Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya, València i Balears forgen un front comú pel finançament autonòmic

Montoro veia amb bons ulls aquest eix popular perquè suposava atendre les reclamacions de comunitats del seu partit

Junqueras, Montoro i Sáenz de Santamaria en l'últim Consell de Política Fiscal.
Junqueras, Montoro i Sáenz de Santamaria en l'últim Consell de Política Fiscal.

La Comunitat Valenciana, Múrcia i Balears van fer, en l’anterior legislatura i quan estaven governades pel PP, un front comú per reclamar una millora del finançament autonòmic sota la protecció del Ministeri d’Hisenda. Cristóbal Montoro veia amb bons ulls aquest eix popular perquè suposava atendre les reclamacions de comunitats del seu partit. La nova situació política ha canviat l’escenari. El desglaç en les relacions entre Catalunya i els nous governs d’esquerra valencià i balear ha trastocat l’equilibri. Aquests tres territoris van fer front comú en l’últim Consell de Política Fiscal.

L’anunci de la reforma del model de finançament autonòmic per part del Govern central ha creat les primeres aliances entre les comunitats que volen assegurar-se una millora substancial dels recursos que es repartiran. Com ja va succeir en la batalla que es va obrir pel sistema que va entrar en vigor el 2009, Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears han començat a constituir un front comú per anar a la taula de negociació.

Les tres autonomies de l’eix mediterrani –governades per coalicions d’esquerres en el cas de Balears i València i nacionalistes, en el cas de Catalunya– ja van exhibir aquesta unitat en l’anterior Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), quan van coincidir a reclamar més marge al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, en l’objectiu de dèficit per a l’any vinent.

Malgrat que el president del Govern, Carles Puigdemont, ja ha anunciat que no anirà a la pròxima Conferència de Presidents perquè considera que això xocaria amb el pla sobiranista que Junts pel Sí ha acordat amb la CUP, l’Executiu no vol ser aliè a les negociacions pel model de finançament. El vicepresident Oriol Junqueras, titular d’Economia i Hisenda, ha seguit una altra estratègia i ha optat per estar present en tots els fòrums on es decideixin qüestions que afectin Catalunya. El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, va ser l’encarregat la setmana passada d’esvair els dubtes que hi havia sobre si Junqueras assistiria al Consell de Política Fiscal (CPFF). Allà on “hi hagi un sol euro” que es pugui aconseguir, hi serà l’Executiu català, va dir. I va apuntar que la Generalitat no anava sola al consell, sinó amb aliats: la Comunitat Valenciana i Balears.

Els tres Executius consideren que són els més mal tractats per l’actual sistema de finançament. Tot i que la reforma del 2009 va aproximar els tres a la mitjana de recursos financers, segueixen quedant per sota. Amb les dades del 2014, Balears era la segona comunitat de règim comú (fet que exclou el País Basc i Navarra) amb més capacitat fiscal, és a dir, que més recaptava per habitant, mentre que Catalunya era la tercera. No obstant això, després de la seva contribució a la solidaritat regional, ambdues queien a la novena i onzena posició, respectivament. Ambdues comunitats coincideixen a reclamar que s’apliqui l’anomenat principi d’ordinalitat, és a dir, que després de realitzar aquesta aportació segueixin en el mateix lloc del rànquing en què estaven abans. En el cas de la Comunitat Valenciana, es tracta de la vuitena autonomia en capacitat recaptatòria, però el sistema actual de finançament la deixa en la penúltima posició en recursos per càpita, només per davant de Canàries.

Les tres comunitats han aprofitat el desglaç entre els seus Executius per reprendre projectes comuns i teixir aquesta aliança, a la qual en ocasions anteriors es va afegir la Comunitat de Madrid, una altra de les que se sent més perjudicada pel repartiment.

València, la més mal tractada

El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig, s’ha fixat la batalla pel finançament com una de les principals prioritats del seu mandat. De fet, va ser una de les autonomies més actives en els debats tècnics previs al CPFF del mes d’abril passat en què es va abordar aquest assumpte. Segons un informe de l’Executiu valencià, que examina el període 2009-2012, el nou model deixa la comunitat a la cua del finançament per habitant. I la situació, afegeix el document, s’agreuja respecte a altres autonomies perquè la caiguda dels impostos propis, com el de transmissions patrimonials, successions i donacions o els tributs sobre el joc ha estat molt més gran.

En el cas de Catalunya, l’anterior conseller d’Economia català, Andreu Mas-Colell, va assegurar que Catalunya no lideraria les negociacions pel nou model, al contrari del que ha fet en altres ocasions. Tanmateix, això no significava que renunciés a participar-hi i, de fet, va elaborar un informe en el qual avaluava el model entre el 2009 i el 2012 i concloïa que la seva evolució va suposar que, juntament amb Madrid i Múrcia, la comunitat va rebre menys diners en l’últim any avaluat que en el primer.

A més, Catalunya denunciava que mentre que els recursos de l’Administració central van augmentar un 7% en aquest període, els de les autonomies només ho van fer un 2,5%. Puigdemont va seguir la mateixa lògica que Artur Mas i va reiterar que no liderarà les negociacions però sí que hi participarà. És més, en un gest inèdit, el passat mes de juny en el fòrum anual del Cercle d’Economia a Sitges va posar damunt de la taula una xifra: “almenys” 2.600 milions d’euros de manera immediata i per a cadascun dels anys que el model està caducat.