Selecciona Edició
Connecta’t

Un clàssic amb poca classe

Les figures del partit van ser Sergio Ramos i Iniesta. L’un va rescatar el Madrid i l’altre, el Barça

Luis Enrique, tècnic del Barça.
Luis Enrique, tècnic del Barça. AP

Al Barça se li escapen els punts al Camp Nou: nou. A vegades no sap atacar, hi ha partits en que es deixa portar massa estona i no hi ha manera que aprengui a defensar, tampoc quan el rival és el Madrid. Ahir va tenir el clàssic perdut, tot i no haver-hi gols; després semblava que el guanyaria, sobre tot quan va sortir Iniesta, i al final el va empatar perquè el cap de Sergio Ramos no té rivals a les àrees, símbol de l'èpica i la fúria del Madrid.

Tot i que el Madrid també és un equip sense personalitat que juga segons les circumstàncies, sempre acaba cantant victòria o evitant la derrota, com al Camp Nou. El conjunt blanc és el reflex del somriure del seu entrenador, capaç de desdramatitzar qualsevol situació, optimista per naturalesa, guanyador en els moments decisius, com quan era jugador del Real Madrid. El Barça també s’assembla molt al seu entrenador, Luis Enrique.

Els blaugrana no defalleixen mai i es distingeixen pel seu esperit de supervivència, sigui quin sigui el rival, encara que no saben reblar el clau quan han aconseguit el més difícil, que es marcar l'1-0. El Barça ha deixat de fer gols com abans, li costa guanyar qualsevol partit, fàcil o difícil com va passar amb el Madrid, i el seu joc sovint és massa caòtic i poc fiable, a vegades semblant, per bé i per malament, a quan jugava Luis Enrique.

Si hi ha alguna expectativa de tornar a jugar bé a futbol i a guanyar títols serà a partir d’Iniesta i de Busquets

Ara mateix al Madrid les coses li van millor que no pas al Barça. L’empat va ser més cruel pel moment en que va arribar que no pas injust si es té en compte el joc del Barça. Hi va haver un moment que un espectador de tribuna es va aixecar per dir, com si fos Eduardo Galeano: “No sóc més que un captaire i demanaria que, si us plau, féssiu el favor de regalar-nos una jugada, per l’amor de Déu”.

El partit va arribar a ser molt dolent perquè el Barça no podia i el Madrid era molt covard al Camp Nou. Va entrar Iniesta i va fer content al soci del Barça. Hi va haver moments especialment gratificants, molt celebrats pels aficionats, igualment feliços per la recuperació de Busquets. I aquí hi ha la bona nova blaugrana: si hi ha alguna expectativa de tornar a jugar bé a futbol i a guanyar títols serà a partir d’Iniesta i de Busquets.

Rakitic, en canvi, no està en forma; André Gomes és tan ben plantat com inofensiu; a Denis Suárez li costa agafar el lloc, i la sortida d’Arda va resultar catastròfica perquè va fer la falta que va suposar el gol de Sergio Ramos. El Barça necessita recuperar el seu estil, el protagonisme dels migcampistes, per activar el trident que lidera Messi.

El 10 es va semblar més al capità de l’Argentina que no pas al del Barça. Va tenir molt poca participació al partit i no va encertar en una rematada que semblava senzilla i que podia valgut el 2-0. Tampoc va fer un bon partit Cristiano Ronaldo. Les figures del partit van ser Sergio Ramos i Iniesta. L’un va rescatar el Madrid i l’altre, el Barça. Van ser un toc de distinció en un clàssic sense massa classe.

Tots dos equips van poder guanyar i van empatar perquè els blancs van ser molt contemplatius quan el partit estava de la seva banda i, per la seva part, van perdonar els blaugrana, cosa que no feien quan estaven esmolats Messi, Luis Suárez i Neymar. Més que els sis punts de diferència, ara mateix compten les sensacions, i les del Baça no són tant dolentes com les de la setmana passada però tampoc tan bones com per cantar victòria a la Lliga.

MÉS INFORMACIÓ