_
_
_
_
_

Un Barça-Reial Madrid a pilota parada

Dos gols d'estratègia, de Suárez i Ramos, a l'últim minut, igualen un clàssic que els de Zidane han jugat molt còmodes fins que ha aparegut Iniesta

Ramon Besa
Messi, mentre els jugadors del Reial Madrid celebren el gol de Ramos.
Messi, mentre els jugadors del Reial Madrid celebren el gol de Ramos.David Ramos (Getty Images)

No hi ha porteria que es resisteixi al cap de Sergio Ramos, tampoc la del Gol Sud del Camp Nou. El central és l’expressió del Madrid irreductible i campió, ara mateix un equip més optimista i segur que el Barça. Els blaugrana van d'empat en empat, potser perquè no són ni una cosa ni l’altra, de vegades malament i d’altres bé, atrinxerats o deixats anar, sense l'autoritat, regularitat ni la contundència que se li suposa al trident, necessàries per tancar partits tan canviants com el del Camp Nou. La magnífica actuació d'Iniesta anunciava un triomf blaugrana que ha negat el coratge de Sergio Ramos en un clàssic que de sortida semblava blanc pel somriure de Zidane.

Al Madrid l’ha perdut la comoditat, expressada en Benzema, i l’ha redimit la fúria, personalitzada en Ramos, i la fe de jugadors com Mariano. Hi ha hagut un moment que ha tingut el partit tan al seu favor que ha semblat que tant li feia guanyar com perdre, atès que sortiria igualment líder del Camp Nou. Ha après a defensar tan bé Messi que no s'entén la seva vulnerabilitat en les faltes, el recurs que ha trobat el Barça per decantar els últims clàssics jugats aquí. Amb el marcador a favor, i animats per la càrrega ambiental, els barcelonistes han jugat mitja hora esplèndida que no han sabut rematar Neymar ni Messi, igual d'absent al partit que Cristiano Ronaldo.

Cap jugador simbolitza millor la indefinició del Barça que André Gomes, de la mateixa manera que ningú l’afirma més que Iniesta. Ha insistit el tècnic amb el volant portuguès en un moment en què li costa quadrar l'alineació per les lesions sagnants (Iniesta), els esforços homèrics (Rakitic), els dubtes estructurals (Sergi Roberto) i existencials (Busquets), i també els circumstancials com l’esgotament de Luis Suárez. L'aposta per un futbolista tan tímid com André Gomes ha resultat sorprenent per enfrontar un rival que va per la Lliga sense patir entre suplents i titulars, implacable en camp aliè, inaccessible sense Iniesta i, en canvi, abatut amb Iniesta.

La serenitat del Madrid, molt ordenat amb Modric de mig centre en una medul·lar que s'estirava (4-3-3) i replegava (4-4-2) per a no quedar en inferioritat en 4-3-3 i 4-4-2, contrastava amb l'arrauxament del Barça. Els blaugrana jugaven desconcertats i accelerats, tan impetuosos que no mesuraven les seves entrades a l'àrea pròpia –l'àrbitre hauria pogut xiular ben bé un parell de penals- ni tampoc les seves entrades a la de Navas. Ter Stegen es mostrava tan inestable al terreny de joc com Neymar. L'empenta barcelonista, no obstant això, ha descentrat el Madrid i el partit s’ha convertit en un disbarat per les imprecisions i la desorientació dels dos equips, atabalats per la cridòria del Camp Nou.

Ningú no feia cas del punt de calma que demanaven Modric i Busquets. Blaugranes i blancs es precipitaven, les pèrdues eren contínues, les faltes se succeïen, la intensitat prevalia sobre la paciència i, sense profunditat, s'imposaven les sortides del Madrid pel seu costat esquerre, mal defensat pels destres blaugrana i ben atacat per Marcelo, i les escaramusses de Neymar i alguna acceleració de Messi, allunyat de Navas. Més ben col·locat, el Madrid ha avançat progressivament mentre reculava el Barça, desequilibrat i sense temps de joc, fàcil de resumir en el desconcertat Neymar. Els blaugrana arribaven tard i malament a la pilota jugada per Modric.

L'agitació de Neymar era tan remarcable com la quietud de Messi. No sabia què fer amb la pilota el Barcelona, penalitzat per l'absència dels seus dos interiors, incapaç d’encertar el 10. A banda de Busquets, els millors jugadors del partit eren del Madrid, sobretot Lucas Váquez i Modric. Arribats al descans, Zidane podia haver jugat sense porter perquè no es recordava ni una parada de Keylor Navas. Encara que no hi ha hagut canvis, els blaugrana s’han espavilat en la represa mentre escalfava Iniesta i han desequilibrat el partit amb l'únic recurs que li funciona als matxs contra el Madrid: a pilota parada va marcar en el seu moment Mathieu i després Piqué i ara Luis Suárez.

Neymar ha forçat una falta de Varane i la seva centrada ha estat rematada de cap per l'uruguaià en el primer xut entre els pals del Barça. El partit ha girat llavors decididament a favor dels blaugrana, més ben organitzats i disposats al voltant d'Iniesta. El toc s’ha imposat a la carrera i la passada a la conducció per sort per al Barça, més a gust amb els atacs llargs, la possessió i el control del joc, la pausa abans que el vertigen, un terreny més incòmode per al Madrid. El gol ha estabornit el Madrid, que si no ha entomat el 2-0 immediatament ha estat perquè a Neymar li ha fallat la punteria i Messi ha encreuat massa un tir fàcil per a la seva cama esquerra davant Navas. El Barça ha retrobat la seva identitat futbolística amb Iniesta.

El manxec ha fet jugar bé el Barça. Ha fet empetitir Modric i han aparegut els migcampistes blaugrana, els futbolistes que li donen personalitat i joc, emblema del futbol del Barcelona. El Madrid, no obstant això, no s’ha rendit perquè sempre ha estat conscient de la fragilitat defensiva del Barça en els córners i els lliures directes i indirectes, per exemple en la falta concedida absurdament per Arda. Modric ha agafat la pilota i Sergio Ramos ha rematat de cap a la xarxa en una reedició de la famosa jugada de Lisboa que va entronitzar el Madrid. Encara que Varane ha tret una pilota sota els pals, ja no hi ha hagut més gols i el Madrid de Zidane ha sumat el seu partit 33 invicte i ha reforçat el seu liderat: +6

Molt fort a les àrees, el Madrid ha marxat molt content i el Barcelona s’ho ha pres amb resignació, convençut que amb Iniesta i Busquets en forma encara és a temps per disputar la Lliga.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Ramon Besa
Redactor jefe de deportes en Barcelona. Licenciado en periodismo, doctor honoris causa por la Universitat de Vic y profesor de Blanquerna. Colaborador de la Cadena Ser y de Catalunya Ràdio. Anteriormente trabajó en El 9 Nou y el diari Avui. Medalla de bronce al mérito deportivo junto con José Sámano en 2013. Premio Vázquez Montalbán.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_