Selecciona Edició
Connecta’t

Garganté, les causes judicials del regidor més polèmic

El membre de la CUP s'enfronta aquest dijous a un judici acusat d'haver coaccionat un metge perquè canviés l'informe de lesions a un manter

L'enregistrament de la discussió entre Garganté i el metge.

El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, s'asseurà aquest dijous al banc dels acusats per, presumptament, coaccionar un metge perquè atribuís les lesions que presentava un venedor ambulant a una actuació de la Guàrdia Urbana de Barcelona. No és la primera vegada que Garganté té relació, per un motiu o altre, amb la justícia. Destaquem cinc dels moments més polèmics de l'activista, sindicalista, conductor d'autobusos i regidor.

1. El 2009 es va presentar com a número tres de la candidatura Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees. Garganté, el primer català que apareixia a la llista, llavors era delegat de CGT a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i era molt conegut per la defensa dels drets laborals dels seus companys conductors d'autobús.

Pocs dies després de la presentació de la candidatura van començar a saltar les alarmes. Diversos col·lectius acusaven Iniciativa Internacionalista de ser un instrument de Batasuna per obtenir veu al Parlament Europeu. La Fiscalia va ordenar que s'investiguessin els vincles i el Govern central, presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, va anunciar que intentaria impugnar la candidatura en donar per fets els vincles amb l'esquerra abertzale. El Tribunal Suprem, aplicant la Llei de Partits, va anul·lar el maig del 2016 la candidatura. La formació va recórrer contra la decisió al Tribunal Constitucional, que va estimar l'empara, per la qual cosa la candidatura va quedar habilitada per presentar-se a les eleccions europees. La polèmica formació va obtenir 178.121 vots ( l'1,15% del total) sense aconseguir cap representant al Parlament comunitari. A Catalunya, va obtenir 16.792 vots, la qual cosa la va convertir en la setena força.

2. El febrer del 2012, Garganté va ser condemnat per trencar l'objectiu d'una càmera de TV3 quan un empleat de la televisió catalana gravava els enfrontaments entre manifestants i forces de l'ordre durant la vaga general del 29 de setembre del 2010. Un jutge el va condemnar per un delicte de danys amb una multa de 2.310 euros i a indemnitzar la cadena amb 2.626 euros. El sindicalista va negar ser l'autor de l'agressió, però el treballador de TV3 el va reconèixer pel tatuatge al coll i el tall de cabells. L'activista, que llavors era portaveu de CGT a TMB, va recórrer contra la sentència però no va aconseguir l'absolució.

3. El jutjat penal número 3 de Barcelona va absoldre el gener del 2013 Garganté, que llavors havia canviat de formació sindical i s'havia afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS), i el seu company a TMB, Saturnino Mercader. Els fets dels quals se'ls acusava es remuntaven al juliol de 2008, quan es va obrir un expedient disciplinari a un conductor d'autobusos i va ser suspès 15 dies de feina i sou. Un anònim va penjar a Internet alguns enregistraments telefònics on s'apuntava que els caps del conductor havien comès un abús de superioritat i emprès una cacera laboral contra el treballador. La direcció de TMB va acusar Garganté i Mercader d'haver difós les gravacions i van sol·licitar dos anys de presó per a ells en entendre que havien atacat la intimitat i l'honor de tres superiors. L'acusació mantenia que Garganté i el seu company havien protagonitzat una roda de premsa en la qual es va fer referència a l'enregistrament telefònic. El jutge va considerar que no s'havia provat qui va difondre les converses i va argumentar que no havia quedat vulnerada la intimitat dels càrrecs de TMB. Garganté va quedar absolt.

4. El passat 23 de març va tenir lloc una operació de la Guàrdia Urbana de Barcelona a la Rambla. Un manter va resultar lesionat en caure per unes escales d'accés al metro. El venedor il·legal va ser atès al Centre Peracamps davant la presència d'un agent de la policia municipal. Tot apunta que el manter va explicar el que havia passat, després de ser atès, a un grup de persones, entre els quals es trobava el regidor anticapitalista. Garganté, amb una altra persona, va tornar al centre i va intentar, suposadament, sense èxit que el metge corregís l'informe i atribuís les ferides del manter a l'empenta d'un agent. Ara Garganté s'enfronta a una pena menor per un delicte lleu de coaccions, que abans de la reforma del Codi Penal es considerava una falta. Aquest dijous serà jutjat per aquests fets. La conversa entre Garganté i el metge va ser gravada per un agent de la Guàrdia Urbana que es trobava lesionat en un box d'urgències quan conversava amb el metge.

5. El regidor de la CUP també va ser protagonista d'un altre vídeo al juny. Garganté es trobava entre un grup de persones que manifestava el seu suport als activistes de l'autodenominat Banc Expropiat. A pocs metres del local ocupat, un grup de Mossos d'Esquadra es va disposar a dispersar un nombre reduït de manifestants, entre els quals hi havia el regidor. Garganté va rebre un cop de porra a l'esquena. Després de la lesió, el regidor va exigir el número d'agent, com apareix en un vídeo penjat a Internet, i dies més tard la CUP va presentar una denúncia contra el mosso.

Garganté va desitjar bona nit ahir a Twitter amb una piulada a favor del Sindicat de Manters.

MÉS INFORMACIÓ