Selecciona Edició
Connecta’t

El sobiranisme es mobilitza contra el 6-D sense desafiar el Govern central

Només dos municipis governats per la CUP, dels 350 que participen en la mobilització, permeten que els funcionaris treballin

L'alcaldessa Dolors Sabater accedint a l'Ajuntament aquest dimarts.
L'alcaldessa Dolors Sabater accedint a l'Ajuntament aquest dimarts.

La protesta contra la Constitució promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) va aconseguir ahir sumar els regidors de 350 municipis catalans, que van mantenir una agenda d'activitats i van evitar celebrar el 6-D. Tant els partits independentistes com el Govern central van evitar elevar la tensió, com sí que va passar el Dia de la Hispanitat a Badalona. Només municipis controlats per la CUP van traspassar la línia vermella que havia marcat la Delegació del Govern espanyol per denunciar els ajuntaments, i alguns funcionaris van rebutjar el dia festiu i van anar a la feina.

Celrà (Gironès) i Viladamat (Alt Empordà) van ser els dos municipis governats pels anticapitalistes on els funcionaris que ho van demanar van poder treballar. Al Consistori del primer van acudir quatre treballadors públics i al del segon, un. L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, va assegurar que si no van assistir més treballadors va ser per la “por” que despertaven les possibles denúncies del Govern central després de l'antecedent de Badalona del passat 12 d'octubre.

A Celrà va acudir-hi Carme Forcadell, la presidenta del Parlament i màxim càrrec institucional català que va participar en actes vinculats a l'AMI. Va fer una crida a defensar “les llibertats individuals i col·lectives” en un acte significatiu: el canvi de nom de la plaça de la Constitució del municipi gironí, que des d'ahir pren el nom de l'escriptora Maria Mercè Marçal.

Celrà va obrir les portes de l'Ajuntament per cinquè any consecutiu i ho va fer amb treballadors públics, de manera que va obviar l'advertiment que havia fet la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. El seu titular, Enric Millo, va tornar a demanar ahir “responsabilitat” als càrrecs electes, però el discurs mantingut durant la jornada constatava que no tenia la intenció de provocar més tensions. I tal com va transcórrer la jornada, el gruix dels regidors del Partit Demòcrata, d'Esquerra i de Demòcrates de Catalunya, tampoc.

Vilanova i la Geltrú (Garraf) va ser un exemple del que va passar en molts municipis. Els regidors del PDECat, ERC i la CUP (15 dels 25 membres del ple) van decidir seguir rigorosament les recomanacions de l'AMI: treball dels càrrecs electes (fins a les dues de la tarda), dia festiu per als funcionaris i, com a recepcionista de l'Ajuntament, l'empleada d'una contracta. De fet, l'alcaldessa de la capital del Garraf és Neus Lloveras, presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència.

Lloveras ja predeia al migdia que era “molt poc probable que hi hagi funcionaris treballant” i va negar que la campanya de l'AMI es pugui entendre com “una provocació”. Fins i tot la va reivindicar com “un acte totalment legal”. En altres municipis, alguns regidors van obrir les portes i van atendre els ciutadans. Però en la majoria dels casos es van limitar a mantenir reunions internes i van participar en activitats a l'exterior. Des del manteniment de mobiliari organitzat a Caldes de Montbui fins a la recol·lecció de bombetes contra la pobresa energètica a Valls.

El referent del 12-O

A Badalona, quatre dels cinc regidors de l'equip de govern de Badalona en Comú van participar al matí en una reunió sobre participació ciutadana a l'Ajuntament, que, no obstant això, va mantenir les portes tancades tant del seu edifici històric com el del Viver. El cinquè regidor no va assistir a la cita perquè era fora de la ciutat. L'alcaldessa Dolors Sabater, que sí que hi va assistir, va subratllar que l'estratègia de Millo suposa una “desautorització” i una “rectificació” respecte a l'actitud de l'exdelegada Llanos de Luna, que va impulsar un contenciós administratiu contra el Consistori per haver arribat a un acord amb diversos sindicats per treballar el 12 d'Octubre, dia de la Hispanitat.

”De Luna i Albiol van criminalitzar els electes que van anar a l'Ajuntament evidenciant una posició d'ultradreta”, va dir Sabater. A més del contenciós, quatre dels regidors tenen una causa oberta per desobediència per haver incomplert la suspensió cautelar del jutge que els impedia obrir el Consistori. Sabater va constatar dos temes “tabús” que s'haurien de superar: no criminalitzar el fet que es treballi un dia festiu i qüestionar la Constitució, nascuda, va dir, sota la vigilància de la dictadura.

José Téllez, el regidor que va estripar la interlocutòria de suspensió, va respectar la decisió d'altres consistoris governats per la CUP d'obrir les seves portes, però va assenyalar que el de Badalona és un Ajuntament gran i no pot improvisar com en un poble petit. “El 12-O volíem obrir de debò i no de manera altruista. Volíem canviar un dia festiu del calendari”, va assegurar Téllez. A Barcelona, dos regidors d'ERC van acudir a l'Ajuntament a dos quarts de dotze, així com els tres de la CUP. El número dos del govern municipal, Gerardo Pisarello, també va estar treballant al matí.

Mentrestant, els partits constitucionalistes, excepte el cas de Rubí, van reflectir una vegada més la seva dificultat per oferir una acció unitària davant de la consistència del procés secessionista. La jornada va cristal·litzar la fragmentació que, en més o menys mesura, es produeix any rere any tant el 12 d'Octubre com el 6-D. El PP va repartir exemplars de la Carta Magna a Barcelona; Inés Arrimadas, de Ciutadans, va assistir a una paella popular a l’Hospitalet; Societat Civil va organitzar una festa infantil a Badalona, i 400 persones, convocades per Espanya i Catalans, es van manifestar a Barcelona. El PSC no va convocar actes.

El president del grup de Junts pel Sí, Jordi Turull, va obrir la porta a avançar el referèndum si Forcadell és inhabilitada abans de setembre. En declaracions a Catalunya Ràdio, Turull va corregir Marta Pascal, coordinadora del seu propi partit, el PDECat, que va retreure a ERC que obrís la porta a avançar la consulta per generar “dubtes” sobre la data. Turull va apuntar que si Forcadell és inhabilitada es “prendran decisions” perquè significaria un “atemptat contra la democràcia” i “hi hauria un abans i un després”. “No hem de descartar escenaris, no farem com si plogués”, va afirmar.