Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat convida l’Estat a baixar la pugna jurídica amb els casos del 9-N

El Govern demana que es convoqui la comissió bilateral per dirimir els conflictes de competències

Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont, aquest dimarts, dirigint-se a la reunió del Consell Executiu.
Oriol Junqueras i el president Carles Puigdemont, aquest dimarts, dirigint-se a la reunió del Consell Executiu. EFE

El Govern ha acollit amb fredor el pla de La Moncloa d'intentar rebaixar la tensió judicial en el Tribunal Constitucional, on s'acumulen més de 80 recursos interposats entre les dues Administracions. La Generalitat ha sostingut que rebaixar aquesta pugna jurídica no passa ara bàsicament per desencallar conflictes de competències sinó per tot el paquet del 9-N i les causes penals obertes. La llista la íntegra d'Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau —que seran jutjats per organitzar la consulta— el diputat Francesc Homs —de qui s'ha aprovat el suplicatori— i la presidenta del Parlament Carme Forcadell, citada per la Fiscalia per un delicte de desobediència. “No ens conformarem. Els conflictes de competències són importants però el del 9-N ho és més”, han assenyalat fonts de Govern.

La Generalitat considera que l'òrgan propici per desencallar els conflictes de competències és la comissió bilateral Estat-Generalitat i, per això, les mateixes fonts han instat l'Executiu Central a convocar l'òrgan. Neus Munté, vicepresidenta del Govern català, ja va suggerir setmanes enrere la conveniència de convocar la comissió per analitzar les 46 reivindicacions que va plantejar el president Carles Puigdemont a Mariano Rajoy el febrer passat. Enric Millo, delegat del Govern a Catalunya, va preveure la possibilitat de reactivar aquests mecanismes.

L'òrgan no es reuneix des del 2011 quan la part catalana la presidia l'exlíder d'Unió Josep Antoni Duran Lleida. L'òrgan no es va reunir mai quan l'encapçalava per part catalana la llavors vicepresidenta Joana Ortega i no ho ha fet des que el responsable és Raül Romeva.

Membres del PDcat demanen fets perquè l'oferta del Govern espanyol no sigui una operació de màrqueting

Amb tot, l'Executiu català ha atribuït l'augment de la conflictivitat entre les dues Administracions a la voluntat del Govern de restar competències a les autonomies. I ha posat com a exemple el cas de l'abolició de les corrides de toros, aprovada pel Parlament i blindades després pel Govern espanyol amb la sentència de el Constitucional. “Nosaltres no tenim cap interès a posar recursos”, van assenyalar les mateixes fonts que van assegurar que en qualsevol cas la comissió tècnica de les dues Administracions manté una relació ordinària per vídeoconferència.

La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha començat aquesta setmana l'operació diàleg amb sengles entrevistes amb Inés Arrimadas, líder de Ciutadans i Miquel Iceta, primer secretari dels socialistes. La decisió va causar una enorme sorpresa a la Generalitat i en els partits independentistes. Oriol Junqueras, vicepresident del Govern català, ha mostrat aquest divendres el seu enorme escepticisme davant el pla i ha ironitzat amb l'elecció dels interlocutors i ha insinuat que potser es devia a una mera fórmula de cortesia perquè Ciutadans i el PSC van ser els partits que pitjor resultat van obtenir en les eleccions generals. Membres del Partit Demòcrata Català (l'extinta Convergència) han mostrat la seva sorpresa que el Govern central es proposi “graduar” la velocitat de la justícia i va instar l'Executiu a demostrar amb fets la seva disposició al diàleg perquè es constati que és una realitat i no una mera de “operació de màrqueting”.