Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Les hienes

Cap jutge pot condemnar per presumpcions, sense proves apreciades legalment. A més, la presumpció d’innocència és essencialment provisional

La difunta Rita Barberá.
La difunta Rita Barberá.

La mort sobtada de Rita Barberá va despertar la mala consciència dels seus companys o excompanys de partit. Si el dia anterior fingien avergonyir-se d’ella, l’endemà culpaven de la seva mort els adversaris polítics i els mitjans de comunicació crítics. Van arribar a anomenar-los “les hienes”. Els acusaven de ferir Barberá amb les seves crítiques sense que hagués recaigut cap sentència condemnatòria, o sigui, sense respectar el dret a l’honor i a la presumpció d’innocència de l’exalcaldessa. Llavors van revifar el debat de la col·lisió entre el dret a la reprovació social mediàtica i el dret a la presumpció d’innocència en els processos penals d’interès mediàtic. És el vell debat sobre els límits de la llibertat d’expressió i informació.

La presumpció d’innocència és un dret de rang constitucional exclusivament previst per als processos judicials. Cap jutge pot condemnar per presumpcions, sense proves apreciades legalment. A més, la presumpció d’innocència és essencialment provisional. Existeix fins que acabi el procés amb sentència ferma condemnatòria o absolutòria.

Les notícies i opinions sobre els fets pendents d’investigació, i sobre els seus presumptes autors, no constitueixen condemna per molt feridores que siguin. No estan abastades pel dret a la presumpció d’innocència. No són matèria del procés, ni estan sotmeses a les seves lleis i regles. Estan sotmeses a la veracitat exigible de les dades, la ponderació de les valoracions i a les exigències de la competència mediàtica. Per això no poden esperar a la sentència ferma i poden durar el que duri el procés lentíssim. No cal coartar-les, prohibir-les ni censurar-les perquè, segons diu el Tribunal Constitucional (TC), una opinió pública lliure és condició prèvia i necessària per al funcionament d’un sistema democràtic. “Els límits permissibles de la crítica són més amplis si aquesta es refereix a persones amb rellevància pública, que exerceixen funcions públiques o resulten implicades en assumptes d’interès públic, per dedicar-se a activitats públiques”. Aquestes persones estan obligades a suportar un control més rigorós de les seves activitats que si es tractés de simples particulars sense cap projecció pública. Aquest és el criteri constant del TC, que val tant per a personatges famosets, del futbol o la política.

Aquest conflicte entre la llibertat d’opinió i informació i els drets del sospitós investigat, és el que, amb extraordinària acritud, van plantejar els portaveus polítics i mediàtics del PP en ocasió de la defunció de Barberá. El PP presumeix de tenir relativament resolt el conflicte amb una reforma legal recent. Pretén que com més breu sigui la durada del procés, menys temps duraran les crítiques al sospitós investigat. El Sr. Catalá, ministre de Justícia, havia tingut, mesos enrere, una ocurrència: posar fi als ritmes lentíssims de la justícia, posant un termini perquè es concloguin els processos penals. En 6 mesos els assumptes hauran d’estar instruïts (o sigui, acabada la investigació i preparats per al judici oral). I si són qualificats de assumptes complexos, la instrucció pot prorrogar-se fins a 18 mesos. A la pràctica, és una manera d’escanyar la investigació judicial. No obstant això, els assumptes més complicats, com els de les corrupcions valencianes, difícilment s’acabaran en aquests terminis. La seva instrucció probablement es perllongarà i durant aquest temps la implacable observació i crítica mediàtica serà inevitable.

La reforma legal es va desentendre de les raons de la lentitud de la justícia des de temps immemorials. El Sr. Catalá va voler aparentar que feia desaparèixer els endarreriments crònics de la justícia amb quatre línies en una llei, com si fos el joc de mans d’un prestidigitador. No debades, abans de ser ministre de Justícia havia estat director general de CODERE, la principal companyia multinacional espanyola del sector privat del joc, amb seus a Europa i Amèrica. I ara vol aparentar que la seva prestidigitació legislativa resoldrà o esmorteirà el conflicte entre la llibertat d’informació i els drets a l’honor i a la presumpció d’innocència.

La sobreactuació agressiva dels portaveus del PP després de la defunció de Barberá sembla que no està orientada a la defensa pòstuma de l’honor de la seva excompanya, sinó a la protecció preventiva d’altres personatges del seu entorn, de rellevància pública o política, que poguessin estar implicats en processos presents o futurs. Però l’honor d’aquests presumptes culpables no s’empara escanyant la investigació judicial, ni exhibint la incapacitat per suportar la severitat de les veus crítiques, polítiques i mediàtiques, qualificant-les injuriosament com “les hienes”.

José María Mena és exfiscal en cap de Catalunya.