_
_
_
_
_
ENTREVISTA

“Colau fa grans discursos, però quan rasques no hi ha novetat”

Joaquim Forn, portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona

Clara Blanchar
Joaquim Forn, dijous passat al seu despatx del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.
Joaquim Forn, dijous passat al seu despatx del grup municipal de CiU a l'Ajuntament de Barcelona.ALBERT GARCÍA

Joaquim Forn (Barcelona, 1964) és regidor de CiU a l’Ajuntament des de fa 17 anys. L’exalcalde Xavier Trias el va assenyalar com a successor, encara que el cap de llista del partit del 2019 es decidirà en unes primàries el 2017. A l’octubre, Forn va anunciar que es llançava a buscar suports per fer fora l’alcaldessa Ada Colau.

Pregunta. Com van les negociacions per a la moció de censura?

Resposta. És una idea que no es concretarà d’un dia per l’altre. Hi ha coincidència en la paràlisi a la ciutat i encara que es puguin aprovar els pressupostos amb la qüestió de confiança, ens preocupa l’endemà. Cal buscar solucions a la paràlisi, al nou pla d’hotels o l’ordenança de terrasses, cal parlar d’ocupació, del salari de Barcelona…

P. Colau ja s’havia de sotmetre a una qüestió de confiança per aprovar el pressupost. No es va precipitar?

R. Vaig dir que s’havia de construir una majoria alternativa i va ser després de la reprovació de Colau al ple, que va suposar un canvi. Tot i haver estar investida amb els vots de PSC, ERC i CUP, la reprovació la va votar ERC i la CUP es va abstenir. El PSC no, perquè és al Govern. De cara a l’electorat no podem estar amb els braços plegats.

P. Però amb l’aritmètica que hi ha al ple, creu que és possible fer fora Colau?

R. Nosaltres hi estem disposats. Calen 21 vots. En posem 10. Fins ara hem estat capaços de posar en evidència la debilitat i la inacció de Colau i el seu Govern. Aquesta situació debilita la ciutat. És responsabilitat dels grups posar-hi remei.

P. No predominen els interessos de partit sobre els de ciutat?

R. Tots fem política, però nosaltres no governem només pels nostres. Durant el mandat Trias vam pactar a dreta i esquerra des d’una posició central; Colau ha estat incapaç, sempre ha governat per uns pocs i buscant la complicitat de determinats sectors de la ciutat. La majoria més fàcil, que només requereix un partit, som nosaltres.

P. El socialista i soci de Colau, Jaume Collboni, diu que cal comptar amb vostès.

R. Sí, vol ser la cara amable del Govern, però per realment apropar-se cal un canvi d’actitud i voluntat de fer les coses de manera diferent. Hem de treballar sobre el PEUAT de Collboni o del que volia Colau? Va prometre canvis i els continguts continuen sent els de Barcelona en comú.

P. Com plantejaran negociacions imprescindibles per a Colau, com el PEUAT o el tramvia?

R. La moratòria té data, però la pressió no ens influirà, no votarem un PEUAT amb el qual no estiguem d’acord. Van dir que a la tardor tindrien una proposta i no hem vist cap document ara per ara. Sobre el tramvia, ho hem estudiat, ens venen fum, tant des del punt de vista econòmic com ambiental i de mobilitat. I el càlcul de la taxa de retorn social de la infraestructura està mal fet.

P. Com explicaria la gestió de Colau?

R. En el dia a dia, les coses funcionen perquè els equips tècnics fan funcionar la ciutat. El que ens preocupa són les mancances polítiques. En un moment de recuperació econòmica podem perdre oportunitats, s’han donat missatges contradictoris que han espantat possibles inversors i la millor manera de combatre les desigualtats és amb l’ocupació que creen les empreses. Han fet molts discursos i molta política de gestos, grans enunciats, però quan rasques no hi ha novetat, ni canvis, sinó deficiències i desconeixement.

P. Hi ha la sensació que en aquest mandat l’oposició fa poca oposició. Tindran més protagonisme?

R. Puc acceptar que després de perdre unes eleccions, cosa amb la qual no comptàvem, vam tenir un moment de dol, però des de setembre estem fent propostes alternatives. Una altra cosa és que s’han començat a veure les febleses de Barcelona en Comú. Hem començat a veure errades importants en la gestió, en la presa de decisió o en la paràlisi i ens ha ajudat a tenir més visibilitat. Amb tot, volem ser prepositius per tirar endavant la ciutat.

P. Trias el va assenyalar com a successor, però el partit farà primàries. Les tem?

R. No, és molt positiu que hi hagi altres persones que s’hi postulin. És la demostració que al nostre partit hi ha idees per tirar endavant Barcelona.

P. El PDCAT s’està redundant, tot just fa dos mesos que ha decidit la nova executiva del partit a Barcelona. Pesarà més la federació de Barcelona, presidida per Mercè Homs?

R. Sí. Ha de pesar i el president de la federació sempre ha estat un regidor. El partit té moltes coses a dir i només podem guanyar si tenim un partit cohesionat que funciona i fa la feina que toca, s’implicarà més en les qüestions municipals.

P. Quin ha de ser el paper de Barcelona en el procés?

R. En l’àmbit nacional vivim un debat importantíssim i Barcelona no se’n pot quedar al marge, ha d’exercir de capital de Catalunya. Cal estar al costat de les institucions catalanes i alhora fent ruta en altres àmbits de lideratge internacional en què la ciutat és referent: smart cities, investigació...

P. Colau no es decideix a fer el referèndum. L’impulsarà?

R. S’ha decidit a no fer-lo i fa veure que té dubtes. Al ple seria tan senzill com donar llibertat de vot als seus regidors i ja seríem de l’AMI per la via que ha exercit el 99,9% dels municipis que en formen part. En el referèndum tira pilotes endavant, no cal reformar cap reglament com diuen, que no maregi la perdiu, ha d’afrontar temes que potser no li són còmodes, no vol que es faci ni que Barcelona estigui a l’AMI. Nosaltres ho hem demanat via prec i proposició reiterades vegades.

“Fer promoció de Barcelona no és una prioritat”

P. Què faria vostè en temes sobre els quals hi ha consens en què cal fer alguna cosa, com el turisme o els cotxes?

R. Amb el turisme s'està fent exactament el mateix que fèiem nosaltres. Una cosa que no faríem és criminalitzar-lo com ho estan fent. Ens preocupen les zones amb massificació, però no podem fer un canvi respecte a l'economia i els ingressos de la ciutat, seria una bogeria. Defensem que l'Ajuntament ingressi el 100% de la taxa turística, hi ha marge per apujar-la... El que no cal és anar a fomentar tant el turisme, no cal anar a vendre Barcelona perquè Barcelona es ven bé.

P. No en farien promoció?

R. Se n'ha de fer, però no és una prioritat, si tenim uns diners via taxa turística no és prioritat vendre que vingui més gent. Em centraria en la neteja de determinats barris, infraestructures, seguretat, a augmentar les inspeccions dels apartaments il·legals... combatre un tipus de turisme que no és el que volem.

P. I amb els cotxes què faria?

R. Vam fer el Pla de Mobilitat Urbana amb un suport polític bastant ampli, i fixava objectius clars. Però no s'han de prendre mesures per la via de la imposició, hem de fer front a la contaminació i estudiar mesures valentes, no hem de tenir por perquè ens hi juguem la salut dels ciutadans, però les mesures han de ser consensuades.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_