El mitològic cavallet de mar
Arriben al Zoo de Barcelona 26 exemplars de dues espècies del Mediterrani i Austràlia en perill d’extinció
El Zoo de Barcelona té 26 inquilins nous. Es tracta de 26 cavallets de mar de dues espècies procedents del Mediterrani i Austràlia. Les dues estan en perill d’extinció i han arribat procedents de l’Institut d’Investigacions Marines de Vigo. El zoològic ha habilitat una nova peixera en les seves instal·lacions de l’aquari perquè els visitants puguin contemplar-los. L’Hippocampus guttulatus, (conegut com a cavallet de morro llarg), és, juntament amb l’australiana, l’espècie que es podrà contemplar a partir d’aquest cap de setmana al zoològic de Barcelona.
El cavallet de mar és un dels peixos més amenaçats de tot el planeta. Envoltats d’un magma de mitologia, el seu origen data de fa 40 milions d’anys. Al Mediterrani n’hi ha dues espècies: l’Hippocampus hippocampus i l’Hippocampus guttulatus. Veure’ls en llibertat és molt difícil. Pocs submarinistes al Mediterrani n’han pogut captar imatges. I els que ho han fet, han esperat dies (o fins i tot setmanes) que sortissin dels seus amagatalls a grans profunditats. “Són peixos que cada vegada han anat a menys, en gran part per la destrucció de posidònia del Mediterrani, el seu hàbitat”, explica Marta Carreras, científica de la fundació mediambiental Oceana.
Els pescadors del port d’Andratx, un petit poble costaner de Mallorca, encara recorden com fa dècades havien de desenganxar desenes de cavallets de mar de les seves xarxes després de pescar en els caladors. Els més veterans els utilitzaven com a remei contra la migranya. L’hippocampus guttulatus, una de les dues espècies que habiten el Mediterrani, és la més difícil de contemplar en llibertat. És un peix costaner d’aigües superficials que habita les praderies marines properes a fons rocosos d’entre un i quinze metres de profunditat. “Es camufla amb la posidònia. Adopta els seus colors per protegir-se, és un luxe veure’ls en llibertat”, explica Carreras.
Es desplacen mitjançant un moviment ràpid i intens de les seves aletes curtes. Encara que la majoria de temps el passen enganxats a qualsevol element que serveixi de subjecció, com les algues. Li serveix per surar i alimentar-se de petits crustacis que suren en la superfície. Caça la seva presa aspirant-la pel musell, amb un moviment molt ràpid del cap cap amunt, i se l’empassa sencera perquè no té dents.
A les costes de Balears fa molts anys es venien dissecats en les botigues de records. Encara es pagaven amb pessetes, i els turistes se’ls enduien a grapats. Des de fa uns anys ja no se’n venen. Estan en perill d’extinció a causa, en gran part, de la contaminació (és una espècie molt sensible). També de la pesca furtiva per vendre’ls als aquaris o per a receptes de medicina oriental. S’estima que existeixen 25 milions de captures anuals al món de cavallet de mar.
“Com a organització compromesa amb els animals”, els responsables del departament d’Educació del Zoo de Barcelona han informat que dissenyaran activitats orientades a augmentar la consciència pública del valor insubstituïble de la naturalesa”.
Els més petits podran participar en dues activitats molt diferents. La caixa del tresor, que els ajudarà a conèixer la morfologia dels peixos, i l’activitat Cavallets de mar, en la qual els nens podran conèixer la problemàtica de la supervivència d’aquests animals.
Sobre la firma
