Selecciona Edició
Connecta’t

Meritxell Ruiz: “El problema són els horaris laborals, no els escolars”

La consellera d'Ensenyament, favorable a la reforma horària, vol competències per a les comunitats a l'hora de dissenyar les revàlides

La consellera Meritxell Ruiz.
La consellera Meritxell Ruiz.

La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Meritxell Ruiz, ha assegurat aquest dimarts, sobre la proposició de llei de reforma horària, que proposa un horari escolar entre les 8.00 i les 16.00, que "el problema no són els horaris escolars, són els horaris laborals".

En declaracions a TV3, ha remarcat que "la gran dessincronització" és entre l'hora que els nens acaben l'escola, que ara és entre les 16.00 i les 17.00, i l'hora en què els pares arriben a casa, que no és abans de les 20.00. Ha insistit que el que "desentona" són els horaris laborals, per la qual cosa s'ha d'aconseguir que aquests s'avancin i els pares puguin ser a casa a les 18.00 o les 19.00.

Ha considerat que ha d'haver-hi reforma horària per situar-se al nivell d'altres països, ja que els horaris actuals són "irracionals" perquè afecten la salut, fan que no es dormi les hores convenients –tant els nens com els adults–, no es els àpats en un horari adequat i no permeten participar en la vida comunitària.

Reunió amb Méndez de Vigo

En el debat sobre els deures, ha aplaudit que les associacions catalanes de mares i pares no s'hagin sumat al boicot perquè això qüestiona el que fa el professorat a l'aula, i ha afirmat que "es pot parlar de com orientar els deures, però no de si es poden posar o no", aspecte que ha de valorar l'escola.

Respecte a la reunió dels consellers amb el ministre d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, ha assegurat que les formes són millors que amb José Ignacio Wert, però que no va permetre el debat sobre aspectes com les ajudes per a l'escolarització en castellà, en què tenia el suport dels consellers socialistes per fer-ho.

Sobre les revàlides, la consellera ha remarcat que el "problema" no és si les proves d'avaluació la fan uns determinats centres o tots, sinó el tipus d'examen que es fa, per la qual cosa va demanar al ministeri que, en ser mostral, reconegui les competències de les comunitats a l'hora de dissenyar-les.

Ruiz ha remarcat que Catalunya vol seguir fent les proves competencials que ha estat fent els últims anys i s'ha mostrat contrària a les de la LOMCE: "No vull unes proves del segle XIX, en vull unes del segle XXI. Per això volem competències, per poder fer unes proves avançades".

Per això, espera que en la reunió que es farà divendres sobre el disseny de les proves, aquestes recullin estàndards generals i les autonomies puguin fer "unes bones proves".

Respecte a l'accés a la universitat, Ruiz ha reiterat que a Catalunya ja s'havia dit que es mantindrien les proves d'accés a la universitat (PAU), i que en la reunió es va acordar que les comunitats en farien, es mantindria el districte únic i que el títol de batxillerat no estaria condicionat a una prova externa.

Sobre el pacte estatal d'educació que es vol forjar, ha afirmat que Catalunya explicarà el seu model educatiu a la resta de comunitats i que hi intervindrà si no és un debat "ideològic".

Finalment, ha afirmat que els Pressupostos de la Generalitat tindran un "increment important" per a la conselleria, que permetrà millorar les substitucions, des del primer dia en baixes de més d'una setmana, i dedicar més recursos als centres i alumnes més necessitats.

MÉS INFORMACIÓ