_
_
_
_
_

Una parella desnonada acusa els Mossos d’entrar a casa com si “fos una guerra”

El matrimoni de Guinea afronta una petició de més de dos anys de presó per resistir-se al desallotjament

Jesús García Bueno

El que van viure Verónica Loká i Eliseo Loyé va ser alguna cosa més que un desnonament: va ser, diuen, “gairebé un setge”. Després d’apartar un per un els veïns del barri del Clot que havien anat a donar-los suport, els Mossos van grimpar amb una escala fins al balcó del seu habitatge. “En aquest moment vaig tenir por. Em vaig adonar que perdríem la casa”, explica, cinc anys després, la Verónica. Aquell desnonament “violent i brutal” no va posar fi als problemes amb la justícia d’aquest matrimoni espanyol originari de Guinea Equatorial. Des d’aquest dimecres afronten un judici per haver atacat, presumptament, els policies. Ells ho neguen. Mentre la Fiscalia els acusa d’una falta contra l’ordre públic i els demana que paguin una multa, la Generalitat sol·licita dos anys i tres mesos de presó.

El desnonament del Clot es va produir el 25 de juliol del 2011, en un context de forta conflictivitat social. Els Mossos havien desallotjat la plaça de Catalunya de Barcelona d’indignats i al capdavant del Departament d’Interior hi havia Felip Puig i la seva política de mà dura. La crisi havia disparat els llançaments per impagament, encara que el cas de la Verónica i l’Eliseo era molt diferent: després de 26 anys pagant religiosament el lloguer del pis, el propietari va voler triplicar la mensualitat. Els va portar a judici i va guanyar.

“És una injustícia. No és el primer desnonament del món, però sí el primer en el qual als desnonats se’ns demana presó”, proclama l’Eliseo, de 63 anys i operari a l’aeroport del Prat. “La Policia va entrar allí com si fos una guerra”, diu l’home, que nega haver agredit els agents. Igual que la seva dona, que sosté que es va limitar a “agafar amb força l’escala” i que va quedar allà com petrificada, fins al punt que els agents, al balcó, van haver de desenganxar els seus dits de l’escala.

L’Eliseo denuncia que, tot just accedir al balcó, un dels agents li va donar un cop de puny. Després el van emmanillar i el van deixar en una habitació mentre la comitiva judicial complia l’ordre. A la Verónica encara li tremola la veu quan recorda “tots aquests policies passejant per un pis tan petit”. I li dol sobretot pel petit dels seus tres fills, que llavors tenia 12 anys i era a casa. “El nen preguntava: ‘Senyor, ens pot deixar un dia o dos perquè recollim les nostres coses? Però ningú li contestava”.

No hi va haver temps. La família va haver de sortir amb el que duia posat. L’Eliseo va agafar la motxilla de la feina i la Verónica va agafar “una bossa del Lidl” que hi havia a la cuina i va ficar una mica de roba interior. “Vam perdre les fotos. L’àlbum de fotos de la mili d’ell no el tenim”, rememora.

Ja al portal del seu pis, al carrer d’Andrade, van seguir rebent l’escalfor dels veïns mentre veien com desmuntaven casa seva: ara baixaven els llits, ara la nevera. “Em preguntaven per què no plorava. Els vaig dir que no podia plorar perquè els meus veïns ja estaven plorant per mi”, diu la Verónica, que recorda aquell dia com si fos ahir: “Una veïna em va portar el seu carro per guardar tot el peix i la carn que tenia al congelador, i que es faria malbé”.

Aquesta solidaritat de barri del Clot és l’única cosa bona que han tret d’aquella dolorosa experiència. “La resposta ha estat fantàstica i, després de veure les imatges del desnonament, fins i tot l’alcalde Trias ens va fer costat i ens van ajudar a buscar un pis”. Viuen aquesta alegria amb una barreja de cert sentiment de culpa, ja que tres veïns i activistes que van anar a impedir el desnonament també s’asseuen al banc dels acusats. I afronten penes per part de la Generalitat de fins a cinc anys. Els veïns tornaran a ser avui al seu costat, en una concentració convocada amb motiu del judici davant de la Ciutat de la Justícia.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_