Selecciona Edició
Connecta’t
TRIBUNA

L’actiu Serra Húnter

Aquest pla universitari està orientat a promoure la contractació de professorat de vàlua contrastada i amb mèrits homologables als estàndards internacionals

La Generalitat, en col·laboració amb les set universitats públiques catalanes, ha impulsat des del 2003 el Pla Serra Húnter (PSH), orientat a promoure la contractació de professorat de vàlua contrastada i amb mèrits homologables als estàndards internacionals. Aquest Pla és una eina eficient pensada per reforçar la qualitat del nostre sistema universitari.

Un professor Serra Húnter de mitjana capta un 20% més de recursos que un professor no Serra Húnter i encapçala projectes el doble de vegades. De les 75 noves incorporacions de professors a les universitats l’any passat mitjançant el Pla Serra Húnter, la majoria tenen un perfil altament internacionalitzat, ja que la pràctica totalitat, concretament el 92%, té experiència docent i investigadora a l’estranger. La selecció del professorat va a càrrec de comissions avaluadores integrades per persones de prestigi internacional reconegut, així com per almenys dues persones d’universitats de fora del sistema català.

Oferir una plaça en el marc del PSH comporta per a la universitat acceptar tres condicions de contorn a canvi de cofinançament. Primer, un perfil no excessivament tancat. El perfil de la plaça, tot i respondre a les necessitats docents de la universitat convocant, ha de ser prou obert perquè el puguin satisfer altres candidats més enllà dels possibles candidats locals de la universitat convocant. Segon, la difusió internacional de la plaça. Les places Serra Húnter s’anuncien internacionalment per atreure els candidats més bons que es puguin trobar. I tercer i últim, els tribunals paritaris. Els membres dels tribunals es proposen de manera paritària entre la universitat convocant i el PSH. El fet que els membres siguin proposats per dues instàncies diferents augmenta la independència i la diversitat dels tribunals.

Dit això, cal subratllar el fet que les universitats no tenen cap obligació d’oferir places a través del PSH i, de fet, solen oferir-ne també fora del Pla. L’únic que fa la Generalitat és cofinançar el cost de les noves places que les universitats ofereixin en el marc del PSH, la qual cosa és un incentiu per a elles. En concret, si es vol captar el millor professorat nou possible, el PSH és una bona eina. Ara bé, si una certa plaça es treu amb la intenció d’estabilitzar un professor que ja es té, valdria més treure-la fora del PSH. Cal remarcar que el pressupost anual del PSH per cofinançar noves places és aproximadament el 0,1% del pressupost anual global de les universitats públiques, amb la qual cosa no és imprescindible per a les universitats acollir-se al Pla.

Les causes de la precarització del professorat caldria buscar-les més aviat en les restriccions que l’Administració espanyola imposa en la contractació pública. El nombre de places permanents que es poden convocar ve restringit per la taxa de reposició que imposa el Govern espanyol, no pas la Generalitat. En qualsevol cas, convé aclarir que les places convocades pel Pla Serra Húnter no les generen els professors sinó que és la universitat qui, d’acord amb la taxa de reposició permesa pel Govern espanyol, decideix a quins departaments les assigna. Entre els candidats acreditats que tenen els mínims requerits (han de disposar de l’acreditació prèvia d’una agència independent), el tribunal tria de manera sobirana, independent i transparent el millor candidat. Les tres condicions de contorn que abans he enumerat maximitzen la quantitat i la qualitat dels candidats entre els quals el tribunal fa la tria.

En un sistema universitari en el qual el finançament de les universitats depengués substancialment de la qualitat del professorat que contracten, les condicions de contorn quedarien assegurades automàticament i no caldria el PSH. Ara bé, és bastant evident que encara no som en aquesta situació.

El Pla Serra Húnter iniciat el 2003 va finalitzar la seva vigència legal el 31 de desembre del 2015. En aquest moment se n’està tramitant la pròrroga al Parlament de Catalunya. L’únic efecte automàtic de la pròrroga serà garantir que les universitats rebran el cofinançament de les places Serra Húnter que s’han anat adjudicant aquests darrers anys. En canvi, aprovar la pròrroga no pressuposa aprovar cap nova convocatòria ni cap format especial per als nous concursos: les noves convocatòries i el seu format requereixen en cada moment l’aprovació de les universitats en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya. Per tant, les universitats són les principals beneficiàries d’una pròrroga i per això és paradoxal l’oposició que hi fan determinats sectors universitaris.

Sóc catedràtic d’universitat en actiu no vinculat a cap partit polític i he acceptat la direcció acadèmica d’aquest Pla Serra Húnter per la política de captació i de retenció de talent que suposa. Les polítiques universitàries iniciades del 2003 ençà, com l’acreditació independent del professorat i el mateix Pla Serra Húnter, han consolidat les universitats catalanes com les millors de l’Estat espanyol en els rànquings internacionals. Algunes d’aquestes polítiques han estat reproduïdes a l’Estat, com l’acreditació del professorat, i altres estan en procés de ser copiades, com el mateix Pla Serra Húnter del qual els he parlat en aquest article. Avancem així cap a una estructura docent més flexible, més competitiva i més internacionalitzada.

Josep Domingo Ferrer és director acadèmic del Pla Serra Húnter i catedràtic distingit de la Universitat Rovira i Virgili.