Selecciona Edició
Connecta’t

Els catalans són els que gasten més en cultura

Catalunya és la comunitat menys pirata, segons les dades publicades pel Ministeri

Una sala de cinema de Barcelona, plena d'espectadors.
Una sala de cinema de Barcelona, plena d'espectadors.

Les llars de Catalunya són les que gasten més en cultura de tot Espanya, per sobre de les de Navarra i del País Basc, les tres úniques comunitats que sobrepassen els 750 euros per domicili (la mitjana està en 651). La resta no aconsegueixen superar aquesta xifra, malgrat que Madrid i les Balears s'hi apropen molt. Per persona, la despesa mitjana dels catalans en aquest concepte és de 320 euros, sis menys que l'any anterior. En total, a Espanya es van gastar en Cultura l'any passat 11.967 milions d'euros. El desemborsament cultural més gran dels catalans va ser en equips i accessoris audiovisuals per a informàtica i Internet (340 euros), seguit de llibres i publicacions periòdiques (110 euros). Són algunes de les dades més destacades de l'Anuari d'Estadístiques Culturals 2016 publicat recentment pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, un informe ple de xifres de l'any passat que permeten obtenir un bon nombre de conclusions.

Catalunya no encapçala la classificació en nombre d'empreses culturals, ja que de les 112.037 que existien a Espanya el 2015, la majoria de creació artística i espectacles, el 22% (24.779) estaven a la Comunitat de Madrid. Catalunya ocupa el segon lloc amb 22.462, un 20% del total i el tercer lloc Andalusia, amb 14.430. La majoria de les empreses culturals catalanes tenen a veure amb el disseny, la creació artística i els espectacles (6.505), seguida de les arts gràfiques (3.103), la traducció (2.309), activitats de fotografies (1.825) i edició de llibres i diaris (1.806), entre d'altres. El nombre de persones que treballen en aquest sector va baixar el 2015 pel que fa a l'any anterior, passant de 122.000 a 108.000, quantitat que representa el 3,6% de tota l'ocupació de la comunitat.

La sensació és que el català viatja molt per motius culturals. És possible, però no ho fa per Espanya, perquè en aquest còmput ocupa el setè lloc, amb un 33,2% de la població, per darrere de navarresos (44,6), madrilenys (43,5) i bascos (41,2). En aquests viatges el català gasta de mitjana 161 euros, davant dels 210 euros de madrilenys, bascos i navarresos.

Catalunya no és la destinació preferida de la resta d'espanyols per viatjar per turisme cultural.
Catalunya no és la destinació preferida de la resta d'espanyols per viatjar per turisme cultural.

Tampoc Catalunya és la destinació preferida dels espanyols per als seus viatges de turisme cultural, ja que ocupa el lloc número 13 de 17, en una llista que encapçala Madrid, seguida del País Basc, Navarra i Extremadura. El 2015 els espanyols van fer 14,3 milions de viatges culturals per Espanya (el 17,8% de tots els desplaçaments), activitat que va generar 6.700 milions d'euros.

Les pràctiques culturals que van fer més els catalans el 2015 van ser escoltar música (89,7%), llegir llibres (61%, dels quals el 58,8% va ser en paper), anar al cinema (57,3), visitar monuments (36,8), museus (32), biblioteques (24,9), teatres (22,4), assistir a concerts de música (21,7), visitar exposicions (20,9), jaciments (13,6) i galeries d'art (12).

El tema de la pirateria musical preocupa, i molt. Les xifres de l'estudi deixen veure que a Espanya va créixer el nombre de persones que van obtenir música en mercats ambulants o mitjançant descàrregues gratuïtes d'Internet entre el 2007 i el 2015, que va passar del 14,4% al 18,6%. Malgrat que a Catalunya van créixer les descàrregues il·legals en aquest període, amb el pas de l'11,4% al 12,9%, l'índex català reflecteix que és la comunitat menys pirata de totes, i que està molt allunyada de les comunitats més fraudulentes, que encapçala Madrid, amb el 23,7%, seguida de Múrcia (23), Andalusia (22,7) i Extremadura (21,8). El mateix passa amb el cinema. El 10,5% dels catalans compren o descarreguen pel·lícules de cinema als seus ordinadors de forma il·legal, davant del 23% de Múrcia i el 21,9% de Madrid.

Les estadístiques aporten dades curioses, com que als catalans no els agrada ballar flamenc (només en practiquen el 0,6%), però sí als canaris (el 4,9%), que són els que més en ballen per sobre dels andalusos (3%). Tampoc Catalunya destaca pel nombre de persones que toquen instruments, un 6,5% de la població, molt per sota de l'11% dels navarresos, del 10% dels castellans lleonesos i el 9,9% dels madrilenys.

Quant al tema pressupostari, és sabut que la Generalitat ha disminuït el seu per a cultura, ha passat dels 393.078 milions del 2010 (un 1,21% del total) als 245.437 del 2014 (el 0,7%); un índex molt semblant al de la majoria de comunitats. Només el País Basc (1,2%) i Ceuta (1,07%), estan per sobre del desitjat 1% cultural. La Generalitat dedica 33 euros per català, mentre que el País Basc empra 55,8 euros, Navarra 49 euros i Ceuta, 39 euros. Tanquen la llista l'Aragó i les Canàries, que hi dediquen només 11,4 i 8,6 euros, respectivament.