Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern i el PDECat rebaixen la tensió davant la celebració del 6-D

El Parlament i la Generalitat s’han negat a obrir les seves dependències el Dia de la Constitució

Marta Pascal, coordinadora general del PDECat.
Marta Pascal, coordinadora general del PDECat.

Les relacions del Govern amb els dos grans partits independentistes catalans han estrenat un procés de tensió controlada que es posarà a prova aquest dimarts, Dia de la Constitució. A instàncies del Partit Demòcrata Català, els ajuntaments secessionistes —amb l’excepció de la CUP— han evitat fer una crida als funcionaris perquè vagin a treballar i el delegat del Govern a Catalunya, Enric Millo, no ho ha volgut denunciar davant la Justícia com va passar el 12-O.

El Parlament i la Generalitat han evitat fins i tot el debat i s’han negat a obrir les dependències, encara que previsiblement tant els càrrecs electes del PDECat com els d’ERC tindran agenda pública aquest dimarts. Els antics convergents tindran llibertat per fer el que creguin més convenient, però els membres de l’executiva marcaran perfil amb la seva participació en alguna activitat pública. Els 2.300 regidors d’ERC ho hauran de fer de forma obligada, encara que la seva activitat no s’haurà de desenvolupar als despatxos. Però una cosa és que els diputats o edils treballin el 6 de desembre i una altra que es faci una crida a empleats públics perquè també vagin als seus llocs de treball en dia festiu.

La incomoditat que provocava en el Partit Demòcrata Europeu Català (PDECat) la possibilitat de fer una crida a aquests funcionaris perquè anessin als seus llocs de treball en administracions públiques aquest dimarts era evident. I la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ho ha manifestat en diverses ocasions. Un dels seus regidors va trobar una alternativa: fer una crida perquè tots els càrrecs electes participessin en actes socials, cívics o solidaris el 6 de desembre. Des de la recol·lecció de joguines fins a pintar bancs d’un municipi, en una acció més gestual que de desobediència.

La proposta va ser acceptada per l’executiva de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), que també ha proposat, al final d’aquests actes, llegir un manifest en el qual s’assenyalarà la Constitució com “una presó per a la democràcia”. Esquerra ha assumit la proposta amb l’objectiu d’evitar l’escalada de tensió viscuda el 12 d’octubre passat, dia de la Hispanitat.

La imatge de Badalona

La Delegació del Govern a Catalunya ha optat per la mateixa via de no encendre més els ànims amb el bloc independentista. El context, amb la intenció de reconstruir ponts, ha canviat. Millo ha evitat prendre el camí de la seva predecessora, Llanos de Luna, qui va denunciar davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la decisió del Govern municipal de Badalona d’obrir les portes i demanar als seus empleats públics que treballessin aquell dia a canvi de celebrar una altra jornada festiva. Aquesta denúncia va facilitar la imatge de l’edil Josep Téllez trencant una ordre judicial davant les càmeres perquè no s’obrissin les instal·lacions municipals. Aquest gest no es podrà repetir. “El 7 de desembre ja veurem què caldrà fer, però els càrrecs electes estan en el seu dret de treballar, una altra cosa són els funcionaris”, assenyalaven ahir fonts de la Delegació del Govern.

Amb la recerca de l’enteniment en què es troba el Govern central, és poc probable que la Delegació del Govern denunciï d’ofici els ajuntaments que, com altres anys, han decidit mantenir l’activitat municipal en els consistoris durant el Dia de la Constitució. La CUP, amb una trentena de governs municipals, i Demòcrates de Catalunya —escissió independentista d’Unió que en controla 21 més— són les dues úniques formacions que han apel·lat els funcionaris a treballar si així ho desitgen.

Malgrat que el Govern ha atenuat les seves intencions d’entrar en conflicte amb l’independentisme, des de la CUP, ahir, tenien dubtes que el nomenament de Millo per substituir Llanos de Luna vagi més enllà d’“un canvi de cares”. El regidor anticapitalista de Barcelona, Josep Garganté, va subratllar que el delegat del Govern es dedica a acatar “les ordres que rep del Govern central”.