Selecciona Edició
Connecta’t
INFORME PISA

Catalunya millora en matemàtiques i ciències però baixa en lectura

Els resultats de PISA estan per sobre de la mitjana espanyola, europea i de l'OCDE, però per sota de diverses comunitats autònomes

Alumnes al Campus de la UB al recinte Mundet.
Alumnes al Campus de la UB al recinte Mundet. EL PAÍS

Catalunya aprova l'informe PISA 2015, encara que amb matisos. Després de la punxada del 2012, quan va empitjorar els resultats en ciències —va perdre fins a cinc punts, es va situar en els 492— i en matemàtiques —va baixar tres punts, fins als 493—, ha tornat a millorar en l'última edició del 2015. Els resultats de Catalunya (504 punts en competències científiques, 500 en comprensió lectora i 500 en competències matemàtiques) superen la mitjana espanyola, l'europea i la de l'OCDE en totes les proves. No obstant això, la comunitat es manté entre el sisè i el setè lloc en totes les competències en el rànquing espanyol.

"Estem satisfets. En les tres competències estem en els 500 punts o més i, per primera vegada, Catalunya està sobre la mitjana europea, espanyola i de l'OCDE en totes les competències", ha valorat la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz. Dels 37.205 alumnes de 980 centres espanyols, 1.769 de 52 col·legis diferents conformen la mostra catalana. Segons Ruiz, la selecció de centres i alumnes és una mostra representativa de Catalunya i els resultats de PISA concorden amb els de les proves de competència que realitza cada any la Generalitat. "Això confirma que la transformació educativa està en el bon camí", ha assegurat la consellera.

La competència principal estudiada en aquest PISA 2015 va ser la científica. Catalunya ha reduït el percentatge d'alumnes que es troben en els nivells més baixos, tot i que encara no aconsegueix l'objectiu previst per al 2020 que sigui menor del 15% dels alumnes que es van sotmetre a la prova. En ciències, el 15,7% dels alumnes estaven en el tram més baix de l'avaluació. Pel que fa a Espanya, Catalunya va ser la comunitat que més ha millorat, però encara es troba en el sisè lloc, per darrere de Galícia, Madrid, Navarra, Aragó i Castella i Lleó. 

En la prova de comprensió lectora, Catalunya ha baixat un punt pel que fa al PISA 2012 i ha augmentat el percentatge d'alumnes en el tram més baix (va passar de representar el 15% a ser, el 2015, el 15,4%). La comunitat no remunta resultats en aquesta competència i arriba els nivells del 2009, quan només el 13,5% dels alumnes estaven a la franja baixa. L'Aragó, Cantàbria, Castella i Lleó, Madrid, Navarra i Galícia superen també la seva puntuació el 2015.

En matemàtiques, Catalunya ha millorat set punts i també ha reduït el percentatge d'alumnes en el nivell més baix, però encara està molt lluny de l'objectiu 2020. El 2012, el 20% de la mostra estava en el tram baix i el 2015, ho està el 17,7%.

Segons Ruiz, aquestes diferències entre les comunitats autònomes obeeix al punt des del qual parteix cada comunitat i a les particularitats de cada territori, que "no són comparables". "Castella i Lleó no té una composició com la nostra. Tenim nivells diferents de complexitat", ha argumentat, en referència al nombre d'alumnes no nadius o a les escoles de barris d'alta complexitat, entre altres elements que influeixen en la diversitat del sistema. La consellera, no obstant això, s'ha mostrat positiva amb els resultats. "Estem contents però hem de seguir treballant en canvis de millora. Hem avançat en qualitat, perquè estem per sobre de la mitjana espanyola, europea i de l'OCDE, i també hem avançat en equitat, perquè tenim menys alumnes a la franja més baixa de resultats", ha indicat.

Ensenyament sosté que els resultats de PISA confirmen el model educatiu català. Per començar, Ruiz ha argumentat que l'"estabilitat"  d'un model comú des del 2009, malgrat els diferents colors polítics que han conformat els governs de la Generalitat, afavoreix l'èxit del sistema. A més, ha apuntat que tant les proves pròpies de competències com PISA permeten identificar els punts febles del model i treballar per millorar-los. "Fa tres anys, a PISA teníem un punt feble en matemàtiques, així que vam posar una hora més de classe", ha exemplificat. Amb tot, ha puntualitzat Ruiz, "PISA ens serveix per comparar-nos a nivell mundial però nosaltres donem més pes a les nostres proves de competències, que les fan tots els alumnes, no només una mostra, com a PISA".

MÉS INFORMACIÓ