El nou pla de Rajoy per a Catalunya només ofereix més diners i inversions
El PP català defensa que ja es va arribar al sostre de concessions lingüístiques i culturals
El Govern espanyol, i especialment la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, s'havia reservat aquesta setmana per avançar alguna de les seves intencions sobre el pla polític per encarar en aquest mandat el procés independentista a Catalunya, però aquesta estratègia no sembla que disposi d'ofertes gaires diferents de les plantejades fins ara. La primera legislatura de Mariano Rajoy a la Moncloa es va centrar en rèpliques judicials i recursos al Tribunal Constitucional per encarar les diferències amb l'Executiu nacionalista català. En l'etapa que s'acaba d'estrenar, s'havia anunciat un desplegament de gestos de diàleg i distensió fins i tot en els nomenaments. Però des de la vicepresidència, el Govern central i el PP s'avisa que aquestes ofertes se cenyiran, ara com ara, a consignar més diners per a Catalunya en inversions, un altre model de finançament autonòmic i en un sostre de despesa més beneficiós per a totes les administracions regionals.
El PP va tenir dilluns la primera reunió de la ponència territorial del congrés nacional del partit previst per al febrer i no es planteja canvis en la seva orientació sobre la definició de l'Estat. El PP català ja adverteix que s'ha arribat al “sostre en les concessions lingüístiques i culturals”, segons el seu dirigent a Catalunya, Xavier García Albiol. Tampoc hi ha disposició a negociar un altre Estatut d'Autonomia que accepti que Catalunya és una nació, en cap sentit, tampoc en el cultural.
La vicepresidenta va començar dimarts al Senat el seu periple parlamentari per anticipar les línies mestres del Govern espanyol sobre política territorial i sobre Catalunya per als propers quatre anys. Santamaría va confirmar que està negociant amb totes les autonomies (també Catalunya i Euskadi) convocar la Conferència de Presidents Autonòmics a mitjan gener amb “un altre enfocament” i “una altra visió” que la merament reivindicativa i bilateral vigent. L'Executiu central vol implicar les autonomies en la discussió dels grans assumptes d'Estat, com la recuperació econòmica, l'ocupació, la situació a la Unió Europea o el finançament del model de l'Estat del benestar. El Govern central accepta que l'agenda d'aquestes cites (fins ara cinc, l'última l'octubre del 2012) era molt limitada, i ara busca donar més rellevància a aquest òrgan de l'Estat de les autonomies.
Santamaría no va donar més detalls concrets del seu pla polític sobre Catalunya, però en el seu entorn sí que van concedir molta importància al nou sostre de despesa que es pactarà dijous en el Consell de Política Fiscal i Financera i que el Consell de Ministres aprovarà divendres. Hi haurà més diners per a Catalunya i les altres autonomies i uns objectius de dèficit més flexibles. El Govern central i el PP estan estudiant les 46 mesures que la Generalitat reclama i creu pendents (especialment les inversions) i manté que moltes ja estan en marxa i algunes altres són negociables.
Sobre la firma
