Selecciona Edició
Connecta’t

Pressupostos i pecats petits

Hi ha vida més enllà de la retòrica per fer suportables els efectes de la crisi als més febles?

Independentistes i unionistes, encarnats pel Govern català i el central, passen el temps fent el paper d'ingenus turistes o mestres trileros per tractar d'endevinar a sota de quin gobelet s'amaga la boleta de la partida pressupostària del referèndum, la consulta o el que sigui que la Divina Providència ofereixi a la Catalunya del 2017. L'espectacle està en marxa i una multitud de curiosos tafaners s'amuntega. Mentrestant, l'autèntic negoci el fan els carteristes. Tots saben que el joc és un engany, però també que entreté força.

A aquest context se sumen els pressupostos de la Generalitat pel 2017, “els últims de l'autonomia”. Tot és provisional, perquè la independència ja ensenya l'orella per la cantonada. Però mentrestant cal veure com sobrevivim. Per això la Generalitat anuncia com a element estrella un impost sobre begudes ensucrades, que ja havia presentat i retirat el 2013, per pressions de les grans companyies nord-americanes. Un altre element de justícia social és el publicitat tribut, amb un tipus màxim de l’1%, sobre immobles privats, automòbils, iots o avions que estiguin a nom d'empreses i que no es facin servir per a l'activitat productiva, sinó per a usos particulars. També es preveu l'extensió de la taxa turística a tots els apartaments i als creueristes, gravàmens mediambientals sobre l'energia nuclear i impostostos a les grans superfícies. Ja veurem en què queda tot això, vistes les riques experiències viscudes. Tot això sobre el paper. Mentrestant, al món real resulta que el primer any d'aplicació del nou pla de la Generalitat contra el frau (2015), l’Hisenda catalana va recaptar un 10,3% menys que l'any anterior, segons la memòria de la mateixa Agència Tributària Catalana. Hi ha vida més enllà de la retòrica per fer suportables els efectes de la crisi als més febles?

Una primera ullada als pressupostos per 2017 fa fàcilment perceptible que el conglomerat independentista de Junts pel Sí mostra una gran mandra a l'hora d'aplicar gravàmens més alts en successions, un impost que Artur Mas va fulminar poc després d'arribar al poder el 2011. No sorprèn aquesta escassa reactivitat d'una força política que arrossega els vicis de la vella CDC. Fruit d'aquell mogut i esbojarrat 2011, els vots de PP i CiU van concebre al Parlament la llei de sostre de dèficit. Amb aquesta llei la Generalitat va decidir avançar-se a la legislació de l’Estat i fixar pel 2018 la data per limitar el seu dèficit estructural al 0,14% del PIB, dos anys abans del que han acordat el PP i el PSOE per a Espanya. Érem deixebles avantatjats i la llei catalana fixava sense enrojolar-se el “caràcter prioritari” del pagament d'interessos i capital a la banca. Ara, aquest projecte ha merescut un discret enterrament de tercera, d'acord amb el seu calvinisme: ni pompa ni ostentació. Petits pecats de prepotent joventut. Però no sense conseqüències: la llei de Pressupostos pel 2017 no ha aconseguit revertir les retallades practicades en l'era Mas. La despesa en els serveis bàsics: sanitat, educació, serveis socials i habitatge està un 11% per sota de la que hi havia el 2010, abans que Catalunya quedés pressupostàriament desfigurada.

És veritat que per part d’Esquerra s'intenta donar un perfil més social als comptes de la Generalitat. Els equilibris al conglomerat independentista són, no obstant això, complexos. Les entitats que lluiten contra la pobresa creuen que és necessari un sobreesforç perquè aquesta millora de tres anys continuats de creixement econòmic es manifesti --més enllà dels bons i sous d'executius-- en les 200.000 famílies catalanes amb tots els seus membres a l’atur. I els pressupostos són una excel·lent eina per a això. Els gestos també poden acompanyar. Per exemple, la Generalitat podria fer un pas enrere i no reclamar dos anys de presó per a una parella desnonada al barri barceloní del Clot. El matrimoni va ser desallotjat el 2011, quan portava 25 anys vivint de lloguer. Quina collita, la del 2011! Llei de sostre de dèficit, supressió de l'impost de successions i ni més ni menys que 32 furgonetes dels mossos desallotjant aquest pis del Clot que, si s'ha de jutjar pel desplegament, més que un habitatge devia de ser una mena de casamata. La fiscalia només demana una multa per a la parella desnonada. I és que alguns s'obstinen a judicialitzar el dret a l'habitatge.