Selecciona Edició
Connecta’t

L’absentisme laboral avança mentre es perd la por de la crisi

Les baixes en el lloc de treball pugen fins al 4,45% i refermen el canvi de la tendència de reducció que va haver-hi entre el 2008 i el 2014

Imatge muntada. A la fotografia, un suposat cap controla un treballador.
Imatge muntada. A la fotografia, un suposat cap controla un treballador.

La por a perdre la feina en agafar una baixa laboral va desapareixent a mesura que la societat s’adona que el pitjor de la crisi ja ha passat. Empreses de gestió d’absentisme laboral i consultores coincideixen que s’està vivint “un canvi de cicle” i que, ara que l’absentisme torna a mostrar una tendència a l’alça, és el moment de frenar-la impulsant polítiques de prevenció de salut i d’ambient laboral. Els sindicats avisen que la càrrega de responsabilitat per l’augment de l’absentisme no ha de recaure en el treballador, i consideren que les administracions han de dedicar més recursos a la inspecció i a estudis de prevenció de salut.

Un dels problemes més grans per a la gestió de les baixes és descriure i mesurar correctament l’absentisme. L’Institut Nacional d’Estadística (INE), en la seva Enquesta Trimestral del Cost Laboral, dóna les xifres sobre hores pactades, hores efectives i hores no treballades de les quals es pot extreure una taxa d’absentisme. L’últim punt més baix d’absentisme a Espanya, un 3,7%, correspon al 2007, un percentatge que a l’any següent es va disparar fins al 4,8%. Des de llavors, i coincidint amb els anys de crisi econòmica, la taxa va ser decreixent fins al 2013, quan es va situar en un 4,1%. A partir del 2014 torna a pujar, i se situa el 2015 en un 4,45%. En el segon trimestre del 2016, a Catalunya, la mitjana d’hores pactades per treballador i mes va ser de 149,1, i d’aquestes, 13,1 van ser hores no treballades. La taxa d’absentisme exclou d’aquestes hores les vacances o els festius.

L’empresa de gestió de l’absentisme Tebex S.A. coincideix a detectar la mateixa tendència a l’alça. Segons les seves dades, extretes d’una enquesta a les empreses de més de 100 treballadors a les quals assessoren, l’índex d’absentisme laboral es va incrementar el setembre del 2016 un 10,51% respecte al mateix mes del 2015. Eric Mass, de la consultoria Ayming, també indica que som davant un canvi de tendència: “Durant la crisi no es controlava l’absentisme, perquè la por a perdre el lloc de treball ho regulava automàticament”, explica Mass, que recorda que, segons les dades de Ayming, més del 60% de les empreses espanyoles manifesta no mesurar els costos de l’absentisme. Mass afirma que ara és el moment de “prevenir els riscos per a la salut i centrar-se a motivar els treballadors per reduir l’absentisme, més que de preocupar-se i responsabilitzar-ne els treballadors”.

Entrenadors personals i guarderies per evitar baixes

La primera causa d'absentisme a Catalunya és la salut, només un 1% de les absències en el treball estan injustificades, detalla Mass. Les baixes vénen principalment per malalties musculo-esquelètiques o per raons psicològiques. Moltes empreses han optat per polítiques de prevenció. Correus, en col·laboració amb l'INEFC, té en marxa el projecte Crea benestar i salut, que posa entrenadors personals als treballadors per detectar els possibles problemes de salut a partir de les seves rutines laborals. Un altre exemple està en l'automobilística Seat, que des de fa alguns anys permet als empleats destinar part del sou a assegurances de salut o a guarderies per aconseguir una millor conciliació familiar.

La primera causa d’absentisme a Catalunya és la salut, només un 1% de les absències a la feina estan injustificades, detalla Mass. Les baixes vénen principalment per malalties musculoesquelètiques o per raons psicològiques. Moltes empreses han optat per polítiques de prevenció. Correos, en col·laboració amb l’INEFC, té en marxa el projecte “Crea benestar i salut”, que posa entrenadors personals als treballadors per detectar els possibles problemes de salut a partir de les seves rutines laborals. Un altre exemple és a l’automobilística Seat, que des de fa alguns anys permet als treballadors destinar part del sou a assegurances de salut o a guarderies per aconseguir més conciliació familiar.

Una altra de les principals causes d’absentisme té a veure precisament amb la conciliació familiar i amb absències relacionades amb la salut dels familiars dels treballadors, que la consultora Ayming xifra en un 16%. Iñaki Insausti, director general de Tebex, una empresa que “col·labora amb grans companyies per verificar les baixes” i agilitar, en la mesura del possible, el retorn a la feina de l’empleat, explica que “moltes vegades, la baixa et queda com a refugi per als conflictes laborals o per als problemes familiars”. Insausti considera que aquestes circumstàncies s’han de poder resoldre sense que representi un cost per a l’empresa.

Una de les companyies amb les quals treballa Tebex, per exemple, proporciona assistents socials als treballadors que ho necessitin per ajudar-los en algunes tasques incompatibles amb l’horari de treball. Altres empreses aposten per tenir guarderies a l’edifici i, explica Insausti, “moltes empreses treballen la salut laboral”: adequació del mobiliari, gimnasos o fins i tot fisioterapeutes per als empleats.

A més d’intentar gestionar l’absentisme, la consultoria Ayming, en el seu 8è Baròmetre sobre l’absentisme, indica que algunes empreses estan començant a fixar-se en el problema del “presentisme”: empleats que són al seu lloc de treball, però que no són productius. Mass explica que “el presentisme és fruit de la por a la feina i de la pressió”, i que es combat amb “més informació, més reunions i amb el foment de la motivació per aconseguir resultats”.

Per Núria Gilgado, secretària de política sindical de la UGT, el problema no resideix tant en la motivació del treballador sinó en la “creixent precarietat: puja l’absentisme perquè no hi ha recursos per a la prevenció”, assegura, en referència tant a les baixes per malaltia i accidents com a les psicològiques, que poden derivar d’un mal ambient de treball. “No cal responsabilitzar-ne el treballador, que té dret a demanar la baixa, sinó que cal dedicar més recursos a les inspeccions i a la prevenció”, subratlla Gilgado.