Selecciona Edició
Connecta’t
CRISI A TV3

TV3 entra en crisi en el moment clau del procés sobiranista

La televisió pública catalana afronta una crisi d'audiència, finançament i governança quan Catalunya encara l'any decisiu per al procés d'independència

Instal·lacions de TV3, a Sant Joan Despí.
Instal·lacions de TV3, a Sant Joan Despí.

Les coses no van bé a TV3 des de fa temps. El canal, fundat el 1983, arrossega un llarg període de caiguda de quota de pantalla que, molt probablement, el portarà a perdre el lideratge —que manté des del 2010— en favor de Telecinco quan es tanqui l’any. L’audiència ho és tot a la televisió, però la crisi, segons analitza la majoria de les 20 fonts consultades per a aquest reportatge (treballadors, productors, polítics, membres del consell…), s’explica també des d’un triple vessant: la politització crònica de la Corporació de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CMAA), la caiguda d’ingressos publicitaris sumada a les retallades pressupostàries i el distanciament amb determinats públics, ja sigui per qüestions polítiques o per falta de renovació en formats televisius. El debat obert, que inclou la possibilitat d’instaurar un impost específic per finançar la cadena, coincideix amb un any crucial en el procés polític que viu Catalunya. I això sempre magnífica i exalta l’opinió dels uns i dels altres.

Els productors: “La situació és insostenible. Tv3 està molt malalta”

TV3 continua sent la televisió autonòmica amb més audiència d’Espanya, amb els informatius més seguits i amb més suport popular de Catalunya. Però ningú no amaga que el model, encara molt basat en el projecte del 1983, s’ha de revisar. Cap directiu de la cadena ni de la Corporació no ha volgut atendre les preguntes del PAÍS perquè, segons que han al·legat a través de la seva directora de comunicació, no hi ha una relació de confiança amb aquest diari. Les xifres, que sí que han facilitat, són reveladores. La més important es refereix a la pèrdua continuada d’audiència, que només des del febrer ha baixat dos punts percentuals i ha perdut dos mesos seguits, i tot l’estiu, la guerra amb Telecinco. Amb l'audiència, que manté cert pols gràcies a comptats productes estrella com la sèrie de ficció Merlí, se n’han anat també els ingressos per publicitat de la CMAA (un 34%: el mateix percentatge que l’aportació pública). Així, el pressupost total ha passat de 450,4 milions a 307. Malgrat els acomiadaments pactats i les jubilacions que han reduït la plantilla en un 15,7% (de 2.719 a 2.419) i van derivar en un dels períodes de més conflictivitat laboral, la massa salarial del capítol de personal ocupa el 53% del pressupost i l’edat mitjana dels treballadors continua augmentant. Avui només dues persones tenen menys de 30.

La suposada rigidesa de la plantilla i el capítol del pressupost que ocupa és l’argument que sovint esgrimeix la Corporació per explicar la pèrdua de competitivitat i la disminució dràstica de la contractació externa de produccions. Raimon Masllorens, president de l’associació de productors PROA, ho constata. “La situació és insostenible. Hem retallat tot el que hem pogut i estem produint a un ritme baixíssim. En total hi ha uns 11.500 llocs de treball, dels quals 10.000 són fora de la Corporació. No es tracta de viure tots de TV3, però en el seu pacte fundacional es va comprometre a ser dinamitzadora de la indústria. És una de les millors televisions d’Europa, però avui està molt malalta”, assenyala. Masllorens apunta també cap a un altre problema. “Amb la llei de l’audiovisual del 2010 van crear una televisió partiditzada. Un consell que cada cop es fica més en els continguts i una direcció que cada cop fa menys la seva feina”. Una situació que es va agreujar quan es va suprimir la figura del director general i tot el poder executiu va recaure en el president de la CMAA (Brauli Duart està de baixa per malaltia i el substitueix la vicepresidenta, Núria Llorach, elegida també a proposta de CiU). Un càrrec purament polític.

Les xifres per al debat

Cau l'audiència. Tv3 ha perdut 10 punts percentuals d'audiència des de l'any 2010 (de 21,2 a 11,4). En relació als informatius, segons les dades del CEO, un 16% menys d'enquestats declara veure'ls a TV3 (avui són el 40,7%).

Un tercera part menys de pressupost. Des del 2010 ha passat de 450,4 milions a 307.

La publicitat es desploma. S'ha passat de 100,2 milions el 2010 als 65,7 actuals, un 34% menys.

Menys plantilla i més vella. Els acomiadaments i les prejubilacions han reduït la plantilla de la Corporació el 15,7%. No obstant això, el capítol de personal es menja el 53% del pressupost. La mitjana d'edat és de 48 anys.

Menys continguts nous. La producció externa ha disminuït en el 46% i això ha afectat en l'audiència. A l'estiu la cadena va recórrer a vells programes per sobreviure.

Sense esport cau l'audiència. La compra de drets esportius ha passat de 49 milions d'euros el 2010 a 19 milions el 2015 (el 61% menys).

Si el pressupost per a contractació externa és escàs (28,5 milions, un 46% menys que el 2010), el problema empitjora si a la part alta sempre hi ha les mateixes productores. “És un país petit”, s’excusen des de TV3. Més petita encara és la diversitat dels ingressos d'algunes d'aquestes signatures que, de vegades, basen el seu funcionament en els contractes de TV3. “No hi ha hagut igualtat d’opció per a tothom. Les que fan els grans productes sempre són les mateixes productores, o ramificacions d’aquestes empreses”, assenyala el que va ser un alt càrrec de la Corporació. “Amb els privats tenen una relació d’abús: es queden el teu format i després te’n donen quatre duros. Però és que a més, el malvenen”, insisteix. Es refereix a la impossibilitat de les productores de mantenir els drets de venda internacional de les seves obres per rendibilitzar-les en un altre mercat. En una d’aquestes empreses, que fa contractes amb la cadena, ho expliquen així: “Si no ens poden pagar, que ens deixin vendre-les fora a nosaltres”, critica.

La cadena, que es remet a un pla estratègic del 2011 que continua implementant, és encara la preferida dels catalans per informar-se, ho demostren les dades d’audiència dels seus telenotícies —malgrat que també han caigut substancialment els darrers anys— i les enquestes del CEO. Una solvent xarxa de corresponsals i un equip de periodistes veterà han construït amb els anys un producte de qualitat. La discussió se centra en la parcialitat, el to i l’absència d’autocrítica respecte al procés independentista i als partits de diferent signe. "Depenem sempre del Govern perquè no tenim resolt el problema de governança ni un contracte programa. Hem estat i continuem sent el seu instrument", critica Rosa Mercader, presidenta del comitè d’empresa. Altres fonts sindicals de la cadena van més enllà i critiquen el repartiment de càrrecs realitzat per ERC i CiU a TV3 i Catalunya Ràdio. "Han tornat a la politització del pujolisme. Però amb diferències: per a molta gent el procés és una situació excepcional que la justifica".

Pot afectar aquesta qüestió l’audiència? Per al diputat socialista David Pérez, sí. "TV3 és ara una televisió que veuen l’11% dels catalans, i això passa per la falta de pluralitat. És la dels ciutadans que se senten independentistes i estan a favor del procés", assenyala. El diputat d’ERC (el partit que va nomenar el director de Catalunya Ràdio), Sergi Sabrià, no aprecia en absolut cap biaix partidista i descarta aquesta tesi. Però creu que sempre es pot fer millor i defensa que, en un futur, en un hipotètic nou país i mitjançant reforma legislativa, el Consell de la Corporació de TV3 s’elegeixi per concurs.

Sempre hem estat instrument del Govern”, critiquen des del comitè d'empresa

Al consell professional de la cadena, que presideix Lluís Caelles -l’anterior equip va dimitir en protesta per la falta de transparència de TV3 quan informava sobre la conflictivitat laboral pròpia-, i que vetlla pel rigor deontològic, no creuen que la situació sigui tan dramàtica. La caiguda d’audiència, asseguren, té molt a veure amb la fragmentació provocada per l’aparició de canals temàtics, les sèries o la TDT. Segons Caelles, no hi ha queixes a la redacció per la suposada politització de la cadena i quan s’ha considerat que calia criticar alguna cosa, com els nomenaments dels caps de TV3 i Catalunya Ràdio, s’ha fet en comunicats.

Més enllà de discrepàncies polítiques o empresarials, ningú no dubta que el model està esgotat i ha arribat el moment de reformular-lo.