Selecciona Edició
Connecta’t

Les Glòries i la Sagrada Família enfronten l’equip de Colau

Janet Sanz i Daniel Mòdol discrepen sobre el traçat del transport en la futura Canòpia

La Sagrada Família des del Carmel.
La Sagrada Família des del Carmel.

No és la primera vegada que l’urbanisme i l’arquitectura enfronten els regidors que porten aquestes carteres en l’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. La tinent d’alcalde Janet Sanz, màxima responsable d’Urbanisme, i el regidor d’Arquitectura, Dani Mòdol, que es va presentar com a independent a la llista del PSC, avui soci de Colau, s’han enfrontat aquest dimarts a propòsit de dos projectes d’envergadura: les Glòries i la Sagrada Família.

Amb el temple, Mòdol vol crear una comissió de qualitat de l’arquitectura per controlar la fase final i més complexa de les obres i Sanz no ho veu necessari perquè ja hi ha una comissió mixta amb el Patronat complementària a la de seguiment amb els veïns. En el cas de les Glòries, Mòdol considera imprescindible que el tramvia i els autobusos creuin la futura plaça en diagonal, mentre que Sanz ha mostrat un traçat en forma de ela que discorre pel perímetre de la plaça.

Sanz ha explicat les modificacions de planejament que caldrà fer a les Glòries per iniciar el 2018 les obres de la Canòpia –la plaça que en el seu moment va dissenyar Mòdol juntament amb els veïns– i les del miler de pisos i equipaments que hi haurà. La tinent d’alcalde ha explicat que el traçat del tramvia, quan estiguin units els dos trams existents, dibuixarà una ela que baixarà pel carrer de Cartagena, una opció que ja era la que es defensava des del projecte inicial, argumenta la regidoria de Sanz. Mòdol ha respost: “El tramvia i els autobusos imprescindiblement haurien de travessar la plaça, és l’única manera que a partir de les sis de la tarda a l’hivern l’espai tingui control social, perquè sinó caldrà tancar-la”.

De fet, això ja va ocórrer al principi de la dècada passada quan l’espai del parc central es va convertir en un mercat a l’aire lliure. El regidor del grup del PSC també ha criticat el govern del qual forma part per haver convocat un concurs internacional d’arquitectura per fer un paquet de 300 pisos de protecció: “Hem perdut un any”, ha lamentat.

Fi a la “gaudificació”

Módol és un ferm defensor que a Barcelona hi ha molt més que Gaudí i modernisme. I per això insisteix que s’ha de donar valor als senyals d’identitat del paisatge de la ciutat i cita l’avinguda del Tibidabo o el barri de Montbau com dos exemples. “A Barcelona identifiquem molt bé l’arquitectura fins al modernisme però la resta, fins a l’actualitat, passa desapercebuda per a la majoria”. Per això impulsarà una nova ruta, la del Racionalisme, que inclourà, entre altres exemples d’aquest corrent arquitectònic, el Pavelló de la República a Horta, el Mies van der Rhoe de Montjuïc i la Casa Bloc a Sant Andreu.

La tinent d’alcalde d’Urbanisme ha revelat detalls sobre les tres pastilles d’habitatge que hi haurà a la plaça: mil pisos en total, meitat socials i meitat lliures. Se situaran en tres zones i tindran entre vuit i onze plantes; a més d’un edifici singular que arribarà als vint pisos d’altura (60 metres) i se situarà al costat de l’escola dels Encants. Un gran bescanviador que concentrarà les parades d’autobús, metro i tramvia davant del Disseny Hub o la recuperació del Rec Comtal (de l’època romana) i tres naus industrials són altres peces clau del conjunt.

El d’avui ha estat un dia de presentacions a la mateixa sala de l’Ajuntament, però per separat. Després que Sanz presentés les novetats respecte a les Glòries, ho ha fet Mòdol per explicar que, en la seva opinió, la reforma de la Diagonal, la intervenció estrella del mandat de Xavier Trias, ha resultat un autèntic desastre: “Hi ha queixes de la pavimentació perquè és irregular i les juntes de les rajoles s’estan deteriorant. No dic de substituir-la ara, però serveix d’exemple del que no cal repetir”. Unes crítiques que ha abocat en explicar que en el que resta de mandat impulsarà, des de la regidoria que dirigeix, un inventari de l’arquitectura de la ciutat en què s’introduiran criteris que identifiquin els diferents paisatges urbans.

Plano de la plaça de les Glòries.
Plano de la plaça de les Glòries.

“En l’època de Maragall com a alcalde, el barceloní va tenir un sentiment de pertinença a la ciutat i això s’ha anat perdent. Si als vuitanta l’important va ser democratitzar els espais urbans ara cal trencar amb certa franquícia que ha uniformitzat els barris. Cal identificar les diferents barcelones, el fet que distingeix els barris i millorar la qualitat arquitectònica perquè el ciutadà el valori i el senti com a propi”. El consistori dedicarà a això 3,7 milions d’euros dels quals 3,3 es destinaran a subvencions per a la millora d’edificis i inversions en parets mitgeres i altres elements de paisatge urbà.

Mòdol impulsarà la creació de la Carta del Paisatge Urbà per identificar i millorar l’espai urbà “que ha de ser de màxima qualitat, en contra del que s’ha estat fent en els últims anys en els quals ha empitjorat de forma evident”. Per a això es revisaran a fons 10 paisatges de la ciutat. Un d’ells és el barri de la Clota al districte d’Horta-Guinardó.

MÉS INFORMACIÓ