Selecciona Edició
Connecta’t

El Parlament ja tramita la llei perquè els catalans a l’estranger votin

Només el PP i Ciutadans s’oposen a una norma que es podria aplicar en el referèndum

Oriol Junqueras i Carles Puigdemont.
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. EFE

El projecte de llei del vot electrònic per als catalans residents a l’estranger ha superat aquest dimecres el seu primer tràmit al Parlament. Els 98 vots a favor de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP han tombat els 34 diputats de Ciutadans i el Partit Popular, que s’hi han oposat amb la presentació d’esmenes a la totalitat.

“Aquesta llei intenta resoldre les dificultats amb les quals topen els catalans que viuen a l’exterior a l’hora d’exercir el seu dret a vot”, ha explicat la consellera de Governació i Relacions Institucionals, Meritxell Borràs, l’encarregada de presentar el projecte de llei, que suplirà en part la falta d’una llei electoral catalana. Es preveu que el text entri en vigor el proper any i estigui a punt per a les eleccions autonòmiques del 2017 i per al referèndum anunciat per Carles Puigdemont per al setembre del proper any.

Catalunya segueix sent l’única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia i que es regula per la llei espanyola, la LOREG (Llei Orgànica del Règim Electoral General). “En cap cas aquesta llei substitueix l’objectiu de país de fer una llei electoral catalana”, ha declarat Borràs. La consellera ha assenyalat que, a més de processos electorals autonòmics, la implementació del vot electrònic, permetrà participar també en altres “consultes participatives”.

En les passades eleccions autonòmiques de setembre del 2015, només 14.781 catalans van poder exercir el seu dret a vot dels 21.771 que ho van demanar, d’un cens de 196.065 catalans residents a l’estranger, a causa de les dificultats del sistema. Els departaments de Governació, Presidència i Afers exteriors, juntament amb experts en vot electrònic en l’àmbit tecnològic i jurídic, van impulsar a l’abril un pla d’acció per implementar el vot electrònic.

Ciutadans ha justificat la seva esmena a la totalitat per “qüestions competencials”, segons el diputat Carlos Carrizosa. “En el fons de l’assumpte estem absolutament conformes: volem el vot electrònic”, ha matisat. Carrizosa ha recordat que la Cambra catalana no és el lloc per discutir-ho i que la proposta de llei “només és una mera eina de distracció i de confrontació amb l’Estat”.

La diputada Esperanza García, del Partit Popular, l’ha qualificat d’“un instrument més d’un hiperventilat independentisme” que busca suport a l’estranger. García ha aportat els exemples de 12 països, entre els quals hi ha Alemanya o Irlanda, que van implantar el sistema de vot electrònic i el van retirar per “no ser segur ni secret”.

Des de les files socialistes, David Pérez ha mostrat el seu suport al projecte de llei amb les condicions d’un consens polític i un “escrupolós” seguiment del marc legal. La Junta Electoral Central va presentar ahir un informe, al qual Pérez s’ha referit, que negava el caràcter inconstitucional d’aquest projecte de llei.

Els grups de Catalunya Sí que es Pot i la CUP també han donat el seu suport al projecte de llei. “Hi ha una cosa que, per a nosaltres, l’afebleix: és una llei feta a la submissió total de la LOREG”, ha matisat el diputat anticapitalista Joan Garriga. L’ecosocialista Joan Josep Nuet ha assenyalat la importància d’aprovar una llei electoral pròpia de Catalunya.