_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Immigració i equitat a l’aula

El nivell de renda, els estudis dels pares i la tradició cultural expliquen els resultats tant com la docència

Que Catalunya superi en totes les proves de l'Informe PISA la mitjana espanyola, de la UE i de l'OCDE és una bona notícia, i de la mateixa manera que quan es produeixen reculades es busquen causes i culpables, convé ressaltar també els avanços perquè és de justícia i perquè això estimula a persistir en l'esforç. Pujar 12 punts en ciència i set en matemàtiques està molt bé. Però convé analitzar també quins factors expliquen l'estancament en comprensió lectora i el fet que Catalunya quedi en la sisena i setena posició entre les comunitats autònomes, superada per Castella i Lleó, Navarra i Madrid en les tres proves. Perquè d'aquesta anàlisi depèn encertar en les mesures a aplicar.

Más información
Llegiu els articles de l'autora

La primera de les claus és social. L'OCDE estima que el 50% de la variabilitat en els resultats depèn de factors socioeconòmics, és a dir, del que succeeix fora de l'aula. La immigració és, sens dubte, un factor que pesa molt a Madrid i Catalunya i molt poc a Castella i Lleó. En tots els països hi ha una diferència d'entre 60 i 70 punts entre els alumnes autòctons i els immigrants. I la composició d'aquesta immigració pot tenir també un pes específic en una de les proves, la de llengua.

Madrid i Catalunya tenen gairebé el mateix percentatge d'immigrants (20% i 19%), però en la primera el gruix procedeix de Llatinoamèrica i té el castellà com a llengua materna, mentre que a Catalunya, el gruix procedeix d'Àfrica i Àsia, la qual cosa configura un escenari de moltes i molt diferents llengües maternes. Amb aquesta diversitat lingüística de partida, que els alumnes catalans superin la prova de llengua és un mèrit.

Un altre dels factors que s'ha esgrimit per explicar la millor posició de Madrid és que el 50% dels seus centres són privats, enfront del 30% a Catalunya. Aquesta diferència influeix, però no, com s'ha dit, perquè l'ensenyament privat és millor, sinó perquè reflecteix un determinat estatus socioeconòmic. Els centres privats seleccionen als alumnes i aconsegueixen una homogeneïtat que els beneficia, però si es descompten els factors socials, els resultats no són millors que en els públics.

El nivell de renda, els estudis dels pares i la tradició cultural expliquen tant com la docència. Convé tenir-ho en compte perquè el que s'ha demostrat que millora més els resultats globals d'un país a llarg termini és invertir, no a segregar i estratificar, sinó a garantir l'equitat. A corregir les diferències de partida.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_