Selecciona Edició
Connecta’t

Sis alcaldes demanen que el Parlament forci els bancs a regular l’ocupació de pisos

Barcelona reuneix les ciutats més poblades i exigeixen “ambició” a la nova Llei d’habitatge

Els alcaldes a l'Ajuntament de Barcelona.
Els alcaldes a l'Ajuntament de Barcelona. EFE

Comença el tràmit parlamentari de la futura Llei d’habitatge de Catalunya i els alcaldes de les sis principals ciutats, amb Barcelona al capdavant, han llançat un clamor unànime als grups polítics perquè tinguin en compte la veu dels ajuntaments, que afronten sols les conseqüències de l’emergència habitacional. Amb la suspensió de la Llei 24/2015, la llei catalana antidesnonaments, per part del Tribunal Constitucional, els alcaldes s’han quedat sense les eines que tenien per evitar-los.

Els alcaldes reclamen “ambició” a la llei, responsabilitat als grans tenidors (les entitats, la Sareb i grans immobiliàries) i obligacions concretes: que regularitzin els milers de famílies sense recursos que ocupen pisos de bancs o immobiliàries o que, en cas de desnonament, hagin de reallotjar les famílies en situació vulnerable (com fixava la llei suspesa), i que no puguin fixar lloguers abusius. A més, demanen més dotació de la prevista en el pressupost de la Generalitat presentat aquesta setmana, només 14 milions d’euros.

102 desnonaments en cinc dies

Para il·lustrar la magnitud de l'emergència habitacional, l'alcaldessa Ada Colau ha explicat que la setmana passada els van notificar 102 casos de desnonament en cinc dies: el 70% per impagament de lloguer i la resta, situacions en precari o ocupacions. "Només es van produir sis i vam poder garantir el reallotjament", ha celebrat, però ha subratllat que "l'emergència habitacional es cronifica, s'agreuja i canvia de cara".

“Demanem als grups que escoltin els ajuntaments i aprofitin per anar al màxim i no al mínim”, en la responsabilitat dels grans tenidors i els lloguers abusius, ha dit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Estem al límit”, ha afirmat la de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlón. A Barcelona, l’executiu de Colau ja preveu la regulació d’ocupacions de pisos públics o cedits pels bancs i la Sareb si es tracta de famílies vulnerables que no tenen cap altra opció. També la Generalitat ha regulat la situació de famílies que viuen en blocs de la Sareb.

La reunió ha estat impulsada per Colau, i ha congregat els seus homònims de l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Terrassa i Sabadell. Junts sumen 2,6 milions d’habitants, un terç de la població catalana. Els alcaldes han recordat que la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015 els ha deixat sense l’eina que permetia, entre altres qüestions, obligar els grans propietaris a facilitar reallotjament alternatiu a les famílies desnonades.

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, ha afirmat que els ajuntaments “s’han sentit molt sols davant les conseqüències de la crisi, i quan teníem un instrument útil el PP el va impugnar i el constitucional el va suspendre”. Dolors Sabater, de Badalona, ha lamentat que les ciutats es veuen “impotents davant d’un dret tan important mentre els grans beneficiats de la crisi, que en realitat és una estafa dels bancs que van ser rescatats amb diners públics, tenen grans beneficis que no reverteixen en el bé comú”.

Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, s’ha referit explícitament a les ocupacions: “Primer les famílies van ser excloses, després van tolerar les ocupacions però no volen fer contractes de lloguer”. El seu homònim de Sabadell, Juli Fernández, ha destacat que les conseqüències de la impugnació de la llei les estan vivint “persones, famílies” mentre que Núria Parlón, de Santa Coloma, ha qualificat de “molt difícil” la interlocució amb grans tenidors com la Sareb.

102 desnonaments en cinc dies

Per il·lustrar la magnitud de l’emergència habitacional, l’alcaldessa Ada Colau ha explicat que la setmana passada els van notificar 102 casos de desnonament en cinc dies: el 70% per impagament de lloguer i la resta, situacions en precari o ocupacions. “Només se’n van produir sis i vam poder garantir el reallotjament”, ha celebrat, però ha subratllat que “l’emergència habitacional es cronifica, s’agreuja i canvia de cara”.

 

 

MÉS INFORMACIÓ