Selecciona Edició
Connecta’t
Eleccions a França

Manuel Valls anuncia la seva candidatura a l’Elisi

El primer ministre, que deixa el seu lloc demà, afirma que ho vol "donar tot per França"

Manuel Valls, nascut a Barcelona fa 54 anys, ha donat aquest dilluns el gran salt de la seva carrera política. En el seu feu d'Evry, la localitat on va ser alcalde entre el 2001 i el 2012, el primer ministre des de l'abril del 2014 ha anunciat que és candidat socialista a la prefectura de l'Estat. Valls, que ja havia avançat la seva intenció d'aspirar a l'Elisi, fa el pas quatre dies després que l'actual president, François Hollande, enfonsat a les enquestes, hagi renunciat a intentar succeir-se a si mateix.

El primer ministre Manuel Valls el dia 2 a Nancy.
El primer ministre Manuel Valls el dia 2 a Nancy. EFE

"Sóc candidat a la presidència de la República", ha dit Valls, que ha comunicat els seus plans a Hollande en una trobada al palau de l'Elisi aquest matí, i origina així una important remodelació governamental perquè inclourà la dimissió del cap del Govern. Segons la llei, no està obligat a dimitir malgrat ser candidat, però ell ha assegurat que, "en coordinació amb el president Hollande, dimitirà demà".

Els sondejos pronostiquen que Valls té grans possibilitats de guanyar les primàries obertes que organitzen el Partit Socialista i els Verds els propers 22 i 29 de gener. Se situa al capdavant amb el 45% de suports, segons una enquesta d'Ifop, seguit a 20 punts de distància per l'exministre d'Economia Arnaud Montebourg, de l'ala esquerrana del partit.

Si finalment guanya aquestes primàries, els rivals de Valls seran el nou líder sortit de les recents primàries de la dreta, el també exprimer ministre François Fillon, i la presidenta de l'ultradretà Frente Nacional, Marine Le Pen.

Tots els sondejos coincideixen que aquests últims passaran a la segona volta de les eleccions presidencials de la propera primavera, mentre que el candidat del governamental Partit Socialista serà eliminat en la primera ronda. L'única via per evitar-ho és aconseguir la unitat de l'esquerra, que només hi hagi un únic candidat dels partits i corrents progressistes.

L'objectiu sembla impossible d'aconseguir. Fins i tot els propis socialistes arrenquen la carrera per l'Elisi fragmentats i enfrontats. Fins i tot el mateix portaveu del Govern, Stéphan Le Foll, també ministre d'Agricultura i amic d'Hollande, ha declarat aquest dilluns a France Info que meditarà si dóna suport o no a qui guanyi les primàries: “Em prendré el meu temps”.

És tota una prova de les tensions existents entre els propis Hollande i Valls, a qui li acusen d'haver pressionat en l'últim moment al cap de l'Estat perquè tirés la tovallola i facilités la candidatura del cap del Govern. “Els ponts no estan tallats, però ell no ha trucat el portaveu del Govern per anunciar la seva candidatura”, ha dit Le Foll en una altra prova d'aquesta tensió.

Per a aquestes primàries han presentat ja la seva candidatura sis aspirants, a més de Valls. Diversos d'ells, declarats enemics del primer ministre, dels qui es consideren víctimes. És el cas de Montebourg i del també exministre (d’Educació) Benoït Hamon. Els dos van ser expulsats de l’Executiu per Hollande i Valls l'agost del 2014 per oposar-se a les reformes plantejades pel cap del Govern. Montebourg ha recordat aquest dilluns a la cadena Public Sénat que el van cessar per una “profunda discrepància per la política d'austeritat del Govern de Manuel Valls sota la presidència de François Hollande”.

La senadora Marié-Noëlle Lenemann, una altra candidata socialista de l'ala esquerra, proposa una candidatura única pactada amb Montebourg i Hamon enfront de Valls. Un quart candidat, Gérard Filoche, demana que "els quatre candidats de l'esquerra socialista" es posin d'acord "contra Valls". "Podem guanyar-lo, però serà més fàcil junts". Són maniobres que mostren la difícil situació de "les dues esquerres irreconciliables" a les quals Valls al·ludeix de vegades.

Valls té com a difícil objectiu superar les tensions i divisions a l'esquerra

Va ser la política reformista d’Hollande i Valls el que, el 2014, va donar motius a la rebel·lió de 40 diputats socialistes que es van abstenir o van votar en contra de diverses iniciatives del seu Govern. Sense suports parlamentaris, el primer ministre va aprovar per decret les lleis més controvertides, inclosa la reforma laboral. Ara, aquest corrent de rebels es resisteix a donar suport a Valls.

Fora del PS, la divisió de l'esquerra també és palesa. Almenys tres candidats dividiran i fragmentaran el vot progressista. El més significatiu, el també exministre d'Economia Emmanuel Macron, que va dimitir l'agost passat per dedicar-se a la seva carrera cap a l'Elisi. Macron manté una pèssima relació amb Valls i ha animat els “hollandistes” que se sumin al seu projecte.

Jean-Luc Mélenchon, candidat que té el suport dels comunistes, és difícil que s’acosti a l’aspirant socialista. “Els socialistes apliquen les mateixes receptes que la dreta”, argumenta.

Com a conseqüència d'aquest panorama, les primàries obertes dels socialistes aixequen escàs entusiasme a les seves pròpies files. El partit va organitzar dissabte un acte a París per llançar-les. Hi van anar menys de 3.000 persones, quan s'esperaven unes 10.000. Diversos corrents, com la dels rebels, no hi van ser.

Amb aquesta tensió i divisió, Valls aborda una complicada etapa. Encara que és recolzat per la cúpula del partit com l'únic capaç de frenar l'augurat desastre electoral —després d'altres sis fracassos ininterromputs des de 2014—, afronta la divisió interna i el tancament de files sense fissures a la dreta i la ultradreta.

Valls ja va ser candidat a l'Elisi a les primàries del 2011, les primeres obertes de l'esquerra. Però les circumstàncies eren radicalment diferents. En aquell moment es va presentar per poder donar suport després a Hollande, el favorit i posterior guanyador de les eleccions. Valls només va obtenir el 5,63% dels vots. El van superar quatre aspirants. Un d'ells, Montebourg, que va aconseguir el 17% dels vots.