Barcelona, ciutat festiva

Barcelona té fama per moltes coses: per la seva arquitectura, pel seu urbanisme, per la capacitat d’atreure turistes, un bon lloc per emprendre negocis. I de ciutat festiva? “Rotundament sí”, sosté l’escriptora i il·lustradora Teresa Duran que reivindica aquesta faceta per a la ciutat: “Un cop d’ull a tot tipus de celebracions que se succeeixen en el calendari anual en tots els barris de la ciutat et dóna una idea que a Barcelona li va la festa, especialment als milers de ciutadans que les organitzen de forma desinteressada”. A Duran, l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Triangle Books li van encarregar un llibre sobre aquesta faceta i el resultat ha estat Barcelona festes. Una publicació en la qual mana la fotografia acompanyada de petits textos, de la mateixa Duran, que expliquen les tradicions que de vegades estan complementades amb il·lustracions del Costumari català, de Joan Amades, o de Ricard Opissso, entre altres.

Que la ciutat és festiva és clar en algunes de les xifres que apareixen al llibre: el conjunt de celebracions atreu cada any 8,3 milions de persones. I per dur-les a terme s’hi impliquen 117.000 persones a través de 500 entitats que cedeixen 12 milions d’hores de feina anuals de manera desinteressada.

En el llibre –amb els textos en castellà, català i anglès– hi ha les festes més conegudes, com la Mercè, Sant Jordi, Carnestoltes o la celebració de Cap d’Any però també celebracions menys famoses, com la festa que se celebra en un grapat de carrers que toquen a Santa Maria del Pi el 23 de març en memòria d’un ciutadà, Josep Oriol, que va viure allà a finals del segle XVII i que va ser proclamat sant per ajudar les persones desvalgudes. “Tot i que el personatge més popular d’aquesta festa és el gegantó Perot lo Lladre, que en aquest cas no entra a les botigues per robar, com feia el seu avantpassat al barri, sinó per repartir monedes de xocolata”.

Duran, escriptora de desenes de llibres infantils i juvenils, ha descobert com algunes de les tradicions han canviat en els últims anys: “La festa de la Palma de Rams està clarament a la baixa i, per contra, la de Santa Rita –cada 22 de maig i més localitzada a la plaça de Sant Agustí– és cada vegada més popular, probablement per la devoció que li té la població sud-americana”. I altres curiositats, com la Festa del Canó del barri de la Barceloneta en la qual cada any, per les festes de Sant Miquel, el 29 de setembre, un canó dispara caramels des que va ser fos el 1912 als forns de la Maquinista, que va ser un dels senyals d’identitat d’aquest barri durant dècades. “Jo crec que és un llibre que pot ser interessant per als barcelonins, per conèixer millor les seves tradicions i festes, encara que també pot funcionar molt bé entre forasters curiosos”, apunta Duran que no dubta a involucrar-se en primera persona en les explicacions: “Per descomptat, si parles de festes no pots utilitzar un to acadèmic”.