Selecciona Edició
Connecta’t

‘Credere, obbedire, combattere’ (i filmar-ho)

Estrena mundial a la Filmoteca d'un documental sobre les tropes feixistes italianes a Catalunya durant la guerra

Caces feixistes italians sobre Catalunya.
Caces feixistes italians sobre Catalunya.

Insòlit bany de propaganda feixista italiana aquest dilluns a la Filmoteca de Catalunya. Contextualitzat per historiadors, no us espanteu. Avançava als voltants d'Igualada la infanteria italiana, tot glòria i Giovinezza, “perpetuant”, segons l'exaltada veu en off del locutor, “el llegendari heroisme dels soldats de Roma”; tronava l'artilleria, espetegaven les metralladores, irrompien els carros. “Sota la pressió legionària els rojos comencen a rendir-se” (...) “El seu no passaran ja no té sentit: el soldat italià passa per on vol, sempre”.

Es projectava en estrena mundial el documental rescatat I legionari italiani in Catalogna, un excepcional testimoni de l'acció de les tropes de Mussolini a Catalunya durant l'última etapa de la Guerra Civil, filmat pel servei de propaganda feixista, al més pur estil del lema Credere, obbedire, combattere.

“El seu no passaran ja no té sentit: el soldat italià passa per on vol, sempre”

El film, magnífica font per veure la percepció que els italians tenien de si mateixos i de la seva intervenció, és la punta de llança (de fletxa, de frecce nere, caldria dir) d'un cicle (quatre sessions, fins dijous) que exhibeix la totalitat dels documentals produïts per la Itàlia feixista sobre la guerra espanyola. L'organitza la cinemateca catalana, en col·laboració amb el Centro di Studio sul Cinema Italiano (CSCI) i l'Institut Luce Cinecittà, i el comissaria Daniela Aronica, directora del CSCI, que ha rastrejat les pel·lícules en diversos arxius europeus. Aronica és la responsable també de l'exposició paral·lela Fu la Spagna! La mirada feixista sobre la Guerra Civil espanyola, que acull el Museu d'Història de Catalunya fins al febrer. L'estudiosa va destacar del film –inèdit a causa de l'error de classificació d'una becària– que és l'únic italià d'aquesta fase final de la guerra, i la manera en què sintetitza les principals justificacions mussolinianes per a la intervenció: l'antibolxevisme i la renovació dels fastos romans imperials.

I legionari italiani in Catalogna s'obre amb l'escut del Ministeri de la Guerra feixista i l'emblema de l'Stato Maggiore a la salutació d'“alba di Vittoria e di gloria”. Com es pot imaginar, és una visió bastant inflamada i unilateral de la campanya franquista en la fase final de la guerra a Catalunya, després de la batalla de l'Ebre, des del punt de vista del Corpo Truppe Volontarie (CTV), el cos expedicionari italià enviat per Mussolini a Espanya per ajudar les tropes de Franco. Les imatges inèdites mostren les tropes italianes marxant, disparant la seva artilleria i atacant posicions republicanes –en una presa molt impressionant amb granades de mà–. El comentarista destaca, en un italià florit, “la genialitat de la ment militar italiana” i, davant de les imatges de columnes de presoners, “la xusma mercenària indigna del nom de soldats” que constitueixen, en la seva opinió, les forces enemigues.

Imatges aèries mostren Barcelona “en tota la seva bellesa” a vista dels caces Fiat de l’Aviazione Legionaria

El documental mostra el “valerós general Gambana, que encara que està ferit no deixa el seu lloc de comandament”; l'entrada victoriosa a Igualada, en la qual la població “acull emocionada” les tropes que porten “la fi de la tirania roja”; i “la fúria bolxevic, que ha causat gran devastació en la seva fugida”. Imatges aèries mostren Barcelona “en tota la seva bellesa” a vista dels caces Fiat i “esperant amb ànim trepidant les tropes alliberadores”. El documental ofereix a continuació imatges de l'entrada dels italians i la resta de l'Exèrcit franquista a la ciutat (“que mostra més entusiasme del que caldria desitjar”, segons va lamentar després el director de la Filmoteca, Esteve Riambau), i després la seva marxa de nou cap a Girona i Figueres fins a arribar a la frontera. La segona part del film és la desfilada de la Victòria a Barcelona, filmada amb detall i amb una atenció especial al contingent italià. S'observa que el camerògraf mussolinià, estranger al cap i a la fi, no estava gaire ben situat, ja que té dificultats per filmar Franco a la seva llotja de la Diagonal.

L'historiador Javier Rodrigo va destacar en el col·loqui posterior que el documental és interessant per mostrar el paper de les tropes del xitivú, com va pronunciar CTV, en aquesta última fase de la guerra, en la qual se sol deixar de banda els italians com si només haguessin combatut en les etapes anteriors. Va recordar que Mussolini va ser pràcticament un tercer bel·ligerant en la guerra i que la seva intervenció va ser massiva (80.000 soldats que, va dir, “en absolut es van limitar a cantar Giovinezza i a anar-se'n al llit amb les espanyoles”) i caríssima.