Selecciona Edició
Connecta’t

L’aclamat muntatge d’‘Elektra’ de Patrice Chéreau arriba al Liceu

Un elenc vocal de luxe protagonitza l’òpera de Richard Strauss sota la batuta de Josep Pons

Un assaig de l'òpera 'Elektra' que estrena aquest dimecres el Liceu.
Un assaig de l'òpera 'Elektra' que estrena aquest dimecres el Liceu.

El Liceu acomiada l’any amb un muntatge d’Elektra, de Richard Strauss, que té tots els asos a la màniga per convertir-se en l’esdeveniment operístic de la temporada a Espanya. Porta la sàvia i crepuscular signatura teatral del director francès Patrice Chéreau, que va morir el 7 d’octubre del 2013 a Clichy, pocs mesos després de la triomfal estrena al Festival d’Aix-en-Provence del seu últim muntatge. La seva lúcida versió, d’escruixidora intensitat, es podrà veure des de demà fins al 23 de desembre, dirigida musicalment per Josep Pons. L’elenc vocal, fora de sèrie, està encapçalat per Evelyn Herlitzius.

“Venim al Liceu amb la missió de mantenir viu aquest espectacle amb la mateixa il·lusió i energia que l’enyorat Patrice Chéreau va posar quan el va crear en els últims mesos de la seva vida”, explica Vincent Hughet, director de la reposició. El muntatge és una coproducció de primera divisió a sis bandes: Scala de Milà, Metropolitan Opera House, de Nova York, Staatsoper Unter den Linden, de Berlín, Òpera Nacional de Finlàndia, d’Hèlsinki, Liceu i el Festival d’Aix-en-Provence, on es va estrenar amb gran èxit al juliol del 2013 amb la direcció d’Esa-Pekka Salonen.

La poderosa Elektra de la soprano alemanya Evelyn Herlitzius és la gran basa d’un repartiment de veus de primeríssima fila que van preparar els seus respectius personatges amb Chéreau –una experiència que, asseguren, va ser fascinant– i ara tornen a reunir-se per a l’estrena al Liceu. “Recordo el seu humor, la seva humanitat i la seva saviesa teatral; no acceptava clixés i era capaç de viure i entrar en cada personatge amb idees noves”, comenta Herlitzius, la Isolda de l’últim muntatge de Tristany i Isolda a Bayreuth amb Christian Thielemann.

El trio de dones que dominen el repartiment del drama straussià, amb llibret d’Hugo von Hofmannsthal sobre la tragèdia d’Eurípides, es completa amb dues veus de primera fila, la mezzosoprano alemanya Waltraud Meier (Klytämnestra) i la soprano canadenca Adrianne Pieczonka (Chrysothemis). Les tres protagonistes de la genial òpera han acreditat en les seves anteriors actuacions al Liceu el seu prestigi en el repertori wagnerià i straussià.

Dos cantants nord-americans, el tenor Thomas Randle (Aegisth) i el baríton Alan Held (Orest), destaquen en un repartiment en el qual figura, com a preceptor d’Orest, el veterà baix alemany de 92 anys Franz Mazura, que va debutar al Liceu el 1968. Randle i Mazura també van actuar en l’estrena del muntatge, gravat en directe i editat en DVD pel segell Bel Air.

“Tenir aquestes veus tan extraordinàries és un luxe i una inspiració constant”, diu Josep Pons amb cara de satisfacció. “Coneixen a fons els papers i la producció, i aquest rodatge es nota en el treball dels detalls. Et transmeten aquest esperit de companyia, de treball en equip, de manera fascinant”, assegura el director musical del Liceu.

La virtuosa i refinada partitura de Strauss és un repte que l’orquestra del Liceu assumeix després d’una immersió en Mozart amb Les noces de Figaro i el Rèquiem. “Strauss deia que calia dirigir les seves obres amb la mateixa transparència que les de Mozart. L’essencial és mantenir l’equilibri entre veus i orquestra. Strauss demana tensió permanent, contrastos poderosos i també matisos delicats, d’una transparència miraculosa”, explica Pons.

Tensió especial

Waltraud Meier, que va treballar amb Chéreau per primera vegada el 1991 en un muntatge de Wozzeck, d’Alban Berg, i hi va mantenir una estreta col·laboració durant més de dues dècades, destaca la “gran cultura” del malaguanyat director de teatre i cinema francès. “Dominava diferents disciplines i també era actor, i sabia explorar a fons la psicologia dels personatges i crear una tensió especial a partir de la geometria de l’espai i el moviment dels actors i cantants”, recorda Meier.

En l’equip de comprimaris hi figuren sis veus més del repartiment original que va estrenar el muntatge fa tres anys: Renate Behle, Bonita Hyman, Andrea Hill, Silvia Hablowetz, Marie-Eve Munger i Florian Hoffmann, part d’un equip sòlid al qual s’uneix el baix aragonès Mariano Viñuales, membre del cor del Liceu.