_
_
_
_
_

Un grup d’arqueòlegs descobreix a Grècia una ciutat perduda de 2.500 anys

La ciutat havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic

El pujol Strongilovoúni, on es troba l'antiga ciutat grega.
El pujol Strongilovoúni, on es troba l'antiga ciutat grega.SIA/EFAK/YPPOA

Un equip d’arqueòlegs internacional de la Universitat de Gotemburg ha començat a explorar una antiga ciutat de la Grècia Clàssica, de 2.500 anys d’antiguitat, anomenada Vlochós, que fins ara havia passat desapercebuda perquè es pensava que era un enclavament sense importància del món antic. Tanmateix, el descobriment de nous vestigis pot canviar el concepte que es tenia d’aquesta àrea. El lloc explorat és una antiga ciutat pràcticament desconeguda a 300 quilòmetres al nord d’Atenes, situada al voltant i sobre el turó Strongilovoúni, que forma part de les grans planes de Tessàlia. Els vestigis trobats pertanyen a diversos períodes històrics.

Entre les restes que s’han trobat al turó destaquen la plaça d’una ciutat i la quadrícula d’un carrer que indiquen que es tracta d’una gran urbs. “L’àrea que es troba dins de la muralla mesura més de 40 hectàrees”, explica Robin Rönnlund, estudiant de doctorat en Arqueologia Clàssica i Història Antiga a la Universitat de Gotemburgo i líder del treball de camp. L’investigador assegura que el turó amaga molts secrets perquè han trobat restes de torres, parets i portes de la ciutat, però la majoria d’aquests vestigis estan enterrats, sota terra. L’objectiu de l’equip és evitar les excavacions i utilitzar altres mètodes com el radar de penetració de terra per no fer malbé la zona. “Com que les restes són abundants, ens agradaria registrar-los abans de començar qualsevol excavació”, assenyala Rönnlund.

Restos de ceràmica de el S.VI aC trobats durant l'exploració.
Restos de ceràmica de el S.VI aC trobats durant l'exploració.SIA/EFAK/YPPOA

A més de les ruïnes de la ciutat, l’equip ha trobat fragments de ceràmica i monedes que poden ajudar a datar l’antiguitat del lloc. “Les troballes més antigues daten al voltant de 500 anys abans de Crist, però l’auge de la ciutat sembla que està entre el quart i tercer segle abans de la nostra era. Sembla que després va ser abandonada, potser per la conquesta romana de la zona,” explica Rönnlund. Segons l’investigador, el que més li ha cridat l’atenció del descobriment ha estat la mida de l’assentament i la seva pintoresca ubicació a les àmplies planes de Tessàlia. “La ciutat antiga ha d’haver estat molt prominent i visible a tota la regió”, assenyala Rönnlund

L’exploració forma part del Projecte Arqueològic de Vlochós (VLAP) i és una col·laboració entre l’Institut Suec d’Atenes i el servei arqueològic local de Karditsa. El treball de camp es va fer durant dues setmanes al setembre per un equip internacional de la Universitat de Gotemburg i la Universitat de Bournemouth amb l’objectiu d’explorar les restes per comprovar-ne la importància.

"Se sap molt poc sobre les ciutats antigues de la regió i molts investigadors han cregut fins ara que Tessàlia occidental formava part d’un recés sense importància durant l’antiguitat”, explica Rönnlund, que aclareix que les restes explorades es coneixen des de fa bastant temps per part de les autoritats locals, però que no ha estat fins que han dut a terme una recerca més sistemàtica que han conegut la naturalesa exacta de l’enclavament. El projecte, per tant, omple una bretxa en el coneixement de la zona i els investigadors asseguren que encara queda molt per descobrir en terres gregues.

Les restes de les muralles serpentean pel pujol.
Les restes de les muralles serpentean pel pujol.SIA/EFAK/YPPOA

Rönnlund explica que va trobar el lloc amb un company seu mentre treballaven en un altre projecte l’any passat i va ser llavors quan es van adonar del seu gran potencial. “El fet que ningú no hagi explorat mai el turó és un misteri”, assenyala Rönnlund. L’investigador assegura que la zona de l’oest de Tessàlia és molt rica en arqueologia, com es pot veure al Museu Arqueològic local del Karditsa, i que els arqueòlegs, tant grecs com estrangers, estan treballant molt per descobrir tots els secrets d’aquest paisatge antic. “És possible que hi hagi més restes en la proximitats”, assenyala.

Rönnlund no creu que els resultats d’aquest projecte grec, suec i britànic alterin la Història, però assegura que demostren de manera definitiva que la regió de l’antiga Tessàlia va ser molt rica i important. “I no al revés, com se suposava fins ara”, conclou l’investigador.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_