_
_
_
_
_

La Fiscalia acusa nou directius per una estafa milionària al port

FCC, Rubau, Ferrovial i Copisa van cobrar per feines que no van executar en l’ampliació del dic est

Jesús García Bueno
Puerto de Barcelona
El dic est del port de Barcelona.MASSIMILIANO MINOCRI

La Fiscalia ha demanat set anys de presó per a nou directius que van estafar 28 milions d’euros al port de Barcelona en la construcció del dic est. Els directius de quatre constructores (FCC, Rubau, Ferrovial i Copisa) i altres empreses van aconseguir que el port els abonés 11 milions de més per centenars de milers de tones de pedra que, en realitat, no van comprar ni van emprar. També van cobrar de forma il·legal 17 milions d’euros més per cobrar per una esplanada que, segons el contracte, havia de córrer a càrrec seu.

El 2001, l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) va adjudicar a una UTE formada per quatre grans constructores (FCC, Rubau, Ferrovial i Copisa) l’ampliació del dic est del port per 165 milions d’euros, quantitat que més tard es va ampliar fins als 197 milions. Les empreses van presentar a l’APB factures per la suposada compra de 865.000 tones de pedra necessàries per construir el dic. Van utilitzar albarans falsos perquè, segons relata el fiscal, aquesta pedra “simplement no va existir mai”. Gràcies a la facturació fictícia, la UTE va percebre de forma irregular 11 milions. Els directius fins i tot van falsificar les matrícules dels camions que, teòricament, subministraven la pedra de l’empresa Coterras.

L’ampliació del dic implicava, a més, la construcció de dues plataformes per executar les obres. Les instal·lacions es van executar, però “sobre enderroc i no sobre escullera”. Aquesta fórmula va permetre a les empreses reduir costos. La UTE va cobrar per aquests enderrocs al preu de pedra de pedrera: 17,9 milions d’euros. El plec de condicions signat amb l’Autoritat Portuària, a més, indicava que aquest tipus d’obres auxiliars havien de córrer per compte del contractista, recorda el fiscal en el seu escrit d’acusació, al qual ha tingut accés EL PAÍS.

L’acusació es dirigeix contra nou empresaris, inclòs un director d’obres contractat pel port. L’acusat va ser una peça “fonamental” perquè havia de vetllar per la bona marxa de les tasques. També estan acusats els responsables de Coterras, els gerents de la UTE, un representant de cadascuna de les constructores i dos responsables més de les empreses de control. Aquestes dues empreses van avalar, amb els seus informes, les certificacions que la UTE passava al port.

El fiscal demana set anys de presó per a cadascun dels nou directius pels delictes d’estafa i falsedat documental. Un d’ells afronta una petició superior (deu anys) perquè també està acusat de defraudar gairebé un milió d’euros a Hisenda per impagament de l’IVA. L’escrit d’acusació assenyala que els directius “van aparentar, de manera conscient i deliberada” feines que no es van fer.

La causa també es dirigia, al principi, contra l’exsubdirector general d’infraestructures del port, Rafael Escutia. La magistrada, no obstant això, el va exculpar al final de la instrucció en concloure que no hi havia prou indicis de delicte contra ell.

L’Autoritat Portuària de Barcelona exerceix l’acusació particular com a afectada per la presumpta estafa. En l’escrit d’acusació elaborat pel penalista Rafael Entrena, el port exigeix una indemnització de 47,1 milions. De la mateixa manera que la fiscalia, el port també assenyala les empreses com a responsables civils subsidiàries en cas que els directius no puguin fer front a la indemnització. El port va conèixer el cas gràcies a l’Agència Tributària, que va detectar que algunes de les obres no s’havien executat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_