuls del BCE i el crèdit

"La recuperació és sòlida i els desequilibris s'estan reduint", lloa la missió que va visitar Espanya a l'octubre. "La revifada del consum privat, de les exportacions i de la inversió, instigada per les reformes aplicades, segueix sent el principal motor del creixement", destaca. Les mesures del Banc Central Europeu també han estat una aportació als vents de cua de l'economia espanyola. "S'ha vist beneficiada per impulsos favorables, com la política monetària acomodatícia del Banc Central Europeu i la relaxació fiscal. Malgrat un perllongat període d'incertesa política interna, el creixement del PIB real i la generació d'ocupació segueixen estant molt per sobre de la mitjana de la zona de l'euro", assenyala.

També destaca la bona marxa de les exportacions i la millora del crèdit. "Es preveu que el compte corrent registri el seu quart any consecutiu de superàvit, i contribueixi així al procés actual de reequilibri de l'economia. Els balanços del sector privat, inclosos els del sistema bancari, han seguit millorant, s'ha incrementat l'accés al crèdit i els preus del sector immobiliari han repuntat", confirma.