Selecciona Edició
Connecta’t

Un llibre recrea la dura postguerra al Port de la Selva

L'obra és la continuació de 'El Port de la Selva sota els bombes', que va escriure el mateix autor el 2013

La memòria de l’exili, la por, la repressió, la gana i una llarga i dura postguerra prenen vida a El Port de la Selva després de les bombes, el llibre de l’editorial Gent i Terra que el periodista i editor Vicenç Relats i Casas (1964) ha presentat recentment. “El més valuós que hi ha entre les seves 167 pàgines és, segons el seu autor, una glossa del Port de la Selva i un poema, tots dos preciosos i inèdits, que el soldat Sebastià Falcó i Falcó, mort el 31 de desembre del 1938 als 25 anys mentre combatia a Artesa de Segre, va escriure tres mesos abans de morir”, explica l’autor. Uns versos en els quals descrivia el record de la seva partida, i la d’altres joves del poble, cap al front el 27 de setembre del 1937.

Aquest llibre s’ha concebut a partir del material divers que veïns de la localitat van oferir a Relats després de conèixer El Port de la Selva sota les bombes, el llibre amb el qual l’estiu del 2013 va documentar els intensos bombardejos que va patir aquesta petita població de tot just un miler d’habitants. A la presentació hi van assistir més de 150 persones i va ser conduïda per l’alcalde de la localitat Josep Maria Cervera. Entre els assistents hi havia Valérie Esperoner, la néta del tinent d’alcalde republicà que va haver d’exiliar-se a França el 1939 i no va tornar. Emocionada, va agrair que els seus avis, ja morts, haguessin “pogut tornar al seu poble gràcies a aquest llibre”.

Entre el 5 i el 7 de febrer del 1939 les bombes van ploure sobre el Port de la Selva. Va haver-hi 26 bombardejos en un només dia. Va ser un dels pobles més castigats de Catalunya. Les 110 tones de bombes que van llançar els Heinkel He 111 alemanys van ser el doble que les que va llançar l’aviació italiana sobre Barcelona en els tres dies fatídics de març del 1938 i que van causar gairebé mil morts.

Parts diferenciades

El llibre, continuació del primer, va sorgir, segons el seu autor, de la necessitat de documentar la repressió i les morts de selvatans provocades per part del feixisme amb la guerra ja acabada. La seva voluntat ha estat també descriure la duresa de la vida de postguerra en un poble que va quedar pràcticament en ruïnes, que va patir un exili i emigració massius, que 20 anys després seguia considerant-se “zona de guerra” i que va ser declarat zona devastada pels mateixos destructors.

L’obra està dividida en dues parts que funcionen com dos llibres autònoms. La primera consta d’un relat de la postguerra creat a partir de les veus de supervivents. La segona s’endinsa de manera documental en el rastre de cadascun dels sis veïns assassinats per la repressió franquista; continua amb el periple a l’exili dels Costa Vilanova pel seu compromís amb la Generalitat republicana i explica els treballs de la Junta Local per protegir la població dels bombardejos amb què la van castigar.