Un matemàtic per resoldre el 3+2

Si en alguna cosa coincideixen els qui el coneixen –l’hagin votat o no–, és que Joan Elias, catedràtic de matemàtiques i recentment triat rector de la Universitat de Barcelona (UB), és un home honest. “És una persona honesta al 100%. No s’endurà ni un euro ni mirarà pel seu propi benefici. Poso la mà al foc que no farà res estrany”, assenyala un catedràtic de la UB que en els comicis de l’1 de desembre passat a rector de la UB va optar per votar el seu contrincant, Màrius Rubiralta. Elias, que va vèncer l’altre candidat en segona volta amb el 53,07% dels vots, ja havia estat rector de la UB i secretari d’Estat d’Universitats. “Assumeix els seus càrrecs amb total honestedat. És treballador i té voluntat de servei”, apunta Eduard Casas, catedràtic de geometria i director de la tesi d’Elias fa 30 anys.

El nou rector va assegurar que la clau del seu èxit va ser donar “una imatge de renovació”. Malgrat haver estat vicerector en la primera legislatura del seu antecessor, Dídac Ramírez, i secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya amb el tripartit el 2006, la candidatura de Rubiralta es va configurar com a molt més propera a l’stablishment, segons fonts consultades. “Elias guanya en les distàncies curtes, és més proper. Rubiralta és més superb i en la campanya no es va acostar als estudiants ni al personal d’administració i serveis (PAS)”, valora un docent.

Rubiralta denuncia a la Junta Electoral “pràctiques impròpies” a les eleccions

De fet, Elias es va endur còmodament el vot estudiantil, un extrem que no va arribar a entendre Rubiralta en la nit electoral, quan va titllar d’“estrany” el vot estudiantil. El candidat va acusar la candidatura d’Elias de “pràctiques impròpies” i va denunciar a la Junta Electoral l’aparició de pancartes dirigides als estudiants en les quals se’l difamava. Dos terços dels sufragis de l’alumnat va anar a parar a la seva candidatura. “La nostra candidatura ha aconseguit una cosa que feia molt temps que no passava: entusiasmar els estudiants”, ha dit el rector electe. També va aconseguir el 60% dels vots del PAS, encara que Rubiralta el va superar entre el col·lectiu docent en alçar-se amb el 55% dels sufragis dels professors.

Precisament amb el col·lectiu estudiantil, el que més suport li ha donat, Elias té al davant la tasca de buscar una solució al conflicte que ha generat el controvertit decret del 3+2 –el projecte que obre la possibilitat que els campus estableixin voluntàriament carreres de tres anys i màsters de dos–. La norma s’ha guanyat el rebuig de la comunitat educativa, entre altres coses, perquè el màster seria més car. En aquest sentit, el nou rector ja es va pronunciar durant la campanya electoral en favor del “preu únic” per a grau i màster. A més, va advertir, “en algunes carreres poden tenir sentit i en unes altres no” i va demanar “consens” entre totes les universitats púbiques catalanes a l’hora de decidir quines carreres són susceptibles d’un canvi i quines no.

Un altre front obert amb els estudiants és el preu de les taxes universitàries, molt més altes a Catalunya que a la resta de comunitats. De fet, per aquest motiu, per exigir una rebaixa del 30% de les taxes tal com dicta una moció del Parlament, mig centenar d’estudiants es van tancar el dijous a la secretària d’Universitats a Barcelona. “Comparteixo la reivindicació però condemno com s’ha fet”, va dir ahir Elias en al·lusió al desallotjament posterior per part dels Mossos d’Esquadra i als desperfectes que, segons la Generalitat, va causar l’ocupació. “Cal abordar conjuntament la rebaixa de les taxes en un futur immediat i de manera que això no influeixi en una rebaixa en la partida de la Generalitat a les universitats”, va apuntar ahir. Elias també va prometre “obrir canals de comunicació a través de les tecnologies perquè els alumnes s’involucrin en la gestió de la casa”.

"Cal abordar conjuntament la rebaixa de les taxes en un futur immediat", diu Elias

Amb tot, la pedra a la sabata per al rector electe segueix sent el finançament de la institució. El catedràtic va anunciar ahir que, al tancament del 2016, la UB disposarà d’un milió i mig d’euros menys que el 2015. “El model de finançament és molt perjudicial per a nosaltres”, va assegurar. La Generalitat distribueix les partides a les universitats públiques sobre la base d’uns criteris objectius com el nombre d’alumnes i treballadors o els resultats en investigació, entre altres indicadors. “Cal redissenyar el model perquè ens castiga molt”, va advertir.

També queda pendent l’estabilització de plantilles “i de les estructures universitàries”. La UB va aprovar en la passada legislatura fusionar 18 facultats en 10 àrees, una mesura que va generar rebuig en alguns centres, com a Humanitats. “La reforma va ser modèlica en algunes àrees com a matemàtiques però no ho va ser a Humanitats, i cal buscar una solució còmoda per a tots”, va advertir.