Selecciona Edició
Connecta’t

Márquez: “Aquest any hi ha hagut més patiment i angoixa”

El pilot d'Honda, campió de MotoGP, analitza com ha guanyat el seu tercer títol en quatre anys mentre passa les vacances sense baixar de la moto

Marc Márquez dóna instruccions als pilots que participen al seu campus. Ampliar foto
Marc Márquez dóna instruccions als pilots que participen al seu campus.

Va guanyar el Mundial, el tercer en quatre anys, el 16 d'octubre. I des de llavors no ha parat. Compromisos amb els mitjans i amb patrocinadors, gal·les, premis… Marc Márquez (Cervera, 1993) diu que no té necessitat d'anar-se'n a una illa paradisíaca perquè per ell fer una mica de motocròs al circuit de Rufea, on aquests dies ensenya a un grup de nens, participar en el Dirt track del Sant Jordi o anar-se'n a esquiar “ja són vacances”.

Pregunta. Quan intenta ensenyar a nens d'11 anys, quines coses descobreix de vostè mateix? Té paciència, per exemple?

Resposta. Paciència, sí. M'agraden els nens. Si es porten malament, els més responsables es posen nerviosos, i jo ric.

P. Pot veure el talent en pilots tan petits, tal com van fer amb vostè?

R. Sí, es veu ràpid qui té talent i a qui li costa una mica més; però també hi ha pilots amb molt de talent que no tenen tantes ganes i d'altres que amb les ganes hi arriben. És interessant observar-ho. També ho és veure les noies. Una de les que tenim és campiona d'Espanya de MX65 i és curiós veure com en un dia com el dilluns, quan el circuit estava difícil tots els nois anaven donant gas i van acabar per terra, però ella no va caure ni una sola vegada. I no és que anés lenta! És que era capaç de pensar damunt de la moto. I això moltes vegades és més important que donar gas.

P. Quan recorda el cap de setmana del Japó en què es va proclamar campió, què és el primer que li ve al cap?

R. La festa al karaoke! No, és broma. El primer que em ve al cap són aquelles dues últimes voltes. I, especialment, la volta en què em van marcar que Lorenzo ja no continuava la cursa. És una de les situacions en què m'ha costat més concentrar-me. Va ser molt surrealista. Va ser un pim, pam, pum i jo guanyava al Japó, un circuit on no guanyava mai. Va ser tot molt estrany.

P. Ha reconegut que no sabia el que era la pressió fins aquest curs, perquè es va exigir guanyar, no fallar com el 2015. Tornarà a divertir-se com en els primers anys o amb els títols i l'exigència ja no podrà?

R. Crec que la diversió sempre hi és, tot i que potser aquest any hi hagi hagut més patiment, més angoixa. Al final, per divertir-te necessites les eines adequades; en això és en el que treballarem aquesta pretemporada, intentarem a tenir una moto amb què em senti més còmode. Perquè aquest any, tot i guanyar quan encara faltaven tres curses perquè acabés el Mundial, s'ha patit força.

A la cursa arribava fins on sentia el límit, encara que m’avancessin

P. Tots al seu entorn es refereixen a Montmeló com una de les curses clau: renunciar a guanyar a casa per seguir sumant punts.

R. Ja m'ho van dir en aquell moment. Allò de renunciar a la victòria en el circuit de casa i davant de Rossi va ser una cosa que vaig entendre que havia de fer durant la mateixa cursa. Però era una cosa que ells no em veien capaç d'entendre. De fet, vaig arribar a sentir el comentari: "Aquest Marc ja no és el nostre Marc". Però els vaig dir: "Ei, que els 20 punts s'han quedat aquí, eh?". I al final és aquesta mentalitat la que ens ha fet campions.

P. Com és el nou Márquez?

R. Al final és el mateix Marc, i jo vull que surti el mateix Marc que abans, però quan ja era campió vaig provar a fer el que acostumava a fer però amb aquesta moto, i mira: dues caigudes i en l'última cursa, segon, però… Insisteixo, per ser aquell pilot necessito les eines. El punt positiu és que tinc més experiència i almenys aquest any ho he pogut gestionar de manera diferent. Però sí que hi ha moments del campionat en què t'has d'arriscar. I si en aquest moment falles, estàs en la mateixa situació.

P. En un Mundial marcat pels errors i les caigudes, vostè ha sabut mantenir-se damunt de la moto. Com va trobar el límit dels Michelin?

R. Gairebé no vaig caure en les curses fins a ser campió, però sí que vaig caure molt en els entrenaments, en total, unes 17 vegades, crec. El 2015 va ser a l'inrevés: vaig caure menys en els lliures i més en les curses. Aquest any, els diumenges era capaç d'arribar només fins al punt en què em sentia bé. Encara que m'avancés qui fos, si jo no podia donar més de mi, em quedava on era: sentia on tenia el límit i evitava superar-lo.

P. Com valora la competitivitat dels últims anys en MotoGP, tant pel reglament com per la qualitat dels seus rivals?

Vam renunciar al test de Jerez perquè no sabíem què provar i ara Honda haurà de portar alguna cosa més a Malàisia

R. El campionat va millorant. Quan vaig arribar a MotoGP si tenia un mal dia acabava quart. I entre els quatre primers s'anaven rotant les posicions. Ara, amb el canvi de reglament, està tot molt més igualat; aquest any hi ha hagut nou guanyadors diferents i, tot i que no crec que això passi cada temporada –aquest curs hi ha hagut moltes curses diferents, amb aigua, canvi de moto…–, sí que hi haurà més guanyadors que els anys anteriors, més varietat al davant i curses més entretingudes.

P. Després de la primera presa de contacte amb els prototips per al 2017, què n'espera, de la nova Honda? Li permetrà ser més atrevit el curs que ve?

R. Tant de bo que sí. Per això estem treballant. Però després del primer contacte sempre esperes més, la veritat. No enganyaré ningú. Vaig pensar "ara anirà perfectament" i no, no anava perfectament. És un projecte nou en què cal seguir treballant; vam fer un test molt important a València, vam renunciar al de Jerez per no gastar dies que ens corresponen per reglament i perquè no teníem clar què havíem de provar. Amb tota aquella informació que vam recollir a València, ara Honda ha de treballar per portar alguna cosa més al primer test de pretemporada a Malàisia, aportar aquest plus i que puguem ser competitius des de la primera cursa de l'any.

P. I aquest nou motor pel qual tant havia lluitat? Per les seves referències, de moment, el caràcter de la moto ha canviat poc.

R. Ha canviat. I és un gran canvi pel que fa al pilotatge. Però, al final, el temps per volta és el mateix, més o menys. Seguim tenint un problema en l'acceleració i no se soluciona posant-hi més potència; és una qüestió d'adherència del pneumàtic del darrere, que no està malament del tot, i, sobretot, de la tendència de la roda del davant a aixecar-se: quan s'aixeca, talles potència, llavors també perds potència. I és com anar en cercles. Cal millorar bastant en aquest aspecte.

P. Què li va semblar el debut de Lorenzo amb Ducati? També creu, com Rossi, que lluitarà pel Mundial?

Viñales serà un dels grans rivals l’any que ve,  i també Valentino

R. Crec que el Jorge en el seu debut va sorprendre molta gent: la gent esperava que acabés més lluny i ho va fer bastant a prop. La qüestió és si serà capaç de lluitar pel campionat, perquè això vol dir estar en totes les curses i en tots els circuits de l'any entre els primers, amb el millor nivell. Segur que guanyarà curses. I no descarto que guanyi la primera, perquè a Qatar la Ducati va molt bé i ell també. Però això de lluitar pel títol caldrà veure-ho.

P. I Viñales amb la Yamaha?

R. Serà, si no el més dur, un dels rivals més durs de l'any que ve, a més de Valentino. Ells dos seran els rivals que hauré de batre.

P. Què fa feliç Marc Márquez?

R. Guanyar aporta la felicitat, però sobretot fer el que més m'agrada. I poder-me dedicar a això és impagable. Em dedico a la meva passió. Això és el que em fa feliç.

P. Per què admira tant Iniesta?

R. Parlem de tant en tant. És un paio peculiar, perquè és tímid, però simpàtic quan estàs amb ell tot sol. Sembla que no es posi mai nerviós i després al camp és dels que pensa més ràpid. L'admiro pel que ha aconseguit, però especialment per com és: sempre manté la calma, i li diguis el que li diguis, encara que pensi qualsevol altra cosa: sap respirar fondo i respondre bé.

MÉS INFORMACIÓ