Palma de Mallorca es diu només Palma
La ciutat culmina un nou canvi de nom amb el retorn a la nomenclatura original
Quan s’arriba a Mallorca amb avió, el primer que es veu que se surt de l'aeroport és unes lletres negres que fan saber al visitant que es troba a Palma de Mallorca. No obstant això, en agafar el cotxe cap a la capital de l’illa, tots els cartells indiquen, ara amb encert, quina és la direcció cap a Palma. Només Palma i sense Mallorca. I aquesta és la dicotomia en una ciutat que per a molts té un nom simple i que d’altres necessiten vestir amb un cognom.
Aquest dimarts el Parlament balear ha culminat els tràmits per canviar la normativa autonòmica i que la ciutat més gran de les Balears canviï de nom per tercera vegada en deu anys, en un vaivé que sembla interminable depenent del color de qui governa. El 2006, l'alcaldessa socialista Aina Calvo va impulsar el canvi de nomenclatura de la ciutat en la Llei de Capitalitat, que recollia la denominació Palma de Mallorca. L'objectiu era adaptar-la a l’Estatut d’Autonomia perquè passés a ser simplement Palma.
Això va canviar quatre anys després amb l'arribada al poder del PP, ja que l'alcalde, Mateu Isern, va impulsar un nou canvi de nom, amb l'objectiu d'aconseguir "una millor identificació de la ciutat" a la resta del país i evitar confusions amb altres urbs de nom similar. Una iniciativa que va xocar frontalment amb un sector nacionalista, d'esquerres i amb sectors culturals autonomistes que rebutjaven posar cognom a la ciutat, en considerar-ho una denominació centralista, provincial i sense justificació històrica.
L'historiador Ramon Rosselló explica que el primer nom de la ciutat el van crear els romans, que la van anomenar Palma cap al 123 abans de Crist. La nomenclatura va canviar després de la conquesta musulmana, quan va passar a dir-se Madina Maiurqa, i, posteriorment, Ciutat de Mallorca, després de la conquesta de Jaume I. Llavors, a principis de segle XVIII, es va recuperar de nou el nom romà de Palma, que es va convertir en la denominació utilitzada durant més temps.
Amb l'arribada del pacte progressista, el govern municipal del PSOE, Mes i Podem va impulsar el retorn de la nomenclatura original. "El nom de la ciutat no és el que els altres ens posen des de fora, sinó el que reconeixem com a propi les persones que hi vivim", defensa l'alcalde, José Hila. Un debat que per al ciutadà de peu de carrer mai ha estat debat. Els habitants de la capital no s’hi refereixen amb el cognom i ells s’anomenen palmesans. Per als residents de la resta de la illa, Palma és simplement Palma o Ciutat.
La confusió en ocasions arriba pel que ve de fora, que de vegades no distingeix entre el nom de la illa, Mallorca, i la seva urbs principal, Palma. Prova d'això van ser els molts escarafalls que va provocar fa uns mesos el comentari de l’exalcaldessa de València Rita Barberá, que, durant la seva declaració en el judici pel cas Nóos i per explicar els esdeveniments organitzats per Iñaki Urdangarin, es va referir a Palma com "una illa adorable".
Aquest tipus d'equívoc és un dels motius pels quals el PP va impulsar el cognom de la ciutat. El diputat Álvaro Gijón explica que la discussió no està en el nom que s'utilitza de muralles endins, sinó en el terme que es promociona a l'exterior. "Hi ha una confusió tremenda, a Alemanya no es pot vendre Palma com a destinació, és impossible". "La gent a dins ja sap com es diu la ciutat. La qüestió és ser pràctics, vivim del turisme", afirma Gijón, que ha advertit que si el PP torna a governar portaran de nou el tema a la Cambra autonòmica.
Uns arguments que xoquen amb els del lingüista i professor de la Universitat de les Illes Gabriel Bibiloni, que considera que el terme Palma de Mallorca "respon a la dinàmica d'un Estat centralista". Aquesta denominació, diu, va aparèixer al segle XIX de manera "oficiosa" i amb el pas del temps es va anar fent oficial, en un ús a l'exterior de les Balears. Per a ell, la perspectiva lingüística del nom és clara. "La gent diu Palma, la ciutat es diu Palma".
