Selecciona Edició
Connecta’t

Els pioners de la reforma horària

Onze empreses i institucions públiques han actuat de conillets d'índies en el pla pilot per adaptar la reforma horària

L'empresa Joia és una de les participants en la prova pilot.
L'empresa Joia és una de les participants en la prova pilot.

La reforma horària té els seus pioners. Avancen poc a poc, com els colons americans que volien conquerir l'Oest, enfrontant-se als obstacles de la naturalesa, en el seu cas, als obstacles d'uns horaris arrelats en la nostra societat des de fa 50 anys. Tots els partits del Parlament estan d'acord a avançar els horaris amb l'objectiu de millorar la productivitat, la salut i la conciliació familiar. La Generalitat vol introduir canvis normatius el 2018. Els procediments per aconseguir la reforma s'estudien des d'una comissió parlamentària i una taula d'experts. Les propostes s'han aplicat en un grup d'onze d'institucions públiques i empreses privades. Els resultats, asseguren, són encoratjadors.

30'-60' per dinar, a les 13h

Techno Trends és una empresa de Barcelona, amb filial a Madrid i a Bilbao, especialitzada en proveir serveis de comunicacions i teletreball. És una de les sis companyies privades que han acceptat fer de conillet d'índies dels experts de la Taula de la Reforma Horària. La prova, que dura set mesos, avalua amb un formulari d'inici i un de conclusions els canvis aplicats, les avantatges i les dificultats que han aparegut durant el procés. Ernest Companys, director general de Techno Trends, assegura que el resultat més notori ha estat la sensibilització dels seus 60 empleats. Els treballadors han plantejat propostes, sobretot pel que fa a la conciliació familiar.

Techno Trends ja havia reduït anteriorment la pausa de dinar a 30 minuts o una hora com a molt. La novetat aquest 2016 és que l'han avançat a la una del migdia. L'empresa també proveeix un servei de càtering de fruites per menjar entre hores. Companys creu que s'ha aconseguit que la majoria de la plantilla acabi abans la jornada laboral, tot i que encara no han analitzat les dades per confirmar-ho.

Companys afirma que les multinacionals tindran menys dificultats per adaptar-se als nous horaris perquè és el que fan a la resta de mercats. Fabian Mohedano, impulsor de la reforma horària i diputat de Junts Pel Sí, confirma que l'adaptació a un nou horari serà més complicada entre les pimes que entre les grans empreses. Mohedano assegura que grans companyies metal·lúrgiques, farmacèutiques, agroalimentàries i de construcció ja tenen jornades més compactes, amb horaris de sortida propers a les cinc de la tarda. Mohedano explica que un 50% del mercat aboral català encara treballa a les sis de la tarda i un 30%, a les set.

Produir no permet flexibilitat

El grup de vins i caves Vallformosa ha adaptat la reforma horària a les oficines centrals –30 empleats. Igual que Techno Trends, al migdia s'ha introduït la pausa de mitja hora per dinar per compactar la jornada i poder sortir abans. També s'ha instaurat una jornada laboral de vuit hores i mitja de dilluns a dijous que permet que els divendres s'hi treballi només sis hores.

El director de recursos humans de Vallformosa, Joan Suriol, afegeix que també permeten més flexibilitat horària perquè, per exemple, sempre hi hagi algú per atendre les comandes d'exportació o perquè qui vulgui —com és el seu cas— pugui tenir una pausa de dinar més llarga. Suriol assegura que hi ha propostes de la reforma horària que no poden aplicar-se en tots els àmbits d'una empresa: així, la línia de producció de Vallformosa no permet flexibilització ni canvis i s'ha de mantenir rígida de les vuit del matí a les dues de la tarda.

Suriol apunta que una altra modificació introduïda amb la prova ha estat establir un límit de dues hores en la durada de reunions. Suriol destaca que la reforma suposa un canvi radical, sobretot pel que fa a flexibilitat, en una empresa familiar en què hi havia una mentalitat antiga que considerava que com més hores estigués activa l'empresa, millor.

Una bossa d'hores per a la conciliació

La Fundació Joia té una plantilla de 70 empleats i es dedica a l'assistència social. Com la resta d'institucions voluntàries en el pla de prova de la reforma horària, Joia ja havia aplicat anteriorment millores en l'ordenació de la jornada laboral. Aquesta és de vuit del matí a una del migdia, i de dues a cinc de la tarda. Una novetat del 2016 és que la pausa del migdia és d'una hora, distribuïda en 30 minuts per dinar i la mitja hora restant que el treballador pot utilitzar per entrar més tard al matí o per marxar abans. Joia també permet que s'acumulin hores extra treballades en una bossa per a la conciliació familiar, sigui per cuidar dels fills o de persones dependents.

Beatriz Castillo, responsable de comunicació de Joia, considera que una tasca pendent és avançar en l'opció del teletreball i analitzar quina millora en el rendiment suposa. Castillo creu que la introducció dels horaris racionalitzats pot ser més difícil d'adaptar en entitats d'assistència social que tenen espais físics d'atenció permanent.

La influència d'Inditex

Juliana Fernandes porta la botiga de regals Casas a Lleida, una institució de més de 140 anys. Casas va canviar l'horari de l'establiment al setembre: de 9:30 a 19:30, amb una pausa al migdia de dues hores. A la tarda, Casas obre a les quatre mentre que la majoria de comerços a la capital del Segrià ho fa a les cinc. Fernandes és la presidenta de la associació de negocis Slowshop, formada per 24 empreses. El 9 de novembre passat, amb el suport de l'Ajuntament i de la Cambra de Comerç, Slowshop va celebrar el dia de la reforma horària. L'objectiu era conscienciar la ciutadania de la necessitat d'avançar els horaris de compra de la tarda. 165 negocis es van adherir a la jornada però Fernandes assegura que el total va superar els 200 perquè la resta de comerços s'hi van sumar a mesura que la ciutadania marxava abans a casa. Fernandes considera que part de l'èxit de la jornada va ser que les marques del grup Inditex van acceptar tancar a les set de la tarda. Aquesta decisió va motivar altres negocis a fer el mateix.

Fernandes admet que van trobar-se reticències per part de les empreses per permetre que la jornada laboral acabés abans. També hi va haver sectors que no van poder sumar-s'hi, en especial els supermercats.

Reduir hores de reunions

Suara és una cooperativa d'atenció social amb 3.000 persones empleades directa i indirectament. El 92% d'aquests socis i treballadors són dones. Suara ha facilitat a EL PAÍS el seu informe de conclusions de la prova pilot de la reforma horària. Entre les mesures que podria introduir destaca l'horari racionalitzat: entrada a la feina entre les vuit i les nou, sense pausa a mig matí, i dinar de una a 1:30. Sortida de la feina entre les dues i les tres per a les jornades de matí o de quatre a cinc per a la jornada partida.

Altres modificacions altres modificacions podrien ser una reducció del 35% de les hores destinades a reunions de directius i una potenciació del treball a distància que ha rebaixat les hores de desplaçament laborals per millorar la productivitat i disminuir un 20% la despesa en benzina. L'informe de Suara destaca que la part negativa del treball a distància són els problemes tècnics i que part de la plantilla ho considera “impersonal”.

Un “moment zero”

Isaac Peraire, alcalde de Prats de Lluçanès, és un dels més fervents defensors de la reforma horària. Al Lluçanès s'han celebrat diverses xerrades de conscienciació per a un canvi d'hàbits, i fins i tot hi va haver una setmana de primavera en què bona part del sector de la restauració de Prats de Lluçanès va participar en un pla per incentivar l'avenç de l'hora dels àpats. Peraire explica que la principal conclusió és que el canvi s'ha de produir amb “un moment zero” en què tots els àmbits i sectors de la societat s'adaptin d'un cop als nous horaris.

L'Ajuntament de Prats de Lluçanès ha actualitzat els horaris del seu personal administratiu: la jornada dura de 8 del matí a 3 de la tarda, amb una pausa de mitja hora per dinar a la una. Peraire assegura que la brigada de manteniment de la via pública i els empleats de l'escola de música ja compten “amb un horari més endreçat”. Els següent repte és aplicar les millores a les escoles comarcals. La idea és prescindir de les dues pauses d'esmorzar dels alumnes i que surtin de l'escola a les 3 havent dinat. “Un dia, a prop de l'institut, un alumne de la ESO em va dir que no m'enfadés però que estava esmorzant. Eren tres quarts d'una. En comptes d'esmorzar hauria d'estar a punt de dinar. El nano em va demostrar que estem conscienciant els ciutadans”, diu Peraire.

MÉS INFORMACIÓ